L'ictus és una de les primeres causes de dependència i discapacitat en el nostre país i en el món. Una
mala recuperació de la lesió isquèmica s'associa a un deteriorament neurològic. En aquesta recuperació
hi intervenen diversos processos fisiològics: és necessària una revascularització de la regió afectada
que aporti oxigen i factors tròfics, l'angiogènesi; per altra banda, també s'ha d'activar la neurogènesi, la
neuritogènesi i la sinaptogènesi per tal de recuperar el teixit neuronal danyat amb noves cèl·lules,
projeccions neuronals i interaccions neuronals. Tots aquests processos estan àmpliament regulats per
l'activació-inhibició de diversos gens. A la vegada, els microRNAs, per la seva implicació en la
regulació de l'expressió gènica, participarien en el control de tots els processos esmentats.
En aquest estudi s’analitzaren els perfils d’expressió de microRNAs (miRNAs) de mostres de sang
perifèrica de pacients que havien patit un ictus d’etiologia criptogènica als quals se’ls havia otorgat un
valor de pronòstic funcional als tres mesos d’haver patit l’ictus segons la Modified Rankin Scale
(mRS) que permetia separar-los amb dos grups: grup control (good-outcome) i grup problema (badoutcome).
Els nivells d'expressió dels miRNAs es determinaren utilitzant el Chip Affymetrix miRNA 3.0, el qual
analitza 1733 microRNAs humans a més d’altres molècules petites de RNA, tals com small nucleolar
RNAs (snoRNAs) i non-coding RNAs (ncRNAs).
Posteriorment, es compararen els perfils d'expressió de miRNAs dels pacients control als 0 mesos
envers els dels pacients problema als 0 mesos, els perfils d’expressió dels pacients problema als 3
mesos envers els del mateix grup als 0 mesos i els perfils d’expressió dels pacients control als 3 mesos
envers els del mateix grup als 0 mesos. Els miRNAs on s’apreciaren canvis més significatius, tant a
nivell de sobre-expressió com d’infra-expressió, varen ser analitzats amb més profunditat: es va dur a
terme una recerca de bibliografia i es determinaren els seus potencials gens diana mitjançant eines
bioinformàtiques, per així investigar les seves possibles implicacions en les vies de recuperació
funcional.
A partir dels resultats obtinguts es suggeriren una sèrie de miRNAs com a possibles reguladors de les
vies de recuperació funcional. S’hauran de dur a terme estudis de validació i funcionalitat en una
cohort més àmplia de pacients per confirmar la implicació dels miRNA identificats en la modulació de
les vies de recuperació funcional posteriors a l’ictus isquèmic.