Factores asociados al uso de la videoconferencia en fisioterapia en las Islas Baleares: Un estudio mixto

Abstract

Introducción: El uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en fisioterapia permite el tratamiento remoto y facilita el acceso a los pacientes. Las intervenciones de fisioterapia mediante videoconferencia se ha demostrado que son igual de efectivas que la atención presencial para el tratamiento de patologías musculoesqueléticas, cardíacas y respiratorias, entre otras. A nivel internacional, las restricciones impuestas por la pandemia del COVID-19 promovieron el uso de las TIC para el mantenimiento de la atención de fisioterapia, aunque la adopción de estas tecnologías y su mantenimiento -tras las restricciones en las Islas Baleares-, fueron inciertas. Consecuentemente, se planteó conocer cómo fue la adopción de la telefisioterapia y concretamente de la videoconferencia (VC), durante el estado de alarma iniciado en marzo de 2020 y cuáles fueron los factores relacionados con el uso de videoconferencia tras éste. Metodología: Para lograr estos objetivos se diseñó, desde un paradigma pragmático, un estudio mixto convergente. En la fase cuantitativa, se realizó un estudio descriptivo empleando una encuesta de noviembre de 2022 a marzo de 2023 para conocer el uso de la telefisioterapia de los fisioterapeutas y su afectación laboral. La fase cualitativa de enfoque interpretativo se realizó mediante entrevistas semiestructuradas a 12 fisioterapeutas, 4 gestores y 8 pacientes. Durante las entrevistas realizadas de diciembre de 2022 a junio de 2023 se exploraron sus experiencias, sus perspectivas y los factores que los participantes consideraban importante en el uso de la videoconferencia. Resultados: La encuesta fue contestada por un total de 151 fisioterapeutas, lo que supone una tasa de participación del 9,44%. Los resultados de la investigación muestran que durante el primer estado de alarma hubo una afectación laboral y personal de los fisioterapeutas, en la que su actividad asistencial presencial se paralizó, siendo la causa más importante el desabastecimiento de equipos de protección individual (EPI). Esta situación favoreció la súbita adopción por parte de los fisioterapeutas de la videoconferencia, la llamada telefónica, las aplicaciones y/o páginas web y el correo electrónico (p<,001), salvo de los servicios de mensajería instantánea (SMI) (p=,065), así como una mayor frecuencia de uso de todas ellas (p<,001). Aunque la videoconferencia aportó mayor valor a la interacción paciente-profesional, los profesionales no estaban formados en su uso y la mayoría de los participantes preferían la atención presencial juntamente con los tratamientos manuales ya que percibían una mayor efectividad de estas intervenciones frente al uso de la videoconferencia. Así, cuando los fisioterapeutas tuvieron acceso a los EPI retomaron la atención presencial. En consecuencia, en el periodo de nueva normalidad, cesó significativamente el uso de todas las tecnologías (p<,001) a excepción de las aplicaciones y/o páginas web (p=,078) y los SMI (p=,092) y una disminución significativa de la frecuencia de uso de todas las tecnologías (p<,001) salvo de los SMI (p=,283). Aunque las experiencias con la videoconferencia durante el confinamiento fueron satisfactorias, solamente los profesionales con mayores competencias en ejercicio terapéutico aceptaron el uso de la videoconferencia para el tratamiento a distancia complementando esta práctica con el uso de aplicaciones y/o páginas web. Del mismo modo, la integración de la videoconferencia como complemento al tratamiento presencial mejoró su aceptación al mantener los beneficios de la presencialidad. Discusión: La escasa integración de la VC entre los fisioterapeutas se debió a la marcada predilección de éstos por la terapia manual, el desconocimiento y escasa formación sobre las intervenciones de telefisioterapia, así como una falta de planificación en la implementación de la telefisioterapia, factores que resultaron muy relevantes en su uso en las Islas Baleares. Conclusión: El uso de la telefisioterapia debería formar parte de la formación de los fisioterapeutas y en las Islas Baleares estas tecnologías deberían integrarse como complemento de apoyo al tratamiento presencial para favorecer la educación y el empoderamiento del paciente en su automanejo.

