La efectividad de los antimicrobianos locales en la inhibición de la formación de las biopelículas en heridas crónicas

Abstract

[spa] Sigue en auge el crecimiento de una población envejecida con grandes comorbilidades y heridas crónicas de etiología multifactorial. La principal causa de esta cronicidad se atribuye a la aparición de biopelículas en el lecho de la herida. Ésta es una comunidad de microorganismo adheridos protegida por una sustancia polimérica extracelular, potencial de causar una infección y muy resistente a los productos antimicrobianos gracias a esta matriz extracelular. A eso se suma una falta de conocimiento generalizada de los profesionales en este tema. Por lo tanto, en este TFG se realiza una revisión de la literatura científica sobre los antisépticos existentes, con el objetivo de analizar su efectividad en la inhibición de las biopelículas. Se ha realizado una búsqueda bibliográfica en diferentes bases de datos con un total de 28 artículos seleccionados. La mayoría son estudios in vitro y de modelos animales. Algunos productos analizados son yodóforos, polihexametileno biguanida, clorhexidina, entre otros. Un antiséptico ideal cabe tener una buena tolerancia y baja o nula citotoxicidad, conservando al mismo tiempo una actividad antimicrobiana de amplio espectro. Asimismo, está en indagación de agentes “antibiofilm” como coadyuvante que retrasen o eviten la regeneración de las biopelículas. En conclusión, los antimicrobianos locales son eficaces en condiciones in vitro, pero se debe combinar con otros tratamientos para una eliminación completa de los microorganismos. Faltan estudios de mayor evidencia que confirme la efectividad en condiciones reales de la herida (in vivo) y una mejor formación de los sanitarios en el manejo de las heridas crónicas.

[cat] Continua en auge el creixement d’una població envellida amb grans comorbiditats i ferides cròniques de etiologia multifactorial. La principal causa d’aquesta cronicitat s’atribueix a l’aparició de biopel·lícules al llit de la ferida. Aquesta és una comunitat de microorganismes adherides protegida per una substància polimèrica extracel·lular, potencial de causar una infecció y molt resistent als productes antimicrobians gràcies a aquesta matriu extracel·lular. A això s’hi afegeix una manca generalitzada de coneixement dels professionals en aquest tema. Per tant, en aquest TFG es realitza una revisió de la literatura científica sobre els antisèptics existents, amb l’objectiu d’analitzar-ne l’efectivitat en la inhibició de les biopel·lícules. S’ha realitzat una recerca bibliogràfica 4 a diferents bases de dades amb un total de 28 articles seleccionats. La majoria són estudis in vitro y de models animals. Alguns productes analitzats són iodòfors, polihexametilè biguanida, clorhexidina, entre d’altres. Un antisèptic ideal cal tenir una bona tolerància i baixa o nul·la citotoxicitat, mantenint alhora una activitat antimicrobiana d’ampli espectre. Així mateix, està en indagació d’agents “antibiofim” com a coadjuvant que retarden o evitessin la regeneració de les biopel·lícules. En conclusió, els antimicrobians locals són eficaços en condicions in vitro, però s’han de combinar amb altres tractaments per una eliminació completa dels microorganismes. Manquen estudis de més evidència que confirmin l’efectivitat en condicions reals de la ferida (in vivo) i una millor formació dels sanitaris en el maneig de les ferides cròniques.

[eng] The growth of an aging population with large comorbidities and chronic wounds of multifactorial etiology continues to boom. The main cause of this chronicity is attributed to the appearance of biofilms in the wound bed. This is a community of adherent microorganisms protected by an extracellular polymeric substance, potential to cause infection and highly resistant to antimicrobial products thanks to this extracellular matrix. Added to this, there is a lack of knowledge among professionals on this subject. Therefore, in this TFG, a review of the scientific literature on existing antiseptics is conducted, with the aim of analyzing their effectiveness in the inhibition of biofilms. A bibliographic search has been carried out in different databases with a total of 28 selected articles. Most are in vitro and animal model studies. Some products analyzed are iodophors, polyhexamethylene biguanide, chlorhexidine, among others. An ideal antiseptic should have a good tolerance and low or no cytotoxicity, while retaining broad-spectrum antimicrobial activity. Likewise, there is investigating "antibiofilm" agents as an adjuvant that delay or prevent the regeneration of biofilms. In conclusion, local antimicrobials are effective under in vitro conditions, but they must be combined with other treatments for a complete elimination of microorganisms. There is a lack of studies with more evidence to confirm the effectiveness in real conditions of the wound (in vivo) and a better training of healthcare workers in the management of chronic wounds.