[cat] Avui en dia són molts els animals salvatges que sofreixen accidents o trastorns
músculo-esquelètics que els impedeixen seguir amb la seva vida normal de caçadors o
rapinyaires en plena natura. El fet de treballar amb fauna salvatge o silvestre involucra
tota una sèrie de passes a l’hora d’elaborar protocols o plans de rehabilitació com per
exemple temps correctes de maneig o el control de l’estrès. Degut a la falta de
bibliografia i informació de la que es disposa al COFIB (Consorci per la Recuperació de
la Fauna de les Illes Balears) es preveu imprescindible realitzar una recerca damunt
aquest tema per a millorar els tractaments que es realitzen. La zona més afectada en
aquests trastorns és la cintura escapular i les extremitats superiors, per tant és la zona de
la que urgeix obtenir més informació, concretament de l’anatomia d’aquests éssers i la
musculatura que està implicada en aquest procés de recuperació, a més de l’aplicació
biomecànica durant la seva activitat més funcional: el vol. L’aplicació de la fisioteràpia
en fauna salvatge avui en dia es quasi experimental i per tant serà de gran utilitat obtenir
informació sobre teràpies alternatives que no siguin invasives i puguin evitar el quiròfan
a qualque au. En cas contrari, es important determinar quines són les combinacions de
tècniques que assegurin un correcte maneig de les fractures.