Consumo de Alcohol en población general trabajadora versus pacientes de unidad de salud mental

Abstract

[spa] Resumen: Introducción: El consumo de alcohol constituye una preocupación mundial y, por ello también en España tanto por sus efectos en salud, como por las repercusiones en la vida familiar personal y laboral de los consumidores habituales o en exceso. Material y Método: Se realiza en este trabajo un estudio trasversal en una población de 1180 trabajadores del sector servicios y en 304 pacientes de la Unidad de Salud Mental (USM). En ambas poblaciones se analizan variables sociodemográficas, laborales y de consumo de alcohol percibido y cuantificado en UBE. En la primera población se incluyen aspectos como: la repercusión metabólica del consumo, riesgos laborales asociados al consumo y patologías previas de riesgo cardiovascular. En la segunda población se analizan: diagnósticos de sus patologías, tratamientos prescritos, otras adicciones actuales o previas y tiempo de seguimiento en salud mental. Se realiza una comparativa entre la población general trabajadora con los pacientes de USM y con el grupo especifico de pacientes que tienen empleo. Finalmente se estudian de forma concreta los exbebedores de salud mental, sus motivos de abandono de consumo e intencionalidad del mismo. Resultados: En la población general trabajadora, el consumo de alcohol se relaciona con el nivel cultural, clase social y el tipo de trabajo desempeñado, y muestra repercusión en los valores lipídicos, aterogénicos y hepáticos. En la USM existe un mayor consumo entre los hombres que se incrementa en las personas más jóvenes. El arraigo social y recibir tratamiento con benzodiacepinas o eutimizantes se asocia a menor consumo. La historia previa de adicciones favorece el consumo de alcohol. En el grupo de exbebedores el abandono del consumo de alcohol se debe fundamentalmente a presiones familiares y sociales. La voluntad de abandono tenía una intencionalidad definitiva y voluntaria. La presencia de otras adicciones se relacionaba con mayor consumo de alcohol en el colectivo de exbebedores. El mayor grado de abandono se da en el colectivo de pacientes en tratamiento con benzodiacepinas. En la comparativa de población general trabajadora y población de USM vemos que existen discrepancias entre la percepción del consumo de alcohol medido con el AUDIT, y el consumo registrado mediante el cálculo del número de UBE en la población general trabajadora, pero no en la USM. El grupo de población general trabajadora consume más alcohol, sobre todo aquellos afectos de patologías ansiosas. No hay diferencia de consumo por edad, pero sí por sexo, siendo más frecuente en las mujeres de USM. El tipo de consumo es de mayor riesgo en USM. En la comparativa de población general trabajadora y subgrupo de pacientes de USM con empleo hay diferencia de consumo por sexo, siendo más frecuente el consumo en las mujeres de USM. Conclusiones: Los resultados obtenidos orientan a implementar programas de prevención que pudieran ser comunes en ambas poblaciones, si bien se podrían personalizar más teniendo como base los resultados obtenidos. Es importante incidir en el consejo en pacientes con antecedentes de otras adicciones. Estos resultados también parecen apoyar en ambas poblaciones la hipótesis del consumo de alcohol como automedicación frente a la ansiedad.

