[cat] L’augment de l’esperança de vida ha incrementat la importància dels cuidadors informals de les persones majors dependents. Tot i els canvis socials i familiars que està experimentant la societat, la dona segueix sent la que compleix el paper de cuidador. Des del 2007 la “Llei d’Autonomia Personal i la Dependència” defensant la permanència de la persona dependent al seu domicili, ha permès la millora dels recursos disponibles pels cuidadors. Tot i així, encara que cuidar pugui aportar conseqüències positives, aquests no són suficients i els cuidadors segueixen patint efectes negatius en la seva salut tan físics com psicològics i socio-familiars. Tots aquests efectes produïts del cuidar es poden classificar de moltes maneres, la més comuna és la diferenciació entre efectes positius i efectes negatius. Un cop haver reconegut els efectes negatius, m’he centrat en l’estrès i la despressió. Per combatre aquestes conseqüències negatives he realitzat una agrupació dels distints programes o intervencions d’atenció als cuidadors i he comprovat la seva eficàcia. Els tipus de programes que han sorgit de la classificació són les intervencions de “respiro”, les intervencions ambientals, els grup d’ajuda mútua o autoajuda, les intervencions educatives, els programes psicoeducatius, les intervencions basades en les noves tecnologies, els programes multimodals, les miscel·lànies i altres tipus d’ajudes com les econòmiques. Un cop haver fet la comparació, els articles de la recerca bibliogràfica demostren que els programes més eficaços són aquells que s’adapten al destinatari, o sigui, el cuidador i que contemplen i donen solucions al conjunt d’aquest, és a dir, en tots els àmbits de la persona.