Posada a punt d'una metodología per estudiar l'efecte de complexants de calci en la cristal·lització d'oxalat càlcic en condicions urinàries

Abstract

[cat] Els càlculs renals, principalment formats per oxalat de calci, representen un problema de salut significatiu. Desenvolupar i optimitzar una metodologia per estudiar l'efecte de diversos complexants de calci sobre la cristal·lització de l'oxalat de calci és fonamental per trobar tractaments més efectius per a la prevenció d'aquests càlculs. En aquest treball, s'han determinat les condicions òptimes per dur a terme aquests estudis. S'han utilitzat dos mètodes per quantificar l'oxalat càlcic precipitat en condicions urinàries, expressat com a calci precipitat: el mètode colorimètric amb Arsenazo III i l'ICP-AES. Segons els resultats obtinguts, les condicions òptimes per a l'estudi inclouen ajustar el pH de la dissolució d'orina artificial a 5,5, utilitzar concentracions de calci de 150 i 200 ppm, emprar concentracions d'oxalat de 0,4 i 0,5 mM, i deixar que cristal·litzi durant tres dies. En estudiar l'efecte dels complexants de calci sobre la cristal·lització d'oxalat càlcic, s'ha observat que la proliferació bacteriana pot provocar resultats inconsistents, especialment en presència de citrat, a causa de l'augment del pH. Per corregir això, s'ha afegit timol com a agent antibacterià i un tampó d'acetat sòdic per mantenir el pH estable a 5,5. Pel que fa als mètodes de detecció, l'ICP-AES ha demostrat proporcionar resultats més precisos que el mètode colorimètric. En general, s'ha observat que els complexants redueixen la quantitat d'oxalat càlcic precipitat, tot i que s'han detectat algunes incoherències, probablement a causa dels petits volums utilitzats en la preparació de la placa de 12 pous.

[spa] Los cálculos renales, principalmente formados por oxalato de calcio, representan un problema de salud significativo. Desarrollar y optimizar una metodología para estudiar el efecto de varios complejantes de calcio sobre la cristalización del oxalato de calcio es fundamental para encontrar tratamientos más efectivos para la prevención de estos cálculos. En este trabajo, se han determinado las condiciones óptimas para llevar a cabo estos estudios. Se han utilizado dos métodos para cuantificar el oxalato cálcico precipitado en condiciones urinarias, expresado como calcio precipitado: el método colorimétrico con Arsenazo III y el ICP-AES. Según los resultados obtenidos, las condiciones óptimas para el estudio incluyen ajustar el pH de la disolución de orina artificial a 5,5, utilizar concentraciones de calcio de 150 y 200 ppm, emplear concentraciones de oxalato de 0,4 y 0,5 mM, y dejar cristalizar durante tres días. Al estudiar el efecto de los complejantes de calcio sobre la cristalización de oxalato cálcico, se ha observado que la proliferación bacteriana puede provocar resultados inconsistentes, especialmente en presencia de citrato, debido al aumento del pH. Para corregir esto, se ha añadido timol como agente antibacteriano y un tampón de acetato sódico para mantener el pH estable a 5,5. En cuanto a los métodos de detección, el ICP-AES ha demostrado proporcionar resultados más precisos que el método colorimétrico. En general, se ha observado que los complejantes reducen la cantidad de oxalato cálcico precipitado, aunque se han detectado algunas incoherencias, probablemente debido a los pequeños volúmenes utilizados en la preparación de la placa de 12 pocillos.

[eng] Kidney stones, primarily composed of calcium oxalate, represent a significant health issue. Developing and optimizing a methodology to study the effect of various calcium complexing agents on calcium oxalate crystallization is essential for finding more effective treatments for the prevention of these stones. In this study, the optimal conditions for conducting these studies were determined. Two methods were used to quantify precipitated calcium oxalate under urinary conditions, expressed as precipitated calcium: the colorimetric method with Arsenazo III and ICP-AES. According to the results obtained, the optimal conditions for the study include adjusting the pH of the artificial urine solution to 5.5, using calcium concentrations of 150 and 200 ppm, employing oxalate concentrations of 0.4 and 0.5 mM, and allowing crystallization during three days. When studying the effect of calcium complexing agents on calcium oxalate crystallization, it was observed that bacterial proliferation can lead to inconsistent results, especially in the presence of citrate, due to an increase in pH. To address this, thymol was added as an antibacterial agent, and a sodium acetate buffer was used to maintain the pH stable at 5.5. Regarding the methods, ICP-AES has been shown to provide more accurate results than the colorimetric method. Overall, it was observed that complexing agents reduce the amount of precipitated calcium oxalate, although some inconsistencies were detected, likely due to the small volumes used in the preparation of the 12-well plate.