Risc de suïcidi i funcions executives en el trastorn depressiu major

Abstract

[cat] Introducció: els pacients amb un trastorn depressiu són especialment vulnerables al suïcidi, el que subratlla la necessitat d'identificar predictors clínics de risc de suïcidi per a aquesta població. Els pacients amb un trastorn depressiu no només presenten simptomatologia afectiva i somàtica, sinó també cognitiva. Estudis transversals i retrospectius previs han vinculat les alteracions de les funcions executives (FE) –símptoma neurocognitiu nuclear del trastorn depressiu major (TDM)– amb l'augment del risc de suïcidi. El nostre objectiu és doble: primer, determinar les característiques clíniques de la depressió que prediuen el risc de suïcidi en pacients diagnosticats amb un trastorn depressiu; en segon lloc, analitzar l'associació longitudinal entre la simptomatologia depressiva, les FE i el risc de suïcidi en pacients diagnosticats amb un TDM. Contingut de la recerca: A partir d'una revisió sistemàtica d'estudis, s'inclouen 24 publicacions (19 estudis) que examinen 45 predictors clínics diferents de risc d'ideació, intents i mort per suïcidi en pacients amb un trastorn depressiu. A continuació, es metaanalitzen 22 predictors clínics: tres d'ideació suïcida, onze d'intents de suïcidi i vuit de mort per suïcidi. Paral·lelament, es realitza un estudi longitudinal prospectiu de pacients diagnosticats amb un TDM en tres moments d'avaluació: línia base (104 participants), al cap de 6 mesos (72 participants) i al cap de 12 mesos (61 participants). El risc de suïcidi s'avalua a partir de la Columbia Suicide Severity Rating Scale (C-SSRS). L'alteració de les FE s'examina mitjançant la Cambridge Neuropsychological Test Automated Battery (CANTAB). Les relacions entre l'alteració de les FE i el risc de suïcidi s'analitzen a partir de models d'efectes mixtes. Els resultats de la metaanàlisi indiquen que la gravetat de la desesperança és l'únic predictor significatiu d'ideació suïcida en pacients amb un trastorn depressiu. La gravetat de la depressió, els símptomes psicòtics, i una història d'ideació o d'intents de suïcidi són alguns factors clínics que prediuen futurs intents de suïcidi i de mort per suïcidi. L'estudi prospectiu revela una associació longitudinal entre els dèficits en el procés de presa de decisions –relacionats amb el control d'impulsos i l'assumpció de decisions arriscades– i una major freqüència i gravetat de la ideació suïcida. Notablement, també s'observa una relació significativa entre els dèficits de planificació i memòria de treball i una major incidència d'intents de suïcidi. Conclusions: La metaanàlisi cartografia les característiques clíniques de la depressió que prediuen el risc de suïcidi. Aquests resultats són rellevants per al desenvolupament de futures estratègies de prevenció del suïcidi en pacients amb un trastorn depressiu. L'estudi prospectiu és el primer que revela una relació longitudinal estable entre l'alteració de les FE i el risc de suïcidi en pacients amb un TDM. Aquests resultats donen suport a la proposta d'utilització de les FE com a un marcador neurocognitiu del risc de suïcidi en aquesta població clínica.

