Tratamiento con indapamida 1.5 mg/día vs hidroclorotiazida 25 mg/día en pacientes con hipercalciuria idiopática

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN La hipercalciuria idiopática es la anomalía metabólica de origen genético más frecuente en los pacientes litiásicos caracterizada por un aumento en la excreción urinaria de calcio. Sin embargo, no existen estudios comparativos sobre los eventos adversos, la calciuria ni adherencia terapéutica en pacientes con hipercalciuria idiopática tratados con hidroclorotiazida 25 mg/día o indapamida 1.5 mg/día. OBJETIVOS Determinar los efectos adversos de la indapamida 1.5 mg/día e hidroclorotiazida 25 mg/día en el tratamiento de la hipercalciuria idiopática. Además, se pretende conocer la eficacia terapéutica en la reducción de la calciuria y comparar la adherencia terapéutica entre ambos fármacos. MATERIAL Y MÉTODOS Se seleccionaron 101 pacientes con historia clínica en el servicio de Urología del Hospital Universitario Son Espases, entre 18 y 65 años, con historia previa de litiasis renales y el diagnóstico de hipercalciuria idiopática. Los pacientes fueron introducidos en el estudio consecutivamente y aleatorizados en el grupo de tratamiento indapamida 1.5 mg/día o hidroclorotiazida 25 mg/día. Posteriormente, fueron seguidos prospectivamente con visitas a los 3, 6, 12 y 18 meses, donde se analizó la historia clínica, posibles eventos adversos, adherencia al tratamiento y el estudio metabólico-bioquímico de orina de 24 horas y sangre. El análisis intragrupo se realizó mediante ANOVA de un factor para medidas repetidas utilizando la prueba de LSD como prueba post-hoc para las variables cuantitativas. El análisis entre grupos de las características basales se realizó con la prueba t-student para muestras independientes o la prueba U de Mann Whitney para las variables cuantitativas. El análisis entre grupos se realizó con la prueba ANOVA de dos factores para medidas repetidas. Para las variables cualitativas, se utilizó la prueba chi-cuadrado o la prueba exacta de Fisher. Los análisis estadísticos se realizaron utilizando el programa SPSS 28.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, EE. UU.). Un valor p inferior a 0.05 se consideró estadísticamente significativo. RESULTADOS De los 53 y 48 pacientes incluidos en el grupo de tratamiento con indapamida e hidroclorotiazida, respectivamente, 12 del grupo indapamida y 6 del grupo hidroclorotiazida presentaron eventos adversos que derivaron en la suspensión del tratamiento o no acudieron a los controles sin especificar motivo. De los 83 pacientes que completaron el seguimiento, el 90.24% y 85.71% de pacientes tratados con indapamida e hidroclorotiazida, respectivamente, presentaron una calciuria dentro de los límites de la normalidad, sin presentar un aumento de la diuresis ni disminuir la presión arterial a los 18 meses de seguimiento. No se evidenciaron diferencias en la evolución de la citraturia, uricosuria, fosfaturia, magnesiuria, magnesemia, natremia ni potasemia entre fármacos, siendo esta estable. Los dos tratamientos provocaron un aumento del urato sérico, sin haber diferencias entre ambos. El tratamiento con indapamida provocó un descenso significativo de los β-crosslaps, lo que podría correlacionarse con un efecto protector a nivel óseo. Sin embargo, este fármaco produjo más eventos adversos leves en comparación con la hidroclorotiazida, lo que conllevó a un mayor porcentaje de abandonos de tratamiento en este grupo, y por consiguiente una disminución de la adherencia terapéutica. El único evento adverso grave (hipopotasemia moderada) que derivó en la suspensión del fármaco fue objetivado con la hidroclorotiazida. Finalmente, no se evidenciaron diferencias en la evolución de los eventos litiásicos entre ambos grupos de tratamiento durante los 18 meses de seguimiento. CONCLUSIONES La indapamida 1.5 mg/día e hidroclorotiazida 25 mg/día son fármacos seguros y eficaces para el tratamiento de los pacientes con hipercalciuria idiopática. La indapamida provoca más eventos adversos que conllevan a una disminución de la adherencia terapéutica en los pacientes tratados. Sin embargo, la hidroclorotiazida es el único fármaco que provocó un evento adverso grave que derivó en la suspensión del mismo.

