¿Disminuye el riesgo de infección el uso del desbridamiento enzimático frente al desbridamiento quirúrgico en heridas crónicas?

Abstract

[spa] Las heridas crónicas son lesiones de la piel con una pérdida de continuidad de la sustancia con escasa o nula tendencia a la curación y que requieren de períodos muy prolongados para su cicatrización por segunda intención. El desbridamiento es el procedimiento terapéutico de elección para eliminar el tejido necrótico, el cual puede servir como fuente de infección obstaculizando el proceso de cicatrización. Mediante esta técnica se consigue controlar la infección disminuyendo la carga bacteriana y el exudado patológico, y liberar los bordes de la herida permitiendo la epitelización y el cierre de la misma. Motivo por el cual, el presente trabajo de fin de grado, mediante la revisión de la literatura, tiene por objetivo analizar la efectividad del uso del desbridamiento enzimático frente al desbridamiento quirúrgico para la disminución del riesgo de infección en heridas crónicas. Los resultados obtenidos concretan que el desbridamiento enzimático puede ser útil para su uso a largo plazo, llevando a cabo un desbridamiento de mantenimiento; mientras que el desbridamiento quirúrgico resulta beneficioso para la retirada completa de tejido no viable, aportando una rápida limpieza del lecho de la herida. De modo que se concluye que no hay evidencia que demuestre que el uso desbridamiento enzimático disminuya el riesgo de infección de las heridas crónicas frente al uso del desbridamiento quirúrgico; sin embargo, se puede verificar que el uso de estos procedimientos de manera conjunta logra una mayor limpieza de la herida, favoreciendo el proceso de cicatrización y acelerando el cierre de las mismas.

[cat] Les ferides cròniques són lesions de la pell amb una pèrdua de continuïtat de la substància amb escassa o nul·la tendència a la curació i que requereixen períodes molt prolongats per a la seva cicatrització per segona intenció. El desbridament és el procediment terapèutic d'elecció per eliminar el teixit necròtic, que pot servir com a font d'infecció i obstaculitza el procés de cicatrització. Mitjançant aquesta tècnica s'aconsegueix controlar la infecció disminuint la càrrega bacteriana i l'exsudat patològic, i alliberar les vores de la ferida permetent-ne l'epitelització i el tancament. Motiu pel qual aquest treball de fi de grau, mitjançant la revisió de la literatura, té per objectiu analitzar l'efectivitat de l'ús del desbridament enzimàtic davant del desbridament quirúrgic per a la disminució del risc d'infecció en ferides cròniques. Els resultats obtinguts concreten que el desbridament enzimàtic pot ser útil per a ús a llarg termini, duent a terme un desbridament de manteniment; mentre que el desbridament quirúrgic resulta beneficiós per a la retirada completa de teixit no viable, aportant una ràpida neteja del llit de la ferida. De manera que es conclou que no hi ha evidència que demostri que l'ús del desbridament enzimàtic disminueixi el risc d'infecció de les ferides cròniques davant de l'ús del desbridament quirúrgic; no obstant això, es pot verificar que l'ús d'aquests procediments de manera conjunta aconsegueix una neteja més gran de la ferida, afavorint el procés de cicatrització i accelerant-ne el tancament.

[eng] Chronic wounds are skin lesions with a loss of continuity of the substance with little or no tendency to heal and that require very long periods for healing by secondary intention. Debridement is the therapeutic procedure of choice to remove necrotic tissue, which can serve as a source of infection, hindering the healing process. By means of this technique it is possible to control the infection by reducing the bacterial load and the pathological exudate, and to free the edges of the wound allowing its epithelialization and closure. For this reason, this end-of-degree project, by reviewing the literature, aims to analyze the effectiveness of the use of enzymatic debridement versus surgical debridement to reduce the risk of infection in chronic wounds. The results obtained specify that enzymatic debridement can be useful for long-term use, carrying out maintenance debridement; while surgical debridement is beneficial for the complete removal of non-viable tissue, providing rapid cleaning of the wound bed. Thus, it is concluded that there is no evidence that demonstrates that the use of enzymatic debridement decreases the risk of infection in chronic wounds compared to the use of surgical debridement; however, it can be verified that the use of these procedures together achieves a greater cleanliness of the wound, favoring the healing process and accelerating their closure.