[spa] Introducción: El pie diabético (PD) es un importante problema médico, social y económico
en todo el mundo, sobre todo en países de bajos recursos y se considera una emergencia
sanitaria. Las úlceras y las heridas de pie diabético poseen altos niveles de mortalidad y la
atención a los pacientes con diabetes mellitus (DM) se centra sobretodo en este tipo de
heridas. Objetivo: Analizar si la terapia de presión negativa (TPN) tiene una mayor eficacia
que las curas tradicionales en la reducción del tiempo de cicatrización de las heridas del pie
diabético en adultos. Método: Se realizó la búsqueda en el metabuscador EBSCOhost, en las
bases de datos específicas Pubmed e Ibecs y por último en la base de datos de revisiones
Cochrane. Se incluyeron estudios aplicando los límites y los criterios de inclusión y exclusión
establecidos. Finalmente se encontraron e incluyeron 21 artículos, donde la mayoría fueron
ensayos clínicos aleatorizados. Discusión: Se discute la utilidad de la TPN frente a los
apósitos convencionales, el método de la cura húmeda y los apósitos de povidona yodada.
También se analiza la TPN como terapia adyuvante y distintos modos de TPN para ver cuál
es el método más efectivo. Conclusiones: La terapia de presión negativa se asocia con un
menor tiempo de aparición del tejido de granulación y con una más rápida cicatrización de
las heridas del pie diabético.
[cat] Introducció: El peu diabètic és un important problema mèdic, social i econòmic a tot el
món, sobretot a països de baixos recursos i es considera una emergència sanitària. Les
úlceres i ferides de peu diabètic tenen alts nivells de mortalitat i l'atenció als pacients amb
DM se centra sobretot en aquest tipus de ferides. Objectiu: Analitzar si la teràpia de
pressió negativa té més eficàcia que les cures tradicionals en la reducció del temps de
cicatrització de les ferides del peu diabètic en adults. Mètode: Es va realitzar la cerca al
metacercador EBSCOhost, a les bases de dades específiques Pubmed i Ibecs i finalment a
la base de dades de revisions Cochrane. Es van incloure estudis aplicant els límits i els
criteris de inclusió i exclusió establerts. Finalment es varen trobar y incloure 21 articles on
la majoria varen ser assajos clínics aleatoritzats. Discussió: Es va discutir la utilitat de la
TPN enfront als apòsits convencionals, el mètode de la cura humida i els apòsits de
povidona iodada. També es va analitzar la TPN com a teràpia adjuvant i distints mètodes de
TPN per a veure el mètode més efectiu. Conclusions: La teràpia de pressió negativa
s'associa amb menys temps d'aparició del teixit de granulació i amb una cicatrització més
ràpida de les ferides del peu diabètic.
[eng] Introduction: Diabetic foot is a major medical, social and economic problem worldwide,
especially in low resource countries and is considered a health emergency. Diabetic foot
ulcers and wounds have high mortality rates and the care of patients with DM is mainly
focused on this type of wounds. Objective: To analyse whether negative pressure therapy
is more effective than traditional dressings in reducing the healing time of diabetic foot
wounds in adults. Methods: We searched the meta-search engine EBSCOhost, the specific
databases Pubmed and Ibecs and finally the Cochrane review database. Studies were
included applying the established limits and inclusion and exclusion criteria. Finally, 21
articles were found and included, most of which were randomized clinical trials.
Discussion: The usefulness of TPN versus conventional dressings, the wet dressing method
and povidone-iodine dressings was discussed. TPN as adjuvant therapy and different modes
of TPN were also discussed to see which method is the most effective. Conclusions:
Negative pressure therapy is associated with shorter time to granulation tissue appearance
and faster healing of diabetic foot wounds.