Introducció: L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a fisioteràpia permet el tractament remot i facilita l'accés als pacients. Les intervencions de fisioteràpia mitjançant videoconferència s'ha demostrat que són igual d'efectives que l'atenció presencial per al tractament de patologies musculoesquelètiques, cardíaques i respiratòries entre altres. A nivell internacional, les restriccions imposades per la pandèmia del COVID-19 van promoure l'ús de les TIC per al manteniment de l'atenció de fisioteràpia, encara que l'adopció d'aquestes tecnologies i el seu ús després de les restriccions a les Illes Balears van ser incertes. Conseqüentment, es va plantejar conèixer com va ser l'adopció de la telefisioterapia i concretament de la videoconferència, durant l'estat d'alarma iniciat al març de 2020 i quins van ser els factors relacionats amb l'ús de videoconferència després d'aquest. Metodologia: Per a aconseguir aquests objectius es va dissenyar, des d'un paradigma pragmàtic, un estudi mixt convergent. En la fase quantitativa, es va realitzar un estudi descriptiu emprant una enquesta de novembre de 2022 a març de 2023 per a conèixer l'ús de la telefisioteràpia dels fisioterapeutes i la seva afectació laboral. La fase qualitativa d'enfocament interpretatiu es va realitzar mitjançant entrevistes semiestructurades a 12 fisioterapeutes, 4 gestors i 8 pacients. Durant les entrevistes de desembre de 2022 a juny de 2023 es vàren explorar les seves experiències, les seves perspectives i els factors que els participants consideràven importants en l'ús de la videoconferència. Resultats: L'enquesta va ser contestada per un total de 151 fisioterapeutes. Els resultats de la recerca mostren que durant el primer estat d'alarma va haver-hi una afectació laboral i personal dels fisioterapeutes, en la qual la seva activitat assistencial presencial es va paralitzar, sent la causa més important el desproveïment de equips de protección individual (EPI). Aquesta situació va afavorir la sobtada adopció per part dels fisioterapeutes de la videoconferència, la trucada telefònica, les aplicacions i/o pàgines web i el correu electrònic (p<,001), excepte dels SMI (p=,065), així com una major freqüència d'ús de totes elles (p<,001). Encara que la videoconferència va aportar major valor a la interacció pacient-professional, els professionals no estaven formats en el seu ús i la majoria dels participants preferien l'atenció presencial juntament amb els tractaments manuals ja que percebien una major efectivitat d'aquestes intervencions enfront de l'ús de la videoconferència. Així, quan els fisioterapeutes van tenir accés als EPI van reprendre l'atenció presencial En conseqüència, en el període de nova normalitat, va cessar significativament l'ús de totes les tecnologies (p<,001) a excepció de les aplicacions i/o pàgines web (p=,078) i els SMI (p=,092) i una disminució significativa de la freqüència d'ús de totes les tecnologies (p<,001) excepte dels serveis de missatgeria instantànea (SMI) (p=,283). Encara que les experiències amb la videoconferència durant el confinament vàren ser satisfactòries, solament els professionals amb majors competències en exercici terapèutic van acceptar l'ús de la videoconferència per al tractament a distància complementant aquesta pràctica amb l'ús d'aplicacions i/o pàgines web. De la mateixa manera, la integració de la videoconferència com a complement al tractament presencial va millorar la seva acceptació en mantenir els beneficis de la presencialitat.

Discussió: L'escassa integració de la VC entre els fisioterapeutes es va deure a la marcada predilecció d'aquests per la teràpia manual, el desconeixement i escassa formació sobre les intervencions de telefisioteràpia, així com una falta de planificació en la implementació de la telefisoteràpia, factors que van resultar molt rellevants en el seu ús a les illes Balears. Conclusió: L'ús de la telefisioteràpia hauria de formar part de la formació dels fisioterapeutes i a les Illes Balears aquestes tecnologies haurien d'integrar-se com a complement de suport al tractament presencial per a afavorir l'educació i l'apoderament del pacient en el seu automaneig.

Introduction: The use of information and communication technologies (ICT) in physiotherapy allows for remote treatment and facilitates patient access. It has been demonstrated that physiotherapy interventions via videoconference are as effective as in-person care for the treatment of musculoskeletal, cardiac, and respiratory pathologies, among others. Internationally, the restrictions imposed by the COVID-19 pandemic promoted the use of ICT for maintaining physiotherapy care, although the adoption of these technologies and their maintenance after the restrictions in the Balearic Islands were uncertain. Consequently, it was proposed to understand how the adoption of telephysiotherapy, specifically videoconferencing, occurred during the state of alarm started in March 2020 and what factors were related to the use of videoconferencing afterward. Methodology: To achieve these objectives, a convergent mixed study was designed from a pragmatic paradigm. In the quantitative phase, a descriptive study was conducted using a survey from November 2022 to March 2023 to understand the use of telephysiotherapy by physiotherapists and its impact on their work. The qualitative phase, with an interpretative approach, was conducted through semi-structured interviews with 12 physiotherapists, 4 managers, and 8 patients. During the interviews conducted from December 2022 to June 2023, their experiences, their perspectives, and factors that participants considered important to the use of videoconferencing were explored. Results: A total of 151 physiotherapists responded to the survey. The research results show that during the first state of alarm, there was a personal and professional impact on physiotherapists, where their in-person care activity was paralyzed, with the most significant cause being the shortage of personal protective equipment This situation favoured the sudden adoption of videoconferencing, phone calls, applications and/or web pages, and email by physiotherapists (p<.001), except for instant message services (p=.065), as well as a higher frequency of use of all these technologies (p<.001). Although videoconferencing provided greater value to patient-professional interaction, professionals were not trained in its use, and most participants preferred in-person care along with manual treatments, as they perceived these interventions to be more effective compared to videoconferencing. Thus, when physiotherapists had access to PPE, they resumed in-person care. Consequently, during the “new normal period”, the use of all technologies ceased significantly (p<.001) except for applications and/or web pages (p=.078) and instant message services (IMS) (p=.092), and there was a significant decrease in the frequency of use of all technologies (p<.001) except for IMS (p=.283). Although experiences with videoconferencing during confinement were satisfactory, only professionals with higher competencies in therapeutic exercise accepted the use of videoconferencing for remote treatment, complementing this practice with the use of applications and/or web pages. Similarly, the integration of videoconferencing as a complement to in-person treatment improved its acceptance by maintaining the benefits of in-person care. Discussion: The limited integration of videoconferencing among physiotherapists was due to their marked preference for manual therapy, lack of knowledge and training on telephysiotherapy interventions, and a lack of planning in the implementation of telephysiotherapy, factors that were very relevant to its use in the Balearic Islands. Conclusion: The use of telephysiotherapy should be part of the training of physiotherapists, and in the Balearic Islands, these technologies should be integrated as a support complement to in-person treatment to promote patient education and empowerment in their self-management.