Ensayo clínico controlado y aleatorizado para valorar la eficacia de la electroacupuntura para el tratamiento de la gonalgia secundaria a la artrosis de rodilla y los posibles cambios endocrinológicos

Abstract

[cat] L’osteoartrosi de genoll és una de les causes principals de dolor i discapacitat en pacients majors de 50 anys. L'ús de tractaments no farmacològics és generalment escàs i sense resultats concloents, per la qual cosa són necessaris tractaments addicionals segurs i eficaços. Així, la electroacupuntura (EA) podria ser un tractament potencialment útil per a la osteoartrosi. L'objectiu del present estudi és avaluar l'eficàcia de l'EA avaluant el dolor, percepció del dolor, nivells plasmàtics de cortisol i beta-endorfines, qualitat de vida percebuda pel pacient i ús d'analgèsics en pacients amb dolor crònic de genoll. Es va desenvolupar un assaig clínic randomitzat, doble cec amb 160 participants majors de 50 anys amb osteoartrosi de genoll, aleatoritzats en els grups EA (n=80) i falsa acupuntura no insertiva (n=80). Els punts d'EA van ser seleccionats d'acord amb la teoria de meridians de la Medicina Tradicional Xinesa. Les avaluacions es van realitzar al mes (dues sessions setmanals), als 3 mesos (una sessió mensual), als 6 mesos (una sessió cada 45 dies) i a l'any (una sessió cada 2 mesos). Els resultats primaris es van obtenir de la mitjana del valor del dolor de genoll, mesurat mitjançant escala visual analògica (0-10) i subescala de dolor de l'índex de Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis (WOMAC, 0-20) als 3 mesos. Els resultats secundaris es van obtenir de les mitjanes de la qualitat de vida percebuda pel pacient, nivells plasmàtics de cortisol i beta-endorfina, l'Escala d'Ansietat i Depressió de Goldberg, l'ús de medicaments per al dolor, la capacitat funcional (0-68) i la rigidesa (0-8) (subescales de l'índex de WOMAC), i dolor mesurat mitjançant escala visual analògica en els mesos 1, 3, 6 i 12 després de l'inici de l'estudi. Els abandonaments als 3 mesos i a l'any van ser 8 (5%) i 14 (8,8%), respectivament. Va haver-hi una millora estadísticament significativa en la reducció del dolor als 3 mesos i a l'any en el grup d'EA enfront del control (3,8 ± 1,8 vs 1,1 ± 1,5 i 3,5 ± 2,4 vs 2,2 ± 2,1, respectivament) i en la subescala de dolor (9,03 ± 3,23 vs 8,72 ± 3,50 a l'inici, 4,92 ± 2,84 vs 7,49 ± 3,39 als tres mesos i 5,08 ± 3,60 vs 6,46 ± 3,68 a l'any). El percentatge de respondedors (≥ 50% de reducció dolor) als 3 mesos va ser del 86,67% en el grup d'EA enfront del 16,68% en el control. En relació a la funcionalitat i rigidesa va haver-hi diferències a ambdós tractaments. No va haver-hi diferències en els nivells de cortisol i beta-endorfines. La reducció en el consum de medicació va ser superior en el grup d'EA. En relació a la qualitat de vida i ansietat/depressió no va haver-hi diferències estadísticament significatives. Tampoc es van produir esdeveniments adversos greus. En conclusió, l'EA és un tractament clínicament rellevant, eficaç i segur en el tractament del dolor produït en la osteoartrosi de genoll, podent considerar-se com una alternativa de tractament per a aquesta mena de patologia.

