dc.contributor |
Tur Marí, Josep Antoni
|
|
dc.contributor |
Bibiloni Esteva, Maria del Mar
|
|
dc.contributor.author |
Pastor Martín, Rosario
|
|
dc.date |
2015 |
|
dc.date.accessioned |
2018-01-25T13:15:08Z |
|
dc.date.available |
2018-01-25T13:15:08Z |
|
dc.date.issued |
2018-01-25 |
|
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/11201/4449 |
|
dc.description.abstract |
[spa] Actualmente existe suficiente evidencia sobre la influencia en la salud de algunos
factores de estilo de vida, como los hábitos alimentarios, la actividad física, el consumo
de tabaco y alcohol, etc. Los estudios realizados han puesto de manifiesto que la
población universitaria es un grupo vulnerable involucrado en comportamientos de
riesgo para la salud, como una dieta poco saludable, el sedentarismo, el abuso de tabaco,
alcohol y otras sustancias, que pueden contribuir al desarrollo de enfermedades
relacionadas con la dieta y otros factores de estilo de vida.
Los jóvenes universitarios españoles constituyen una parte importante de la población
joven y se encuentran en un período crítico para el desarrollo de estilos de vida que en
muchos casos se mantendrán en la edad adulta e influirán en su estado de salud. Por
ello, es necesario desarrollar programas de promoción de hábitos de vida saludables y
prevención de enfermedades, dirigidos a este colectivo. Para ello, es fundamental
identificar los factores que influyen en los estilos de vida de los jóvenes universitarios
españoles.
La mayoría de los estudios se han centrado en los efectos independientes en la salud de
cada factor de estilo de vida, a pesar de que la investigación ha demostrado que estos a
menudo coexisten. Así, hay pocos estudios que analicen la agrupación de factores de
estilos de vida en estudiantes universitarios. Por tanto, el objetivo general de esta Tesis
es conocer la prevalencia de factores de estilo de vida (hábitos alimentarios, actividad física, tabaco y alcohol) y sobrepeso y obesidad en los jóvenes universitarios de
Zamora, así como la asociación entre ellos.
La prevalencia de bajo peso, normopeso, y exceso de peso corporal (sobrepeso +
obesidad) en estudiantes universitarios de Zamora fue de 5.2%, 70.4% y 24.4%,
respectivamente. El bajo peso se halló fundamentalmente en mujeres (1.9% hombres y
6.3% mujeres), mientras que no se observaron diferencias en cuanto al exceso de peso
corporal al estratificar la muestra por sexo, titulación, lugar de residencia, u otros
factores sociodemográficos. Además, no se hallaron diferencias estadísticamente
significativas entre las medidas de peso, talla, e índice de masa corporal (IMC) autoreferidas
y antropométricas.
La prevalencia de obesidad abdominal, teniendo en cuenta la circunferencia de la
cintura (≥102 cm en hombres y ≥88 cm en mujeres), fue del 4.7% (9 mujeres y 1
hombre). Esta prevalencia fue mayor al considerarse la definición de índice cintura-talla
(ICT≥0.5), con un 12.7% (13.8% en mujeres y 9.4% en hombres). No se hallaron
diferencias estadísticamente significativas al comparar sexos.
Al menos el 95% de los estudiantes universitarios de Zamora eran consumidores de
frutas, verduras y hortalizas, cereales y tubérculos, legumbres, y aceites de oliva y
girasol, no obstante, el consumo de estos alimentos básicos en la dieta fue inferior a las
recomendaciones para la población española (mediana de consumo en raciones/día o
raciones/semana en el caso de las legumbres: 0.9, 0.7, 2.8, 1.5 y 1.4, respectivamente).