[cat] INTRODUCCIÓ La hipercalciúria idiopàtica és l’anomalia metabòlica d’origen genètic més freqüent en els pacients litiàsics caracteritzada per un augment en l’excreció urinària de calci. No existeixen estudis comparatius sobre els efectes adversos, l’excreció urinària de calci ni l’adherència terapèutica en pacients amb hipercalciúria idiopàtica tractats amb hidroclorotiazida 25 mg/dia o indapamida 1.5 mg/dia. OBJECTIU Determinar els efectes adversos de la indapamida 1.5 mg/dia i la hidroclorotiazida 25 mg/dia pel tractament de la hipercalciúria idiopàtica. A més, es pretén conèixer l’eficàcia terapèutica en la disminució de la calciúria i comparar l’adherència terapèutica entre ambdós fàrmacs. MATERIAL I MÈTODES Es van seleccionar 101 pacients amb història clínica al servei d’Urologia de l’Hospital Universitari Son Espases, entre 18 i 65 anys, amb història prèvia de litiasis renals i el diagnòstic d’hipercalciúria idiopàtica. Els pacients van ser introduïts a l’estudi consecutivament i aleatoritzats en el grup de tractament amb indapamida 1.5 mg/dia o hidroclorotiazida 25 mg/dia. Posteriorment, es van seguir prospectivament als 3, 6, 12 i 18 mesos, on es va analitzar la història clínica, els possibles efectes adversos, l’adherència terapèutica i l’estudi metabòlic-bioquímic de l’orina de 24 hores i sang. L’anàlisi intragrup es va realitzar amb l’ANOVA d’un factor per mesures repetides utilitzant la prova LSD com a prova post-hoc per les variables quantitatives. L’anàlisi entre grups de les característiques basals es va realitzar amb la prova t-student per mostres independents o la prova U de Mann Whitney per les variables quantitatives. L’anàlisi entre es va realitzar amb la prova ANOVA de dos factors per mesures repetides. Per les variables qualitatives es va utilitzar la prova chi-quadrat o la prova exacta de Fisher. Els anàlisis estadístics es van realitzar utilitzant el programa SPSS 28.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, EE. UU.). Un valor p inferior a 0.05 es va considerar estadísticament significatiu. RESULTATS Dels 53 i 48 pacients inclosos en el grup de tractament amb indapamida i hidroclorotiazida, respectivament, 12 del grup indapamida i 6 del grup hidroclorotiazida van presentar efectes adversos que van derivar en la suspensió del fàrmac o no van acudir als controls sense especificar el motiu. Dels 83 pacients que van completar el seguiment, el 90.24% i el 85.71% de pacients tractats amb indapamida i hidroclorotiazida, respectivament, van presentar una calciúria dins dels límits de la normalitat, sense presentar un augment de la diüresi ni disminuir la tensió arterial als 18 mesos de seguiment. No es van evidenciar diferències en l’evolució de la citratúria, uricosúria, fosfatúria, magnesiúria, magnesèmia, natrèmia ni potassèmia entre fàrmacs, amb una evolució estable. Els dos tractaments van provocar un augment de l’urat sèric, sense trobar diferències entre ells. El tractament amb indapamida va provocar una disminució dels β-crosslaps, la qual cosa es podria correlacionar amb un efecte protector a nivell ossi. Aquest mateix fàrmac però va produir més efectes adversos en comparació amb la hidroclorotiazida, el que va comportar un percentatge més alt d’abandonament del tractament en aquest grup, i per consegüent, una disminució de l’adherència terapèutica. Per altra banda, l’únic efecte advers greu (hipopotassèmia moderada) que va derivar en la suspensió del fàrmac va ser objectivada amb la hidroclorotiazida. No es van evidenciar diferències en l’evolució dels episodis litiàsics entre ambdós grups de tractament durant els 18 mesos de seguiment. CONCLUSIÓ La indapamida 1.5 mg/dia i la hidroclorotiazida 25 mg/dia són fàrmacs segurs i eficaços pel tractament de pacients amb hipercalciúria idiopàtica. La indapamida 1.5 mg/dia provoca més efectes adversos que comporten una disminució en l’adherència terapèutica en els pacients tractats. Per altra banda, la hidroclorotiazida és l’únic fàrmac que va provocar un efecte advers greu que va derivar en la suspensió del mateix.