[spa] La osteoartrosis de rodilla es una de las causas principales de dolor y discapacidad en pacientes mayores de 50 años. El uso de tratamientos no farmacológicos es generalmente escaso y sin resultados concluyentes, por lo que son necesarios tratamientos adicionales seguros y eficaces. Así, la electroacupuntura (EA) podría ser un tratamiento potencialmente útil para la osteoartrosis. El objetivo del presente estudio es evaluar la eficacia de la EA evaluando el dolor, percepción del dolor, niveles plasmáticos de cortisol y beta-endorfinas, calidad de vida percibida por el paciente y uso de analgésicos en pacientes con dolor crónico de rodilla. Se desarrolló un ensayo clínico randomizado, doble ciego con 160 participantes mayores de 50 años con osteoartrosis de rodilla, aleatorizados en los grupos EA (n=80) y falsa acupuntura no insertiva (n=80). Los puntos de EA fueron seleccionados de acuerdo a la teoría de meridianos de la Medicina Tradicional China. Las evaluaciones se realizaron al mes (dos sesiones semanales), a los 3 meses (una sesión mensual), a los 6 meses (una sesión cada 45 días) y al año (una sesión cada 2 meses). Los resultados primarios se obtuvieron del promedio del valor del dolor de rodilla, medido mediante escala visual analógica (0-10) y subescala de dolor del índice de Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis (WOMAC, 0-20) a los 3 meses. Los resultados secundarios se obtuvieron de los promedios de la calidad de vida percibida por el paciente, niveles plasmáticos de cortisol y beta-endorfina, la Escala de Ansiedad y Depresión de Goldberg, el uso de medicamentos para el dolor, la capacidad funcional (0-68) y la rigidez (0-8) (subescalas del índice de WOMAC), y dolor medido mediante escala visual analógica en los meses 1, 3, 6 y 12 después del inicio del estudio. Los abandonos a los 3 meses y al año fueron 8 (5%) y 14 (8,8%), respectivamente. Hubo una mejoría estadísticamente significativa en la reducción del dolor a los 3 meses y al año en el grupo de EA frente al control (3,8 ± 1,8 vs 1,1 ± 1,5 y 3,5 ± 2,4 vs 2,2 ± 2,1, respectivamente) y en la subescala de dolor (9,03 ± 3,23 vs 8,72 ± 3,50 al inicio, 4,92 ± 2,84 vs 7,49 ± 3,39 a los tres meses y 5,08 ± 3,60 vs 6,46 ± 3,68 al año). El porcentaje de respondedores (≥ 50% de reducción dolor) a los 3 meses fue del 86,67% en el grupo de EA frente al 16,68% en el control. En cuanto a la funcionalidad y rigidez hubo diferencias con ambos tratamientos. No hubo diferencias en los niveles de cortisol y beta-endorfinas. La reducción en el consumo de medicación fue superior en el grupo de EA. En cuanto a la calidad de vida y ansiedad/depresión no hubo diferencias estadísticamente significativas. Tampoco se produjeron eventos adversos graves. En conclusión, la EA es un tratamiento clínicamente relevante, eficaz y seguro en el tratamiento del dolor producido en la osteoartrosis de rodilla, pudiendo considerarse como una alternativa de tratamiento para este tipo de patología.

[eng] Knee osteoarthritis is one of the leading causes of pain and disability in patients older than 50 years. The use of non-pharmacological treatments is generally scarce and without conclusive results, so additional safe and effective treatments are necessary. Thus, electroacupuncture (EA) could be a potentially useful treatment for osteoarthritis. The aim of this study is to evaluate the efficacy of EA by evaluating pain, pain perception, plasma cortisol and beta-endorphin levels, patient-perceived quality of life, and analgesic use in patients with chronic knee pain. A randomized, double-blind clinical trial was developed with 160 participants over 50 years of age with osteoarthritis of the knee, randomized into the EA (n=80) and non-insertive sham acupuncture (n=80) groups. The EA points were selected according to the meridian theory of the Traditional Chinese Medicine. The measures were evaluated at one month (two weekly sessions), 3 months (one monthly session), 6 months (one session every 45 days) and one year (one session every 2 months). Primary outcomes were obtained from mean knee pain value, measured by visual analogue scale (0-10) and pain subscale of the Western Ontario and McMaster Universities Osteoarthritis Index (WOMAC, 0-20) at 3 months. Secondary outcomes were obtained from means of patient-perceived quality of life, plasma cortisol and beta-endorphin levels, Goldberg Anxiety and Depression Scale, pain medication use, functional capacity (0- 68) and stiffness (0-8) (WOMAC index subscales), and pain measured by visual analog scale at months 1, 3, 6, and 12 after the beginning of the study. Dropouts at 3 months and 1 year were 8 (5%) and 14 (8.8%), respectively. There was a statistically significant improvement in the pain reduction at 3 months and 1 year in the EA group when compared to the control (3.8 ± 1.8 vs 1.1 ± 1.5 and 3.5 ± 2.4 vs 2.2 ± 2.1, respectively) and in the pain subscale (9.03 ± 3.23 vs 8.72 ± 3.50 at baseline, 4.92 ± 2.84 vs 7.49 ± 3.39 at three months, and 5.08 ± 3.60 vs. 6.46 ± 3.68 at one year). The percentage of responders (≥50% pain reduction) at 3 months was 86.67% in the EA group versus 16.68% in the control group. Regarding functionality and rigidity, there were differences with both treatments. No changes were observed in cortisol and beta-endorphin levels. The reduction in medication consumption was higher in the EA group. Regarding quality of life and anxiety/depression, there were no statistically significant differences. No severe adverse events were reported. In conclusion, EA is a clinically relevant, effective and safe treatment for the management of pain produced in osteoarthritis of the knee, and it can be considered as an alternative treatment for this type of pathology.