Aversión alimentaria y estado nutricional

Abstract

[spa] La aversión o neofobia alimentaria se define como la renuncia a probar alimentos nuevos o desconocidos. Se mide mediante el grado de aceptación o rechazo que sienten los individuos hacia los alimentos que no forman parte de su dieta habitual. En muchas ocasiones, tiene que ver con rasgos psicológicos de la persona y su capacidad de mostrar placer ante nuevos alimentos o una fuerte aversión hacia ellos. Según la observación clínica, las aversiones y las preferencias alimentarias tienen un papel clave a la hora de conseguir y mantener el equilibrio nutricional del individuo. Se estima que el 25% de la población infantil sufre algún desorden alimentario, entre ellos la neofobia. Alcanza su punto máximo entre los dos y los seis años y en la adolescencia se detectan, con mayor frecuencia, tanto aversiones como hábitos alimentarios poco saludables. La neofobia alimentaria es un concepto vinculado a las primeras fases de los trastornos del apetito, como los niños denominados “picky eater”, “food fussiness” y el ARFID. Según el nivel de neofobia alimentaria, las aversiones pueden ser leves, moderadas o graves y por ello los individuos se pueden clasificar en comedores neofílicos, categoría intermedia y comedores neofóbicos. Tanto la neofobia como la preferencia alimentaria son factores determinantes en la elección de los alimentos que conforman una dieta y van a tener capacidad de influir en la calidad de esta. Los principales factores de riesgo que pueden desencadenar la neofobia alimentaria, entre otros, son: la edad, el sexo, factores genéticos y factores ambientales, tales como el tipo de lactancia, el método de introducción de la alimentación sólida, la disponibilidad de alimentos en el hogar, la exposición a variedad de alimentos, la educación en cuanto a la respuesta a la comida y el ambiente familiar. La neofobia o aversión alimentaria se mide mediante encuestas alimentarias validadas, entre las que destacan Food Neophobia Scale (FNS) y Adult Picky Eating Questionnarie (APEQ), para adultos, y Children Food Neophobia Scale (CFNS) y Children’s Eating Behavior Questionnarie (CEBQ), para niños. La principal consecuencia de la neofobia alimentaria va a ser la disminución de la disposición a comer ciertos alimentos, afectando al desarrollo psicosomático y las capacidades cognitivas del niño o suponer la disminución de la ingesta requerida y conducir, potencialmente, a la desnutrición en individuos adultos o de edad avanzada. Las estrategias más estudiadas están en torno al fomento de la lactancia materna, al aprendizaje de técnicas de exposición a los alimentos dirigidas a los padres, creación de entornos alimentarios positivos, educación sensorial, entre otros. La mayor parte de las estrategias se recomienda realizarlas a nivel de educación alimentaria durante la infancia. Todos los estudios analizados en la presente Tesis Doctoral muestran que las neofobias alimentarias más frecuentes se dirigen hacia los alimentos de los grupos de las verduras, legumbres, carnes, pescados, carne de caza y frutas. Se ha evidenciado que hay una relación directa entre las neofobias y la edad, el nivel educativo, los hábitos de sueño y la actividad física. Por el contrario, existe una relación inversa entre la neofobia alimentaria y el nivel económico y el hábito de fumar. Se han encontrado en adultos asociaciones entre el IMC y las enfermedades crónicas con las neofobias alimentarias, así como la relación entre adherencia a la dieta mediterránea en individuos neofóbicos, aumentando el riesgo de sufrir enfermedades crónicas. En adolescentes, el género, la edad y el peso mostró una influencia moderada sobre las neofobias alimentarias. Se han evidenciado preferencia por los sabores dulces, salados y umami, así como por la neofobia alimentaria hacia los alimentos que no consumen habitualmente, principalmente aquellos de sabor amargo, como las verduras.

[cat] La neofòbia alimentària es defineix com la renúncia a tastar aliments nous o desconeguts. Es mesura mitjançant el grau d'acceptació o rebuig que senten els individus cap als aliments que no formen part de la dieta habitual. Moltes vegades, té a veure amb els trets psicològics de la persona, és a dir, amb la capacitat de mostrar plaer davant de nous aliments o una forta aversió cap a ells. Segons l’observació clínica, les aversions i les preferències alimentàries tenen un paper clau a l’hora d’aconseguir i mantenir l’equilibri nutricional de l’individu. S'estima que el 25% de la població infantil pateix algun desordre alimentari, entre els quals hi ha la neofòbia. Arriba al seu punt màxim entre els dos i els sis anys i és a l'adolescència on es detecten, amb més freqüència, tant aversions com hàbits alimentaris poc saludables. La neofòbia alimentària és un concepte vinculat a les primeres fases dels trastorns de la gana, com els nens anomenats “picky eater”, “food fussiness” i l'ARFID. Segons el nivell de neofòbia alimentària, les aversions poden ser lleus, moderades o greus i per això els individus es poden classificar en menjadors neofílics, categoria intermèdia i menjadors neofòbics. Tant la neofòbia com la preferència alimentària són factors determinants en l'elecció dels aliments que conformen una dieta i tindran capacitat d'influir-ne la qualitat. Els principals factors de risc que poden desencadenar la neofòbia alimentària són, entre d'altres, l'edat, el sexe, els factors genètics i els factors ambientals, així com el tipus de lactància, el mètode d'introducció de l'alimentació sòlida, la disponibilitat d'aliments a la llar, l’exposició a varietat d’aliments, l’educació pel que fa a la resposta al menjar i l’ambient familiar. La neofòbia o aversió alimentària es mesura mitjançant enquestes alimentàries validades, entre les quals destaquen Food Neophobia Scale (FNS) i Adult Picky Eating Questionnarie (APEQ), per a adults, i Children Food Neophobia Scale (CFNS) i Children's Eating Behavior Score, per a nens.

