[spa] Introducción: Existen diferentes tipos de heridas cuyo proceso de cicatrización puede verse alterado por varios factores. Entre ellas destacan las heridas contaminadas por bacterias multiresistentes y, por tanto, de difícil cicatrización. Debido a esto es necesario buscar otras alternativas de tratamiento para este tipo de heridas como es el caso de las curas con miel ya que entre sus propiedades se encuentran la antibiótica y la de regeneración del tejido.
Objetivo general: Determinar la eficacia de la miel como tratamiento para la curación de heridas y sus propiedades.
Metodología: La estrategia de búsqueda bibliográfica consistió en traducir las palabras claves en terminología DeCS y con estas buscar en las bases de datos PubMed, Crochane y Ebscohost. Los artículos fueron seleccionados según los criterios de inclusión y exclusión explicados en el tercer apartado.
Resultados: Tras la primera fase de lectura de títulos fueron seleccionados 40 artículos interesantes para el trabajo. En la segunda fase, la de la lectura de los resúmenes, se redujo la selección a 30. Y tras la tercera y última fase, de lectura completa, se concluyó que eran 25 artículos los realmente relevantes.
Discusión: La bibliografía coincide en que la cualidad más destacable de la miel es su capacidad antibacteriana debido a que contiene peróxido de hidrógeno, metilglioxal y péptido defensin-1. Aunque también presenta otras propiedades importantes como es el desbridamiento autolítico, la actividad antinflamatoria o la de regeneración del tejido que reducen el tiempo de cicatrización de las heridas. Además, presenta mejores resultados en la cicatrización cuando es comparada con tratamientos convencionales.
Conclusiones: Las curas con miel son una alternativa prometedora de tratamiento antibacteriano y cicatrizante. Aunque es necesario realizar más investigación.
[cat] Introducció: Existeixen diferents tipus de ferides de les quals el procés de cicatrització es pot veure alterat per varis factors. Entre elles destaquen les ferides contaminades per bactèries multiresistentes i que, per tant, son de difícil cicatrització. Degut a això és necessari cercar altres alternatives de tractament per a aquest tipus de ferides com es el cas de les cures amb mel ja que entre les seves propietats es troba la antibiòtica i la de regeneració del teixit.
Objectiu general: Determinar l’eficàcia de la mel com a tractament per a la curació de ferides i les seves propietats.
Metodologia: L’estratègia de recerca bibliogràfica va consistir en la traducció de les paraules claus a la terminologia DeCS i amb aquestes es va fer la recerca en les bases de dades PubMed, Crochane i Ebscohost. Els articles van ser seleccionats segons els criteris d’inclusió i exclusió esmentats en el tercer apartat.
Resultats: Després de la primera fase de lectura del títols varen ser seleccionats 40 articles interessants per al treball. En la segona fase, la de la lectura del resums, es va reduir la selecció a 30. I després de la tercera i darrera fase, la de lectura completa, es va concloure que 25 articles eren els realment rellevants.
Discussió: La bibliografia coincideix en que la qualitat més destacable de la mel és la seva capacitat antibacteriana degut a que conté peròxid d’hidrogen, metilglioxal i pèptid defensin-1. Encara que també presenta altres propietats importants com es el desbridament autolítica, l’activitat antiinflamatòria o la regeneració del teixit que redueixen el temps de cicatrització de les ferides. A més, presenta millors resultats en la cicatrització quan es comparada amb els tractaments convencionals.
Conclusions: Les cures amb mel son una alternativa prometedora del tractament antibacterià i cicatritzant. Encara que és necessari realitzar més investigació.
[eng] Introduction: There are different types of wounds whose healing process can be altered by various factors. Most of them are wounds contaminated by multi-resistant bacteria and therefore are difficult to heal. Because of this, it is necessary to look for other treatment for this type of wounds, such as honey dressings since its properties include antibiotics and tissue regeneration.
General objective: To determine the efficacy of honey as a treatment for wound healing and its properties.
Methodology: The bibliographic search strategy consisted of translating the keywords into DeCS terminology and using these to search the PubMed, Crochane, and Ebscohost databases. The articles were selected according to the inclusion and exclusion criteria explained in the third section.
Results: After the first phase of title reading, 40 interesting articles were selected for the assignment. In the second phase of reading the abstracts, the selection was reduced to 30. And after the third and last phase, of complete reading, it was concluded that 25 articles were relevant for the assignment.
Discussion: The bibliography agrees that the most remarkable quality of honey is its antibacterial capacity because it contains hydrogen peroxide, methylglyoxal, and defensin-1 peptide. Although it also has other important properties such as autolytic debridement, anti-inflammatory activity or tissue regeneration that reduces the wound healing time. In addition, it presents better results in healing when is compared to conventional treatments.
Conclusions: Honey dressings are a promising alternative for antibacterial and healing treatment. Although more research is needed.