Sólo el 67.4% de los estudiantes universitarios declararon consumir frutos secos, con un
consumo también inferior a las recomendaciones (0.7 raciones/semana). Al mismo
tiempo, se reportó un consumo muy elevado de carnes (95.3% de consumidores; 6.0
raciones/semana) y derivados cárnicos en general (100% de consumidores; 4.6
raciones/semana); dulces, bollería y pasteles (11.8 raciones/semana), y alimentos cuyo
consumo debería ser ocasional (snacks salados, bebidas carbonatadas, salsas, etc.). No
se encontraron diferencias estadísticamente significativas por sexos ni por IMC.
La población universitaria de Zamora presentó una adherencia media-baja a la Dieta
Mediterránea. Sólo el 28% de los estudiantes obtuvieron una buena adherencia a la
Dieta Mediterránea (i.e. 6-9 puntos en el Mediterranean Diet Score, MDS), y sólo el
4.7% alcanzaron una puntuación ≥5 en el Mediterranean Adequacy Index (MAI). No se hallaron diferencias estadísticamente significativas en la distribución de sujetos (%)
según el grado de adherencia a dicha dieta y las variables sociodemográficas. Además,
se identificaron dos patrones dietéticos principales: el patrón dietético “Occidental” y el
patrón dietético “Mediterráneo”.
La ingesta energética de los universitarios de Zamora fue de 2052 kcal/día. El perfil
calórico fue desequilibrado, con un aporte superior a las recomendaciones de proteínas
(20.1%) y grasas (37.5%), y muy inferior de hidratos de carbono (41.5%). En cuanto al
perfil lipídico, la ingesta de grasa saturada y colesterol fue superior a las
recomendaciones (13.4% y 202.2 mg/1000 kcal, respectivamente). Por otra parte, la
ingesta de fibra fue inferior a la recomendada (17.9 g/día), con un porcentaje de mujeres
cumplidoras significativamente superior al de hombres (31.7% y 17.5%,
respectivamente). En cuanto a los micronutrientes, se cubrían las recomendaciones
excepto para la vitamina E. No obstante, la ingesta de vitamina A, Ca, Fe, K y Mg fue
inferior a las Ingestas Diarias Recomendadas en un 30-40% de los estudiantes.
La prevalencia de actividad física intensa, moderada y leve en los estudiantes
universitarios de Zamora fue del 50.2%, 35.2% y 14.6%, respectivamente. No se
hallaron diferencias estadísticamente significativas entre los niveles de práctica de
actividad física y el sexo, la titulación y la categoría de IMC. No obstante, los
estudiantes clasificados en la categoría más alta de actividad física declararon también
estar más horas sentados.
Los jóvenes universitarios de Zamora declararon consumir alcohol principalmente los
fines de semana (90.7%). Las bebidas preferidas por los estudiantes fueron la cerveza
(94.6% de consumidores entre semana y 62% fines de semana) y los cubatas (49.5%
entre semana y 87.6% fines de semana). Además, el 21.6% de la población universitaria
de Zamora declaró ser fumadora diaria, y el 10.3% fumadora ocasional.
Los estudiantes universitarios de Zamora se encuentran en un momento de transición
nutricional, con una dieta que se aleja de las recomendaciones actuales y del prototipo
de dieta prudente y saludable, la Dieta Mediterránea. De forma positiva señalar que, en
general, presentan un peso adecuado y más de la mitad realiza actividad física de algún
tipo de manera habitual. Sin embargo, el hábito alcohólico presenta porcentajes
elevados. Por tanto, es necesario desarrollar programas para promover estilos de vida saludables en la población universitaria, y así prevenir la posible aparición de patologías
en la edad adulta. |
|
dc.description.abstract |
[cat] L’evidència científica actual ens permet afirmar que alguns hàbits i estils de vida
influeixen sobre la salut, com són els hàbits alimentaris, l’activitat física, el consum de
tabac i alcohol, etc. A més, els estudis realitzats posen de manifest que la població
universitària és un grup vulnerable i involucrat en comportaments de risc per a la salut,
com són una dieta poc saludable, el sedentarisme, l’abús de tabac, alcohol i altres
substàncies, fet que pot contribuir al desenvolupament de malalties relacionades amb la
dieta i altres factors d’estil de vida.