[spa] Introducción: Los pacientes con un trastorno depresivo son especialmente vulnerables al suicidio, lo que subraya la necesidad de identificar predictores clínicos de riesgo de suicidio para esta población. Los pacientes con un trastorno depresivo no solo cursan con sintomatología afectiva y somática, sino también cognitiva. Estudios transversales y retrospectivos previos han vinculado las alteraciones de las funciones ejecutivas (FE) – síntoma neurocognitivo nuclear del trastorno depresivo mayor (TDM) – con el aumento del riesgo de suicidio. Nuestro objetivo es doble: primero, determinar las características clínicas de la depresión que predicen el riesgo de suicidio en pacientes diagnosticados con un trastorno depresivo; en segundo lugar, analizar la asociación longitudinal entre la sintomatología depresiva, las FE y el riesgo de suicidio en pacientes diagnosticados con un TDM. Contenido de la investigación: A partir de una revisión sistemática de estudios, se incluyen 24 publicaciones (19 estudios) que examinan 45 predictores clínicos diferentes de riesgo de ideación, intentos y muerte por suicidio en pacientes con un trastorno depresivo. A continuación, se metaanalitzan 22 predictores clínicos: tres de ideación suicida, once de intentos de suicidio y ocho de muerte por suicidio. Paralelamente, se realiza un estudio longitudinal prospectivo de pacientes diagnosticados con un TDM en tres momentos de evaluación: línea base (104 participantes), a los 6 meses (72 participantes) y a los 12 meses (61 participantes). El riesgo de suicidio se evalúa a partir de la Columbia Suicide Severity Rating Scale (C-SSRS). La alteración de las FE se examina mediante la Cambridge Neuropsychological Test Automated Battery (CANTAB). Las relaciones entre la alteración de las FE y el riesgo de suicidio se analizan a partir de modelos de efectos mixtos. Los resultados del metaanálisis indican que la gravedad de la desesperanza es el único predictor significativo de ideación suicida en pacientes con un trastorno depresivo. La gravedad de la depresión, los síntomas psicóticos, y una historia de ideación o de intentos de suicidio son algunos factores clínicos que predicen futuros intentos de suicidio y de muerte por suicidio. El estudio prospectivo revela una asociación longitudinal entre los déficits en el proceso de toma de decisiones – relacionados con el control de impulsos y la asunción de decisiones de riesgo – y una mayor frecuencia y gravedad de la ideación suicida. Notablemente, también se observa una relación significativa entre los déficits de planificación y memoria de trabajo y una mayor incidencia de intentos de suicidio. Conclusiones: El metaanálisis cartografía las características clínicas de la depresión que predicen el riesgo de suicidio. Estos resultados son relevantes para el desarrollo de futuras estrategias de prevención del suicidio en pacientes con un trastorno depresivo. El estudio prospectivo es el primero que revela una relación longitudinal estable entre la alteración de las FE y el riesgo de suicidio en pacientes con un TDM. Estos resultados apoyan la propuesta de utilización de las FE como un marcador neurocognitivo del riesgo de suicidio en esta población clínica.

[eng] Introduction: Patients diagnosed with a depressive disorder are particularly vulnerable to suicide, underscoring the need to identify consistent clinical factors predicting suicidality. Beyond affective and somatic symptoms, patients with depression also exhibit cognitive deficits. Previous cross-sectional and retrospective studies linked executive function (EF) impairments – a core neurocognitive symptom of major depressive disorder (MDD) – to an increased suicide risk. Our aim is twofold: first, to identify specific clinical characteristics of depression predicting suicide risk in diagnosed patients; second, to analyze the longitudinal correlation between depressive symptoms, EF, and suicide risk among patients with MDD. Research content: A systematic review encompasses 24 publications (19 studies) examining 45 diverse clinical predictors associated with suicidal ideation, attempts, and suicide in depressive disorder patients. Additionally, a longitudinal prospective study tracks patients diagnosed with MDD across three assessment points: baseline (104 participants), 6 months (72 participants), and 12 months (61 participants). Suicide risk is assessed using the Columbia Suicide Severity Rating Scale (C-SSRS), while EF impairment is assessed via the Cambridge Neuropsychological Test Automated Battery (CANTAB). Mixed-effects models were used to analyse the relationship between EF impairment and suicide risk. Meta-analysis findings indicate that hopelessness severity stands out as the sole significant predictor of suicidal ideation in depressive disorder patients. Depression severity, psychotic symptoms, or a history of suicidal thoughts or attempts, predict both future suicide attempts and death by suicide. The prospective study uncovers a longitudinal link between decision-making deficits— related to impulse control and risky decision-making—and heightened prevalence and severity of suicidal ideation. Notably, planning deficits and impaired working memory were also associated with increased suicide attempt incidence. Conclusions: The metaanalysis delineates clinical depression characteristics predictive of suicide risk, offering insights for future suicide prevention strategies. The prospective study pioneers by revealing a consistent longitudinal association between EF impairment and suicide risk in MDD patients, supporting for EF as a neurocognitive marker of suicide risk in this clinical population.