[cat] La tecnologia ha obert noves possibilitats per integrar suports visuals a les
escoles. Però, a més, durant la COVID-19 la digitalització s’ha produït a tots els
nivells de l’educació. Les interfícies han deixat de ser un complement perifèric
de les classes per introduir-les com una eina central per a l’exposició de
continguts, activitats i tasques. Els adolescents ja vivien plenament la cultura
digital però, com alumnes, també han d’abraçar la cultura acadèmica i no
sempre és fàcil. Tractaré d’acostar la cultura acadèmica de la filosofia des de
tres metodologies centrades en aspectes visuals: el DUA, Visual Thinking i
Visual literacy. En la cerca d’un mètode significatiu d’aprenentatge visual,
conduiré la proposta a través del marc conceptual de la Dual Code Theory: els
teòrics de la imatge mental i la representació. Establiré les relacions
pedagògiques de les imatges i les paraules per clarificar els usos i les
limitacions. Llavors contrastaré una de les tres metodologies; l’alfabetització
visual, amb els principis ontològics de l’educació segons Perkins. Considerant
el procés d’aprenentatge com un conjunt, proposo explorar la metodologia
visual com a complement útil segons el curs, l’expertesa i les motivacions.
Emprenc el treball amb una pregunta bàsica: com puc ensenyar fusionant
imatges i paraules? Per acabar amb una pregunta més complexa: com puc
ensenyar tenint en compte l’alfabetització visual?