La contemporaneïtat xueta: Repercussions del discurs de l'odi. Antijueu i antisemitisme: Estigma, por i reivindicació

Abstract

[cat] Les Reials Cèdules de Carles III per a l’adquisició de drets dels xuetes marquen un abans i un després en la història d’aquesta minoria marginada mallorquina. Aquesta tesi, doncs, aborda com va continuar l’ostracisme en una etapa que aquesta pràctica contravenia la llei i compara la situació dels xuetes amb altres minories marginades i formes de judeofòbia. El fenomen xueta, un antisemitisme específic de Mallorca, tenia un fort component religiós. Aquests objectius s’han abordat mitjançant l’anàlisi de fonts d’arxius, hemerogràfiques, orals i correspondència. Els xuetes foren boc expiatori durant els conflictes i canvis de règim del primer terç del segle XIX, però la inversió d’aquesta tendència va arribar amb l’abolició de la puresa de sang (1835). La minoria marginada, sobretot aquells que presentaven unes condicions econòmiques més favorables, aprofitaren els avanços i a partir de 1868 obtingueren força rellevància política. Altrament, val a dir que de les primeres generacions de xuetes que es pogueren formar a l’Institut Balear, des de 1835, sorgiren un gran nombre de referents intel·lectuals xuetes de la Renaixença. Entre finals de segle XIX i principis del XX Europa va viure un esclat antisemita. Per contra, a l’Estat espanyol, on el percentatge d’habitants jueus era molt pobre, s’observava amb tranquil·litat el panorama antisemita i els posicionaments més integristes catòlics lloaren l’expulsió dels jueus per part dels Reis Catòlics el 1492 com una mesura preventiva. El Reial Decret de 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera i l’augment del protagonisme polític xueta a Mallorca són les fites més destacables. Durant la Segona República, Mallorca va acollir colònia d’alemanys exiliats del nazisme, entre els quals n’hi hagué de jueus. Molts eren intel·lectuals que van reflectir la qüestió xueta en les seves obres. Al mateix temps, val a dir que a partir de 1931, mitjançant l’activisme de la Lliga Laica es promogueren iniciatives per a homenatjar als xuetes víctimes dels Actes de Fe de 1691. Fins i tot, es pot esbrinar l’ús de la figura de Caterina Tarongí com a referent d’un incipient feminisme. La Guerra Civil va provocar que la majoria dels jueus i alemanys refugiats a l’illa decidissin fugir. El franquisme era aliat del nazisme alemany i del feixisme italià, amb les implicacions antisemites que incorporaren oficialment aquests règims. Tot i que el franquisme no va dur a terme una repressió sistemàtica contra els jueus o xuetes, val a dir que s’ha trobat diferent documentació de la qual s’intueix la intimidació tant als jueus estrangers instal·lats a Mallorca com dels mateixos xuetes. Amb tot, en aquest context el grup xueta adoptà diferents posicionaments, també influïts per la por a la repressió. La derrota de l’Eix a la Segona Guerra Mundial va precipitar la necessitat del règim franquista de desvincular-se de l’antisemitisme dels seus antics aliats. Més encara després de la fundació de l’Estat d’Israel. Així doncs, s’intentaren exagerar les actuacions diplomàtiques per a fer veure que l’Estat espanyol havia rescatat a una gran quantitat de descendents de sefardites que podien haver estat víctimes de l’Holocaust. En un àmbit més local, d’ençà de la postguerra va destacar una generació de xuetes en el món de la Cultura, que van conrear el Teatre Regional. Des de 1966 es va viure una gran promoció de la temàtica xueta, les contribucions des del camp de les ciències socials generaren debat perquè posaren en qüestió les bases de la intolerància. Aquest procés i la configuració d’una societat multicultural gairebé han eliminat l’estigma. Així doncs, en el transcurs del segle XXI des de les institucions s’han intentat reparar els danys, amb iniciatives tendents a l’homenatge i a la promoció de la recerca científica.

