Identificació molecular basada en seqüències d'ADN d'espècies de plantes invasores a l'illa de Mallorca

Abstract

[cat] Les plantes invasores suposen un perill per a la conservació de la biodiversitat autòctona i les Illes Balears són un exemple de territori afectat per aquestes. Es planteja el DNA barcoding com a mètode alternatiu (i potencialment més específic) a la identificació morfològica, la qual presenta limitacions. En el present treball es van utilitzar els marcadors rbcL, trnH-psbA, trnL (UAA), ITS2 i matK per a la identificació molecular de 24 mostres de plantes invasores recollides a l'illa de Mallorca. Mitjançant seqüenciació es varen obtenir seqüències analitzades per aproximació filogenètica i fenètica. A més, els marcadors van assolir uns percentatges d’identificació a nivell d’espècie de 30,00% (matK) 27,78% (trnH-psbA), seguits de 22,22% (trnL i ITS2) i 20,00% (rbcL) i sembla que tots es complementen entre sí, aportant informació rellevant. Taxonòmicament es van poder identificar 10 mostres fins a espècie, 11 fins a gènere i 1 fins a família, resultats que concorden amb les espècies candidates morfològicament (excepte una). Cal esmentar que aquests resultats es troben condicionats per la capacitat resolutiva dels marcadors i la disponibilitat d’informació a les bases de dades públiques. Finalment, es conclou que de moment no es pot prescindir de la identificació morfològica per a la caracterització de les espècies i es recalca la importància d’identificar aquells marcadors moleculars més específics depenent de la família o grup taxonòmic.

[spa] Las plantas invasoras suponen un peligro para la conservación de la biodiversidad autóctona y las Islas Baleares son un ejemplo de territorio afectado por éstas. Se plantea el DNA barcoding como método alternativo (y potencialmente más específico) a la identificación morfológica, la cual presenta limitaciones. En el presente trabajo se utilizaron los marcadores rbcL, trnH-psbA, trnL (UAA), ITS2 y matK para la identificación molecular de 24 muestras de plantas invasoras recogidas en la isla de Mallorca. A través de la secuenciación se obtuvieron secuencias que se analizaron por aproximación filogenética y fenética. Además, los marcadores moleculares identificaron el 30,00% (matK) 27,78% (trnH-psbA), seguidos de 22,22% (trnL y ITS2) y 20,00% (rbcL) de las muestras hasta especie y parece que todos los marcadores se complementan entre sí, aportando información relevante. Taxonómicamente se pudieron identificar 10 muestras hasta especie, 11 hasta género y 1 hasta familia, resultados que concuerdan con las especies candidatas (excepto una muestra). Es importante mencionar que estos resultados están condicionados por la capacidad resolutiva de los marcadores y la disponibilidad de información en las bases de datos públicas. Finalmente, se concluye que de momento no se puede prescindir de la identificación morfológica para la caracterización de las especies y se recalca la importancia de determinar aquellos marcadores moleculares más específicos dependiendo de la familia o grupo taxonómico.

[eng] Invasive plants are a threat to the conservation of indigenous biodiversity and the Balearic Islands are an example of affected territory. DNA barcoding is an alternative and a potentially more specific method to morphological identification, which presents some limitations. In this study we used the barcodes rbcL, trnH-psbA, trnL (UAA), ITS2 and matK to molecularly identify 24 invasive plant samples from Mallorca based on both phylogenetic and phenetic sequence analysis approaches. In fact, it allowed for the 30,00% (matK) 27,78% (trnH-psbA), followed by 22,22% (trnL and ITS2) and 20,00% (rbcL) of species identification. Our results also show that all the barcodes complemented each other and contributed with relevant information which resulted in the identification of the species of 10 samples, genera of 11, and family of 1 sample, in consensus with the morphological identification (except for one sample). Our findings are conditioned by the resolution capacity of the barcodes and the availability of sequences at the public data bases. Lastly, it is concluded that morphological identification cannot be overlooked to conduct species recognition and that there is a need to determine the most specific barcodes for each family and taxa.