L’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) per Condicions Personals (CP) i Història Escolar (HE): anàlisi de la situació a les IB per a la proposta de mecanismes de detecció més eficaços

Abstract

Aquest estudi pretén constatar que en la conceptualització de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE) per condicions personals (CP) o d’història escolar (HE) que es fa en la normativa de les Illes Balears (IB), hi ha dificultats per incloure situacions sociofamiliars desfavorables. Des de la meva experiència com a Diplomat en Treball Social (DTS) amb funcions de Professor Tècnic de Serveis a la Comunitat (PTSC) en un Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (EOEP) de Palma, degut a aquesta manca de definició, constat que hi ha alumnat que no pot rebre els suports i l’atenció específica a les necessitats educatives que presenta. Per aquest motiu, considero la importància de fer una triple anàlisi: en primer lloc, una valoració de la normativa d’àmbit estatal i autonòmic per tal de veure com es conceptualitza l’alumnat amb NESE per CP i HE. La primera anàlisi ens indica que hi ha una certa necessitat d’impulsar la modificació de la normativa actual per adequar-la a la realitat social, cultural i econòmica que estam vivint i, en moltes situacions, patint. Per altra banda, aquest fet també posa de manifest la necessitat d’utilitzar uns procediments consensuats en el procés de detecció de les condicions personals de l’alumnat. En segon lloc en aquest treball es realitzauna anàlisi de la bibliografia especialitzada per tal de veure com el tema és abordat a nivell teòric. En tercer lloc, es realitza una anàlisi dels criteris i instruments de diagnòstic que s’utilitzen en la detecció d’aquestes condicions personals, i es recolça amb la valoració de casos pràctics. Finalment, aquest estudi proposa una nova redacció d’alguns apartats de la normativa actual que inclou les situacions de desavantatge sociofamiliar de l’alumnat com a criteris de detecció. Aquesta nova redacció permetria actualitzar la normativa de serveis socials i la del menor a l’hora que actualitzar els instruments de diagnòstic per a la detecció de situacions de vulnerabilitat social i educativa.