La principal conseqüència de la neofòbia alimentària serà la disminució de la disposició a menjar certs aliments, afectant el desenvolupament psicosomàtic i les capacitats cognitives del nen o suposar la disminució de la ingesta requerida i conduir, potencialment, a la desnutrició en individus adults o d'edat avançada. Les estratègies més estudiades estan al voltant del foment de la lactància materna, l'aprenentatge de tècniques d'exposició als aliments adreçades als pares, la creació d'entorns alimentaris positius, l'educació sensorial, entre d'altres. La major part de les estratègies es recomana fer-les a nivell d’educació alimentària durant la infància. Tots els estudis analitzats en aquesta Tesi Doctoral mostren que les neofòbies alimentàries més freqüents es dirigeixen cap als aliments dels grups de les verdures, llegums, carns, peixos, carn de caça i fruites. S'ha demostrat que hi ha una relació directa entre les neofòbies i l'edat, el nivell educatiu, els hàbits de son i l'activitat física. Per contra, hi ha una relació inversa entre la neofòbia alimentària i el nivell econòmic i l'hàbit de fumar. S'han trobat en adults associacions entre l'IMC i les malalties cròniques amb les neofòbies alimentàries, així com la relació entre adherència a la dieta mediterrània en individus neofòbics, augmentant el risc de patir malalties cròniques. En adolescents, el gènere, l'edat i el pes va mostrar una influència moderada sobre les neofòbies alimentàries. S'han evidenciat preferència pels sabors dolços, salats i umami dels aliments, així com per la neofòbia alimentària cap als aliments que no consumeixen habitualment, principalment aquells de sabor amarg, com ara les verdures.

[eng] Food neophobia is defined as the refusal to try new or unknown foods. It is measured by the degree of acceptance or rejection that individuals feel towards foods that are not part of their usual diet. In many cases, it is due to psychological traits of the person, that is, with the ability to show pleasure in new foods or a strong aversion towards them. According to clinical observation, food aversions and preferences play a key role in achieving and maintaining an individual's nutritional balance. It is estimated that 25% of the child population suffers from some eating disorder, including neophobia. It reaches its peak between the ages of two and six and it is in adolescence that both aversions and unhealthy eating habits are detected most frequently. Food neophobia is a concept linked to the early phases of appetite disorders, such as children's so-called "picky eater", "food fussiness" and ARFID. Depending on the level of food neophobia, aversions can be mild, moderate or severe and therefore individuals can be classified into neophilic eaters, intermediate category and neophobic eaters. Both neophobia and food preference are determining factors in the choice of foods that make up a diet and will have the capacity to influence its quality. The main risk factors that can trigger food neophobia, among others, are age, sex, genetic factors and environmental factors, such as the kind of breastfeeding, the method of introducing solid food, the availability of foods in the home, exposure to a variety of foods, education regarding response to food and the family environment. Neophobia or food aversion is measured using validated food surveys, including the Food Neophobia Scale (FNS) and Adult Picky Eating Questionnaire (APEQ), for adults, and the Children Food Neophobia Scale (CFNS) and Children's Eating Behavior Questionnaire (CEBQ), for children. The main consequence of food neophobia will be a decrease in the willingness to eat certain foods, affecting the psychosomatic development and cognitive abilities of the child or implying a decrease in the required intake and potentially leading to malnutrition in adults or individuals. of advanced age. The most studied strategies are around promoting breastfeeding, learning food exposure techniques aimed at parents, creating positive food environments, sensory education, among others. Most of the strategies are recommended to be carried out at the level of food education during childhood. All the studies analyzed in this Doctoral Thesis show that the most frequent food neophobias are directed towards foods from the groups of vegetables, legumes, meats, fish, game meat and fruits. It has been shown that there is a direct relationship between neophobias and age, educational level, sleeping habits and physical activity. On the contrary, there is an inverse relationship between food neophobia and economic level and smoking. Associations have been found in adults between BMI and chronic diseases with food neophobias, as well as the relationship between adherence to the Mediterranean diet in neophobic individuals, increasing the risk of suffering from chronic diseases. In adolescents, gender, age and weight showed a moderate influence on food neophobias. Preferences for sweet, salty and umami flavors of foods have been demonstrated, as well as food neophobia towards foods that are not normally consumed, mainly those with a bitter taste, such as vegetables.