[cat] L’ús mesures d’alt rendiment per a la implantació de l’agricultura de precisió són de cada vegada més una necessitat per a estudiar l'eficiència de l'ús de l'aigua (EUA), les capacitats de tolerància a estressos biòtics o abiòtics, la producció i la qualitat de la tomàtiga per així optimitzar les estratègies de millora dels cultius i adaptar-les a l'escenari del canvi climàtic. En aquest estudi, s’ha comparat l’ús de vehicles aeris no tripulats (VANTs) equipats amb diferents sensors amb mesures fisiològiques a nivell de fulla i agronòmiques en una col·lecció de 91 genotips de tomàtiga. Aquests genotips inclouen varietats locals de la conca mediterrània amb fruits de llarga durada post-collita (LSL) i no LSL (CON), cultivades sota condicions de reg (R, que cobreix el 100% de la demanda d'evapotranspiració del cultiu) i dèficit hídric (DH, on el reg es va aturar un mes després del trasplantament al camp). Es van realitzar mesures de teledetecció aèria (incloent imatges multiespectrals), intercanvi de gasos a nivell de fulla, composició isotòpica de carboni de les fulles (δ13C), producció de fruit i mesures de qualitat, incloent sòlids solubles totals i acidesa. Es trobaren diferències entre els genotips CON i LSL en les mesures fisiològiques a nivell de fulla i de teledetecció tant en condicions de R com de DH, mentre que per a les mesures agronòmiques només es van trobar diferències per als paràmetres de qualitat en condicions R. Es van observar relacions significatives entre la teledetecció i les mesures fisiològiques i agronòmiques en considerar tots els genotips i tractaments. No obstant això, es van descriure diferents regressions per als genotips CON i LSL, principalment a causa del seu comportament fisiològic diferenciat degut a la resposta al DH. Així mateix, també es van trobar correlacions entre els paràmetres de qualitat del fruit amb els índexs multiespectrals. En conclusió, aquest estudi mostra resultats prometedors sobre l’ús de mesures d’alt rendiment, que poden ajudar a optimitzar els processos de fenotipatge fisiològic i agronòmic de la tomàtiga i implementar l’agricultura de precisió a les explotacions agràries. No obstant això, també assenyala que la inclusió de genotips amb un comportament diferent pel que fa a l’eficiència en l'ús de l'aigua i la resposta al dèficit hídric condueix a una gran dispersió en les relacions entre les mesures d’alt rendiment i els trets fisiològics i agronòmics, impedint l'obtenció de models fiables.