Optimització del tractament per electroconvulsió per a l’eficàcia antidepressiva en rates femella adolescents

Abstract

[cat] La depressió major és un trastorn mental greu i molt prevalent que afecta aproximadament 300 milions de persones a nivell mundial, convertint-se en la principal causa de discapacitat en les societats occidentals. Aquest trastorn té un impacte devastador en la qualitat de vida dels pacients i comporta costos elevats per a la societat i els sistemes de salut. Sovint, la depressió coexisteix amb altres trastorns psiquiàtrics, com l'ansietat o la dependència a substàncies, i s'associa amb una elevada taxa de mortalitat, particularment a causa del suïcidi, ja que el 90% dels suïcidis estan vinculats a algun trastorn mental. Atesa la seva gravetat i la seva complexitat, la investigació en aquest camp és fonamental per millorar la comprensió de les causes i desenvolupar teràpies més efectives tenint en compte, sobretot, les diferències d’edat i de sexe entre els pacients que pateixen aquest trastorn. Aquest estudi es va centrar en l'eficàcia del tractament per electroconvulsió (ECS) en rates femella adolescents, un grup que tradicionalment ha mostrat una resposta inferior o nul·la als tractaments antidepressius en comparació amb les rates adultes. L’objectiu principal va ser avaluar si l’ús d’intensitats més baixes de tractament per ECS (35, 45 mA) podia generar un efecte antidepressiu en aquestes rates adolescents, aquests efectes antidepressius es van avaluar mitjançant diferents tests comportamentals (test de natació forçada, test de camp obert després de dejuni i test de l’esquitxada de sacarosa). A més, també es va explorar la relació entre les característiques de les convulsions induïdes pel tractament i la resposta antidepressiva, així com les diferencies en les respostes entre mascles i femelles adolescents. Els resultats van mostrar que les intensitats més baixes d’ECS van provocar una resposta antidepressiva significativa en rates femelles adolescents, la qual cosa suggereix que la reducció de la intensitat del tractament pot ser una estratègia efectiva per a aquest grup. En particular, es va observar una disminució notable en la immobilitat durant el test de natació forçada, un indicador clau de l'efecte antidepressiu, un dia després del tractament amb les intensitats més baixes (35 i 45 mA). Els efectes antidepressius també es van mostrar en el test de l’esquitxada de sacarosa, on les femelles tractades amb dosis més baixes van presentar una disminució de la latència a l’acicalament. Aquestes troballes desafien la percepció comuna que les dosis més altes són necessàries per obtenir una resposta clínica efectiva i subratllen la importància d’ajustar les teràpies segons les característiques específiques del pacient, com l’edat i el sexe, contribuint al desenvolupament de protocols de tractament més personalitzats i menys invasius per a la depressió major en adolescents.

[eng] Major depression is a severe and highly prevalent mental disorder that affects approximately 300 million people worldwide, making it the leading cause of disability in Western societies. This disorder has a devastating impact on patients' quality of life and imposes significant costs on society and healthcare systems. Depression often coexists with other psychiatric disorders, such as anxiety or substance abuse, and is associated with a high mortality rate, particularly due to suicide, as 90% of suicides are linked to some form of mental disorder. Given its severity and complexity, research in this field is crucial to improve the understanding of its causes and to develop more effective therapies, especially considering age and sex differences among affected patients. This study focused on the efficacy of electroconvulsive seizures (ECS) treatment in adolescent female rats, a group that has traditionally shown a lower or null response to antidepressant treatments compared to adult rats. The main objective was to assess whether the use of lower intensities of ECS treatment (35, 45 mA) could produce an antidepressant effect in these adolescent rats. These antidepressant effects were evaluated through various behavioral tests (forced swim test, novelty suppressed feeding test, and sucrose splash test). Additionally, the study explored the relationship between the characteristics of ECS-induced seizures and the antidepressant response, as well as the differences in responses between male and female adolescents. The results demonstrated that lower ECS intensities induced a significant antidepressant response in adolescent female rats, suggesting that reducing the treatment intensity could be an effective strategy for this group. Notably, a significant reduction in immobility was observed during the forced swim test, a key indicator of the antidepressant effect, one day post-treatment with the lower intensities (35 and 45 mA). Antidepressant effects were also evident in the sucrose splash test, where females treated with lower doses showed a decreased latency to grooming. These findings challenge the common perception that higher doses are necessary to achieve an effective clinical response and highlight the importance of tailoring therapies to the specific characteristics of the patient, such as age and sex, contributing to the development of more personalized and less invasive treatment protocols for major depression in adolescents.