[eng] INTRODUCTION Idiopathic hypercalciuria is the most common genetic metabolic anomaly in patients with urinary stone disease characterized by and increased urinary calcium excretion. Its treatment can prevent the recurrence of kidney stones, but there are no comparative studies on the effects on urinary calcium excretion, adverse events and therapeutic adherence in patients with idiopathic hypercalciuria treated with hydrochlorothiazide 25 mg/day or indapamide 1.5 mg/day. OBJECTIVES To determine the adverse events of indapamide 1.5 mg/day and hydrochlorothiazide 25 mg/day in the treatment of idiopathic hypercalciuria. Furthermore, we want to know the therapeutic efficacy in reducing calciuria and compare the therapeutic adherence between both drugs to establish a recommendation for the treatment of these patients. MATERIALS AND METHODS A total of 101 patients with clinical history at the Urology Department of Son Espases University Hospital, aged between 18 and 65 years, with a previous history of kidney stones and the diagnosis of idiopathic hypercalciuria, were selected. The patients were consecutively enrolled and randomized into the indapamide 1.5 mg/day group or the hydrochlorothiazide 25 mg/day treatment group. Subsequently, they were prospectively followed up at 3, 6, 12, and 18 months, where a detailed history of clinical events, possible adverse effects, treatment adherence, and metabolic-biochemical analysis of 24-hour urine and requested blood samples were evaluated. Intragroup analysis was performed using the ANOVA test for repeated measures, with the LSD test as a post-hoc test to determine differences at different time points (0, 3, 6, 12, and 18 months) for quantitative variables. Baseline characteristics between groups were analyzed using the t-student test for independent samples or the Mann-Whitney U test for quantitative variables. Between-group analysis was conducted using the ANOVA test for repeated measures. For qualitative variables, the chi-square test or Fisher's exact test was used. Statistical analyses were performed using SPSS 28.0 (SPSS Inc., Chicago, IL, USA). A p-value less than 0.05 was considered statistically significant.

RESULTS Out of the 53 and 48 patients included in the indapamide and hydrochlorothiazide treatment groups, respectively, 12 in the indapamide group and 6 in the hydrochlorothiazide group experienced adverse effects leading to treatment discontinuation or missed appointments without specifying a reason. Out of the 83 patients who completed the follow-up, 90.24% and 85.71% of patients treated with indapamide and hydrochlorothiazide, respectively, presented calciuria within normal limits, without an increase in diuresis or a decrease in blood pressure at the 18-month follow-up. There were no significant differences in the evolution of citraturia, uricosuria, phosphaturia, magnesiuria, magnesemia, natremia or kalemia between the two drugs, with their evolution remaining stable throughout the follow-up. Both treatments caused an increase in serum urate, with no differences between them. Treatment with indapamide 1.5 mg/day led to a significant decrease in β-crosslaps, which could correlate with a protective effect on bone health. However, this drug induced more adverse events compared to hydrochlorothiazide, resulting in a higher percentage of treatment discontinuations in this group and consequently reduced therapeutic adherence. On the other hand, the only severe adverse effect (moderate hypokalemia) leading to drug discontinuation was observed with hydrochlorothiazide. No differences in the evolution of kidney stone recurrence were observed between the two treatment groups over the 18-month follow-up. CONCLUSION Indapamide 1.5 mg/day and hydrochlorothiazide 25 mg/day are safe and effective drugs for the treatment of patients with idiopathic hypercalciuria. Indapamide 1.5 mg/day causes more adverse events leading treatment adherence. However, hydrochlorothiazide is the only drug that caused a severe adverse effect resulting in its discontinuation. A longer follow-up will allow us to observe the effects of both treatments on the recurrence of kidney stones in these patients.