A l'Estat espanyol, la diversitat lingüística s'ha presentat sovint com un problema, fins al punt que hi ha diversos discursos (públics i privats) que rebutgen les llengües de l'Estat diferents del castellà, com ocorre amb el català. En aquest article, s'analitzen els discursos contraris a la diversitat lingüística que circulen a través de la xarxa X (abans Twitter), així com els arguments que s'esgrimeixen per a justificar-los. La hipòtesi de partida és que en una part de la societat espanyola impera un imaginari sociodiscursiu que entén la diversitat lingüística com un proble-ma, atès que qüestiona l'hegemonia de la llengua castellana i la unitat de l'Estat. Així, a partir d'un corpus de publicacions de la xarxa X, obtingudes mitjançant un treball d'etnografia digital, l'article dona compte de les múltiples ideologies sobre les llengües i la diversitat lingüística que s'han documentat, com ho són els debats sobre el valor de les diverses llengües, la relació interes-sada que sovint s'estableix entre les 'llengües regionals' i el nacionalisme, així com la dicotomia entre llengües del món (el castellà) i llengües d'un lloc (la resta), fortament lligades als conceptes d'anonimat i autenticitat.