[cat] Resum: Introducció: El consum d'alcohol constitueix una preocupació mundial, i per això també a Espanya, tant pels seus efectes en la salut, com per les repercussions en la vida familiar, personal i laboral dels consumidors habituals o en excés. Material i Mètode: Es realitza en aquest treball un estudi transversal en una població de 1180 treballadors del sector serveis i en 304 pacients de la Unitat de Salut Mental (USM). En totes dues poblacions s'analitzen variables sociodemogràfiques, laborals i de consum d'alcohol percebut i quantificat en UBE. A la primera població s'inclouen aspectes com: la repercussió metabòlica del consum, riscos laborals associats al consum i patologies prèvies de risc cardiovascular. A la segona població s'analitzen: diagnòstics de les seves patologies, tractaments prescrits, altres addiccions actuals o prèvies i temps de seguiment en salut mental. Es realitza una comparativa entre la població general treballadora amb els pacients de USM i amb el grup específic de pacients que tenen ocupació. Finalment s'estudien de forma concreta els ex-bevedors de salut mental, els seus motius d'abandonament de consum i intencionalitat del mateix. Resultats: En la població general treballadora, el consum d'alcohol es relaciona amb el nivell cultural, classe social i el tipus de treball exercit, i mostra repercussió en els valors lipídics, aterogènics i hepàtics. A la USM hi ha un major consum entre els homes que s'incrementa en les persones més joves. L'arrelament social i rebre tractament amb benzodiazepines o eutimitzants s'associa a menor consum. La història prèvia d'addiccions afavoreix el consum d'alcohol. En el grup d’ex-bevedors l'abandonament del consum d'alcohol es deu fonamentalment a pressions familiars i socials. La voluntat d'abandonament tenia una intencionalitat definitiva i voluntària. La presència d'altres addiccions es relacionava amb major consum d'alcohol en el col·lectiu d’ex-bevedores. El major grau d'abandonament es dóna en el col·lectiu de pacients en tractament amb benzodiazepines. En la comparativa de població general treballadora i població de USM veiem que hi ha discrepàncies entre la percepció del consum d'alcohol, mesurat amb l'AUDIT, i el consum registrat mitjançant el càlcul de les UBE en la població general treballadora, però no en la da la USM. El grup de població general treballadora consumeix més alcohol, sobretot aquells afectats per patologies ansioses. No hi ha diferència de consum per edat, però sí per sexe, sent més freqüent en les dones de USM. El tipus de consum és de major risc en USM. En la comparativa de població general treballadora i subgrup de pacients de USM amb ocupació hi ha diferència de consum per sexe, sent més freqüent el consum en les dones de USM. Conclusions: Els resultats obtinguts s'orienten a implementar programes de prevenció que puguin ser comuns en totes dues poblacions, si bé es podrien personalitzar més tenint com a base els resultats obtinguts. És important incidir en els consells en pacients amb antecedents d'altres addiccions. Aquests resultats també semblen donar suport (a les dues poblacions) a la hipòtesi del consum d'alcohol com automedicació davant l'ansietat.

[eng] Abstract Introduction: Alcohol consumption is a global concern and therefore also in Spain, both for its effects on health, and the impact on family, personal and working lives of ordinary consumers or in excess. Material and Method: A cross-sectional study is done, in a population of 1180 service sector workers and 304 patients of the Mental Health Unit (USM). In both populations sociodemographic, labour and consumption of alcohol and perceived UBE quantified variables are analysed. In the first population are included aspects such as: the metabolic impact of consumption, labour risks associated with previous pathologies consumption and cardiovascular risk. In the second population, the diagnosis of their pathologies, the prescribed treatments, other current or previous time tracking addictions and mental health are analysed .A comparison between the working general population is performed with patients USM and the specific group of patients who have jobs. Finally concretely they studied the former drinkers mental health, their reasons for dropping consumer and intentionality of it. Results: In the general working population, alcohol consumption is related to the cultural level, social class and type of work performed, and shows the impact on lipid, thermogenic and liver values. USM exists in higher consumption among men that increases in younger people. The social roots and being treated with benzodiazepines or mood stabilizers is associated with lower consumption. The previous history of addiction favours alcohol consumption. In the group of former drinkers the abandon of alcohol consumption is mainly due to family and social pressures. The will of abandonment had a final and voluntary intention. The presence of other addictions was related to higher alcohol consumption in the group of former drinkers. The highest degree of abandons occurs in the group of patients treated with benzodiazepines. In the comparison between the general working population and population USM wee see that there are discrepancies between the perception of alcohol consumption measured by the AUDIT, and consumption recorded calculated by the UBE in the general working population, but not in the USM. The general working group population consume more alcohol, especially those affected of anxious pathologies. There is not difference in consumption by age, but there is by sex, being more frequent in USM women. The type of consumption is increased risk in USM. In the comparison of general working population and subgroup of USM patients employed consumer there is difference consumption by sex, being more frequent in women USM. Conclusions: The results aimed at implementing prevention programs that may be common in both populations, although they could be customized on the basis of the results obtained. It is important to influence the council in patients with a history of other addictions. These results also seem to support the hypothesis in both populations alcohol as self-medication against anxiety.