Efecte d’una intervenció d’activitat física en la condició física d’adults (55-75 anys) amb sobrepès i Síndrome Metabòlica

Abstract

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort a nivell mundial i les previsions per l’any 2030 són de que quasi 24 milions de persones moriran per aquesta causa degut a que s’observa un augment de l’índex d’obesitat generant un augment de la prevalença de Diabetis de tipus II i de Síndrome Metabòlica, les quals contribueixen a un major risc cardiovascular. La Dieta Mediterrània, per una banda, es caracteritza per ser una dieta rica i saludable amb propietats molt beneficioses que contribueixen a la disminució del risc cardiovascular. De la mateixa forma, la pràctica d’activitat física té un efecte preventiu en quant a malalties coronàries intervenint, també, en la disminució del risc cardiovascular. L’estudi PREDIMED (2003-2011) va permetre demostrar l’efecte protector de la Dieta Mediterrània donant com a resultat una disminució del risc cardiovascular en un 30% aleshores, això fa pensar si aquesta intervenció amb un programa intensiu d’activitat física protocol·litzat causa millores en quant a la condició física a homes d’entre 55 i 75 anys i dones d’entre 60 i 75 anys que pateixen Síndrome Metabòlica. L’anàlisi de dades es du a terme amb una n final de 35 participants dels quals un 62,9% formaven part del grup d’intervenció i un 37,1% eren dones. Com a resultats s’observa una disminució de pes (ρ<0,001), perímetre de cintura(ρ<0,001), perímetre de maluc (ρ=0,008), ICT (ρ<0,001) i IMC (ρ<0,001) així com una reducció dels nivells de colesterol VLDL (ρ=0,002) i de triglicèrids (ρ=0,001). A més, els resultats mostren una tendència per parts dels participants del grup d’intervenció a augmentar de nivell al test de la cadira així com una certa tendència a mantenir-se a un determinat nivell al test del graó. En quant a la classificació global del nivell d’activitat física dir que hi ha també una tendència per part dels participants a augmentar la pràctica d’activitat física, fet reflectit en un major nombre de participants que pertanyen al grup actiu després de sis mesos. D’aquesta forma, es pot concloure que en un període de 6 mesos s’observa una certa tendència a la millora de la pràctica d’activitat física, la qual estarà relacionada probablement amb la millora de la salut del participant tant a nivell analític com antropomètric però, en aquest moment, no es pot assegurar aquest fet ja que és el seguiment d’una Dieta Mediterrània el que juga un paper clau en la millora d’aquests paràmetres.