Els joves universitaris espanyols constitueixen una part important de la població jove i
es troben en un període crític per al desenvolupament d’estil de vida que en molts casos
es mantindran en l’edat adulta i influiran en el seu estat de salut. Per aquest motiu, és
necessari desenvolupar programes de promoció d’hàbits de vida saludables i prevenció
de malalties dirigits a aquest col·lectiu. Per a dissenyar aquests programes és
fonamental identificar els factors que influeixen en els estils de vida dels joves
universitaris espanyols.
La majoria dels estudis s’han centrat en els efectes que cada factor d’estil de vida
exerceix en la salut de manera independent, tot i que l’evidència ha demostrat que
sovint aquests factors coexisteixen. Així, hi ha pocs estudis que analitzin l’agrupació de
factors d’estils de vida en estudiants universitaris. Per tant, l’objectiu general d’aquesta
Tesi doctoral és conèixer la prevalença de factors d’estil de vida (hàbits alimentaris,
activitat física, tabac i alcohol), i sobrepès i obesitat en els joves universitaris de
Zamora, així com la seva associació. La prevalença de baix pes, normopès i excés de pes corporal (sobrepès + obesitat) en els
estudiants universitaris de Zamora fou de 5.2%, 70.4% i 24.4%, respectivament. El baix
pes es trobà fonamentalment en les dones (1.9% homes i 6.3% dones), mentre que no
s’observaren diferències en quant a la prevalença d’excés de pes corporal segons el
sexe, la titulació, el lloc de residència, entre altres factors sociodemogràfics. A més, no
s’observaren diferències estadísticament significatives entre les mesures de pes, talla i
índex de massa corporal (IMC) autodeclarades i antropomètriques.
La prevalença d’obesitat abdominal, tenint en compte la circumferència de la cintura
(≥102 cm en homes i ≥88 cm en dones), fou del 4.7% (9 dones i 1 home). Quan
l’obesitat abdominal es definí mitjançant l’índex cintura-talla (ICT≥0.5), la prevalença
fou del 12.7% (13.8% en dones i 9.4% en homes). No s’observaren diferències
estadísticament significatives en comparar sexes.
Almenys el 95% dels estudiants universitaris de Zamora eren consumidors de fruites,
verdures i hortalisses, cereals i tubercles, llegums, i olis d’oliva i gira-sol, no obstant
això, el consum d’aquests aliments bàsics en la dieta fou inferior a les recomanacions
per a la població espanyola (mediana de consum en racions/dia o racions/setmana en el
cas dels llegums: 0.9, 0.7, 2.8, 1.5 i 1.4, respectivament). Sols el 67.4% dels estudiants
universitaris declararen ser consumidors de fruits secs, amb un consum també inferior a
les recomanacions (0.7 racions/setmana). Paral·lelament, es va declarar un consum molt
elevat de carns (95.3% de consumidors; 6.0 racions/setmana) i derivats càrnics en
general (100% de consumidors; 4.6 racions/setmana); dolços, brioixeria i pastissos (11.8
racions/setmana), i aliments de consum ocasional (snacks salats, begudes carbonatades,
salses, etc.). No s’observaren diferències estadísticament significatives en comparar
sexes o categories d’IMC.
La població universitària de Zamora presentà una adherència mitjana-baixa a la Dieta
Mediterrània. Sols el 28% dels estudiants obtingueren una bona adherència a la Dieta
Mediterrània (i.e. 6-9 punts en el Mediterranean Diet Score, MDS), i sols el 4.7%
aconseguiren una puntuació ≥5 en el Mediterranean Adequacy Index (MAI). No
s’observaren diferències estadísticament significatives en la distribució de subjectes (%)
segons el grau d’adherència a la Dieta Mediterrània i les variables sociodemogràfiques. A més, s’identificaren dos patrons dietètics principals: el patró dietètic “Occidental” i el
patró dietètic “Mediterrani”.