[spa] Las Reales Cédulas de Carlos III para la adquisición de derechos de los chuetas marcan un antes y un después en la historia de esta minoría marginada mallorquina. Esta tesis, pues, aborda cómo continuó el ostracismo en una etapa en que esta práctica contravenía la ley y compara la situación de los chuetas con otras minorías marginadas y formas de judeofobia. El fenómeno chueta, un antisemitismo específico de Mallorca, tenía un fuerte componente religioso. Estos objetivos se han abordado por medio del análisis de fuentes de archivo, hemerográficas, orales y correspondencia. Los chuetas fueron chivo expiatorio durante los conflictos y cambios de régimen del primer tercio del siglo XIX, pero la inversión de esta tendencia llegó con la abolición de la pureza de sangre (1835). La minoría marginada, sobre todo aquellos con condiciones económicas más favorables, aprovecharon los avances y, a partir de 1868, obtuvieron mucha relevancia política. De las primeras 6 generaciones de chuetas que se pudieron formar en el Instituto Balear desde 1835, surgieron numerosos referentes intelectuales chuetas de la Renaixença. Entre finales del siglo XIX y principios del XX, Europa vivió un estallido antisemita. Por el contrario, en el Estado español, donde el porcentaje de habitantes judíos era muy bajo, se observaba con tranquilidad el panorama antisemita y los posicionamientos más integristas católicos alababan la expulsión de los judíos por parte de los Reyes Católicos en 1492 como una medida preventiva. El Real Decreto de 1924 durante la dictadura de Primo de Rivera y el aumento del protagonismo político chueta en Mallorca son los hitos más destacables. Durante la Segunda República, Mallorca acogió una colonia de alemanes exiliados del nazismo, entre los cuales había judíos. Muchos eran intelectuales que reflejaron la cuestión chueta en sus obras. Al mismo tiempo, cabe destacar que a partir de 1931, mediante el activismo de la Liga Laica, se promovieron iniciativas para homenajear a los chuetas víctimas de los Autos de Fe de 1691. Incluso se puede discernir el uso de la figura de Caterina Tarongí como referente de un incipiente feminismo. La Guerra Civil provocó que la mayoría de los judíos y alemanes refugiados en la isla decidieran huir. El franquismo era aliado del nazismo alemán y del fascismo italiano, con las implicaciones antisemitas que estos regímenes incorporaron oficialmente. Aunque Franco no actuó indiscriminadamente contra los judíos ni contra los chuetas, ya que no hubo una represión sistemática ni esta condición propició una mayor violencia, cabe señalar que se ha encontrado diversa documentación que sugiere la intimidación tanto de los judíos extranjeros instalados en Mallorca como de los propios chuetas. En este contexto, el grupo chueta adoptó diferentes posicionamientos, también influenciados por el miedo a la represión. La derrota del Eje en la Segunda Guerra Mundial precipitó la necesidad del régimen franquista de desvincularse del antisemitismo de sus antiguos aliados, más aún tras la fundación del Estado de Israel. Así, se intentaron exagerar las actuaciones diplomáticas para hacer ver que el Estado español había rescatado a una gran cantidad de descendientes de sefardíes que podrían haber sido víctimas del Holocausto. En un ámbito más local, desde la posguerra destacó una generación de chuetas en el mundo de la Cultura, que cultivaron el Teatro Regional. Desde 1966 se vivió una gran promoción de la temática chueta, cuyas contribuciones desde el 7 campo de las ciencias sociales generaron debate porque cuestionaron las bases de la intolerancia. Este proceso y la configuración de una sociedad multicultural casi han eliminado el estigma. Así, en el transcurso del siglo XXI, desde las instituciones se han intentado reparar los daños, con iniciativas tendentes al homenaje y a la promoción de la investigación científica.

[eng] The Royal Decrees of Charles III for the acquisition of rights by the chuetas mark a turning point in the history of this marginalized Mallorcan minority. This thesis, therefore, addresses how ostracism continued during a period when this practice contravened the law and compares the situation of the chuetas with other marginalized minorities and forms of Judeophobia. The chueta phenomenon, a specific antisemitism of Mallorca, had a strong religious component. These objectives have been addressed through the analysis of archival, press, oral, and correspondence sources. The chuetas were scapegoats during the conflicts and regime changes of the first third of the 19th century, but this trend was reversed with the abolition of purity of blood (1835). The marginalized minority, especially those with more favorable economic conditions, took advantage of the advances and, from 1868, gained significant political relevance. From the first generations of chuetas who were able to study at the Balearic Institute from 1835, numerous intellectual chueta figures of La Renaixença emerged. Between the late 19th century and early 20th century, Europe experienced an antisemitic outburst. In contrast, in Spain, where the percentage of Jewish inhabitants was very low, the antisemitic panorama was observed calmly. The more integrist Catholic positions praised the expulsion of the Jews by the Catholic Monarchs in 1492 as a preventive measure. The Royal Decree of 1924 during the dictatorship of Primo de Rivera and the increased political prominence of chuetas in Mallorca are the most notable milestones. During the Second Republic, Mallorca hosted a colony of Germans exiled from Nazism, among whom were Jews. Many were intellectuals who reflected the chueta issue in their works. At the same time, it is worth noting that from 1931, through the activism of the Lliga Laica, initiatives were promoted to honor the chuetas who were victims of the Autos de Fe of 1691. It is even possible to discern the use of the figure of Caterina Tarongí as a reference for an emerging feminism. The Civil War caused most of the Jews and Germans who had taken refuge on the island to flee. Franco's regime was allied with German Nazism and Italian fascism, with the antisemitic implications these regimes officially incorporated. Although Franco did not act indiscriminately against Jews or chuetas, as there was no systematic repression, nor did this condition lead to greater violence. Various documents suggest the intimidation of both foreign Jews settled in Mallorca and the chuetas themselves. In this context, the chueta group adopted different positions, also influenced by the fear of repression. The defeat of the Axis in World War II precipitated the need for Franco's regime to distance itself from the antisemitism of its former allies, even more so after the founding of the State of Israel. Thus, diplomatic actions were exaggerated to show that Spain had rescued numerous Sephardic descendants who could have been victims of the Holocaust. On a more local level, since the postwar period, a generation of chuetas stood out in the cultural world, cultivating Regional Theater. Since 1966, there has been a great promotion of the chueta theme, whose contributions from the field of social sciences generated debate because they questioned the bases of intolerance. This process and the configuration of a multicultural society have almost eliminated the stigma. Thus, in the course of the 21st century, institutions have attempted to repair the damage, with initiatives aimed at honoring and promoting scientific research.