[cat] La metàfora de l’<em>amic</em> i l’<em>amat</em> té els seus orígens en els darrers capítols del <em>Llibre de contemplació en Déu</em> (1273-1274), el primer gran projecte librari de Ramon Llull. Les ocurrències que hi registrem prefiguren les principals característiques temàtiques i artístiques (les referides a l’Art lul·liana) d’un tema literari que recorrerà tota la producció escrita de Llull, especialment el<em> Romanç d’Evast e Blaquerna</em> i el <em>Llibre d’amic e amat</em> (1276-1283), l’<em>Art amativa</em> (1290) i l’<em>Arbre de filosofia d’amor</em> (1298). Aquest article proposa una lectura interpretativa d’aquestes primeres ocurrències, juntament amb d’altres al·lusions en obres anteriors al <em>Blaquerna</em>, que constitueixen la primera fase de l’evolució d’aquest motiu lul·lià en un recorregut que abraça més de trenta anys d’escriptura.