La ingesta energètica dels estudiants universitaris de Zamora fou de 2052 kcal/dia. El
perfil calòric fou desequilibrat, amb una aportació de proteïnes (20.1%) i greixos
(37.5%) superior a la recomanacions, i molt inferior d’hidrats de carboni (41.5%). En
quant al perfil lipídic, la ingesta de greixos saturats i colesterol fou superior a les
recomanacions (13.4% i 202.2 mg/1000 kcal, respectivament). Per altra banda, la
ingesta de fibra fou inferior a la recomanada /17.9 g/dia), amb un percentatge de dones
complidores significativament superior al d’homes (31.7% i 17.5%, respectivament). En
quant als micronutrients, es cobrien les recomanacions excepte per a la vitamina E. No
obstant això, la ingesta de vitamina A, Ca, Fe, K i Mg fou inferior a les Ingestes Diàries
Recomanades en un 30-40% dels estudiants.
La prevalença d’activitat física intensa, moderada i lleu en els estudiants universitaris de
Zamora fou del 50.2%, 35.2% i 14.6%, respectivament. No s’observaren diferències
estadísticament significatives entre els nivells de pràctica d’activitat física i el sexe, la
titulació i la categoria d’IMC. No obstant això, els estudiants classificats en la categoria
més alta declararen estar asseguts més hores.
Els joves universitaris de Zamora declararen consumir alcohol principalment els caps de
setmana (90.7%). Les begudes alcohòliques més consumides pels estudiants foren la
cervesa (94.6% de consumidors entre setmana i 62% els cap de setmana) i els cubates
(49.5% entre setmana i 87.6% en cap de setmana). A més, el 21.6% de la població
universitària de Zamora va declarar fumar a diari, i el 10.3% de manera ocasional.
Els estudiants universitaris de Zamora es troben en un moment de transició nutricional,
amb una dieta que s’allunya de les recomanacions actuals i del prototip de dieta prudent
i saludable, la Dieta Mediterrània. De forma positiva cal assenyalar que, en general,
presenten un pes adequat i més de la meitat realitza activitat física d’algun tipus de
manera habitual. No obstant això, un elevat percentatge presenta un hàbit alcohòlic. Per
tant, és necessari desenvolupar programes per a promoure estils de vida saludables en la
població universitària, i així prevenir la possible aparició de patologies en l’edat adulta. |
|
dc.description.abstract |
[eng] Evidence shows that the health is linked to lifestyle factors such as eating habits,
physical activity, smoking habit, alcohol consumption, etc. Previous studies indicate
that university students exhibit improper diet and physical activities, and behavioural
health risks, such as tobacco use, alcohol and substance abuse.
In Spain, university students represent a great segment of the young adult population. In
addition to this, young people are in a critical period for acquiring lifestyles that will
remain for the rest of their lives and will influence their health. For this reason, it’s
necessary to develop programs of promotion of healthy life habits and prevention of
diseases. In order to this, it’s essential to determine the factors that are important in the
lifestyles of the youth.
Most of the studies have been focused in the health effects of each factor of lifestyle in
an independent way, despite the investigation has shown that these factors coexist.
Nowadays there are very few studies analysing the whole group of lifestyle factors in
University students. Therefore, the overall objective of this thesis is to assess the
prevalence of lifestyle factors (food habits, physical activities, tobacco and alcohol) and
the overweight and obesity of Zamora’s university students, as well as the association
between them
The prevalence of underweight, normal-weight, and excessive weight (overweight and
obesity) in the Zamora’s university students were 5.2%, 70.4% and 24.4%, respectively.
Underweight was found mainly in women (1.9% in men and 6.3% in women), and no
differences were observed regarding to the excessive weight when the sample was stratified by sex, academic degree, place of residence or others socio-demographic
factors. Furthermore, no statistical significant differences between weight, height and
body mass index (BMI) measures were found.
