La tesi realitzada planteja un estudi en profunditat de diferents factors que poden estar implicats en la formació dels càlculs renals, especialment els oxalo-càlcics que representen aproximadament un 70 % del total. S’ha demostrat experimentalment que els fragments residuals de càlculs renals càlcics obtinguts a partir del tractament amb litotrícia extracorpòrea per ones de xoc, sofrien un recreixement, podent donar lloc a la formació de nous càlculs. També s’han efectuat estudis in vitro de la nucleació heterogènia de l’oxalat càlcic induït per diferents substàncies (fluorur càlcic, mucina i detritus cel•lulars), les quals han mostrat una elevada acció nucleant. Per a cadascun dels casos i condicions, s’ha estudiat l’efecte de diferents substàncies que podrien actuar com a inhibidores de la cristal•lització. En tots els casos el fitat ha estat qui provocà una major reducció del creixements dels càlculs. Finalment, s’ha demostrat l’absorció del fitat a través de la pell en animals d’experimentació i humans.