The prevalence of the abdominal obesity, measured with the waist circumference (≥102
cm in men and ≥88 cm in women), was of 4.7% (9 women and 1 man). This prevalence
was higher when the waist-to-height ratio was considered, with a 12.7% (13.8% in
women and 9.4% in men). There were no significant differences when genders were
compared.
At least 95% of the Zamora’s university students were consumers of fruits and
vegetables, cereals, pulses, tubercles and olive and sunflower oil. Nevertheless, the
proportion of this basic food in the diet was below the recommendations for the Spanish
population (median consumption servings/day or servings/week in the case of pulses:
0.9, 0.7, 2.8, 1.5 and 1.4, respectively). Overall, 67.4% of the students were consumers
of nuts, but they also were below the recommendations for this group of food (0.7
servings/week). It was also reported a high consumption of meat (95.3% of the
consumers; 6.0 servings/week), meat products (100% of consumer; 4.6 servings/week),
sweets, pastries and cakes (11.8 servings/week), and food that should be occasionally
consumed (salty snacks, soda drinks, sauces, etc.). No statistically significant
differences by gender and BMI were found.
The Zamora’s university students showed a medium-low adherence to the
Mediterranean Diet. Overall, 28% of the students had a good adherence to the
Mediterranean diet (i.e. 6-9 points in the Mediterranean Diet Score, MDS), and just a
4.7% reached a punctuation ≥5 in the Mediterranean Adequacy Index (MAI). No
significant differences in the distribution of subjects (%) according to the degree of
adherence to that Mediterranean diet and to the sociodemographic variables were found.
In addition, two dietary patterns were identified: the “Occidental” dietary pattern and
the “Mediterranean” dietary pattern.
The energy intake of the Zamora’s university students was 2052 kcal per day. The
caloric profile was unbalanced, with an intake of proteins and fats above the
recommendations (20.1% and 37.5% respectively), and an intake of carbohydrates
below the recommendations (41.5%). Regarding to the lipid profile, the intake of the saturated fatty acids and cholesterol was above the recommendations (13.4% and 202.2
mg/1000 kcal respectively). Moreover, fiber intake was below the recommendations
(17.9 g/day), with a percentage of women that accomplished the recommendation
greater than men (31.7% and 17.5% respectively). Regarding the micronutrients, all the
recommendations were fulfilled, except for the vitamin E. However, the intakes of
vitamin A, Ca, Fe, K and Mg were below the Dietary References Intakes in a 30-40% of
students.
The prevalence of high, moderate and low physical activity practice were 50.2%, 35.2%
and 14.6%, respectively. No statistically significant differences between physical
activity levels and sex, academic degree and BMI were found. Nonetheless, students
with high level of physical activity also declared to be sitting more hours.
The Zamora’s university students declared drinking alcohol mainly on weekends
(90.7%). The preferred drink for students was beer (94.6% of consumers on weekdays
and 62% on weekends) and mixed drinks (49.5% on weekdays and 87.6% on
weekends). In addition, 21.6% of students reported that they smoke daily, and 10.3%
were occasionally smokers.
The university students are in a nutritional transition, with a diet that is far away from
the actual recommendations and the prototype of a healthy and prudent diet, the
Mediterranean Diet. In a positive way, we can declare that, in general, they present an
appropriate weight and more than the half of the students perform physical activity
regularly. Nevertheless, the alcoholic prevalence is high. For this reason, it’s necessary
to develop programs of promotion of healthy life habits in the university population to
prevent the possible appearance of diseases in the adulthood. |
|
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language.iso |
spa |
|
dc.publisher |
Universitat de les Illes Balears |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.rights |
all rights reserved |
|
dc.title |
Prevalencia y asociación entre factores de estilo de vida (dieta, actividad física, consumo de alcohol y tabaco) en estudiantes universitarios de Zamora |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis |
|
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|
dc.subject.udc |
613.2 Higiene de l'alimentació. Dietètica |
|
dc.subject.udc |
613.4 Cura del cos |
|
dc.doctorat |
Doctorat en Nutrició i Ciències dels Aliments (vigent) |
|