La distancia transaccional como elemento determinante de la deserción en educación a distancia en Colombia

Abstract

[spa] . Introducción El punto de partida de esta tesis fue la situación problemática de la deserción en la educación a distancia. A partir del análisis de las posibles causas, se encontró que gran parte de estas causas eran explicadas, como una totalidad, por lo que se conoce como la teoría de la distancia transaccional. De entre esas posibles causas se identificó a la percepción estudiantil de la distancia transaccional como el problema de investigación y frente a ello, se propuso como alternativa de solución a dicho problema, el diseño de un modelo pedagógico que, basado en la teoría de la distancia transaccional, promueva la mitigación de la percepción de la distancia transaccional y, por tanto, la tendencia a disminuir los índices de deserción. . Contenido de la investigación En la realización de esta tesis se acudió a la investigación basada en diseño que es un tipo de metodología orientada hacia la innovación educativa y cuya característica principal consiste en la introducción de un nuevo elemento para transformar una situación; además, esta metodología tiene coincidencias con el método ingenieril que es usado para solucionar problemáticas de la vida real. Para realizar la tesis, inicialmente se hizo una revisión de literatura buscando textos que estuvieran relacionados con la situación problemática para identificar las posibles causas de la deserción en educación a distancia. Se encontró algunas explicaciones del surgimiento de la situación problemática que van desde la cercanía del docente, la presencia social, hasta la teoría de la distancia transaccional. Se encontraron explicaciones clásicas de la deserción que la ubican como dependiente de al menos cinco grandes dimensiones, la económica, la institucional y organizacional, la interaccionista, la académica y docente y la personal y estudiantes. Posteriormente se diseñó y validó un modelo pedagógico partiendo de la revisión de modelos de educación a distancia y virtuales de universidades colombianas y una mexicana, de donde se extrajeron los principales componentes de los modelos pedagógicos. A partir de dichos elementos y teniendo en consideración la teoría de la distancia transaccional, los desarrollos previos del grupo de investigación en tecnología educativa de la UIB y asumiendo una perspectiva sistémica se diseñó el modelo pedagógico, como si este fuera un sistema. Luego se validó con un panel de expertos y se probó con un grupo de estudiantes mediante un seminario virtual. . Conclusión Los resultados muestran que, al realizar un curso basado en las ideas fundamentales del modelo pedagógico propuesto, disminuye la percepción de la distancia transaccional por un lado y por otro, se muestra que la intensión de desertar, del grupo de estudiantes, a partir de su experiencia en la educación virtual contrastada contra la experiencia en el seminario virtual, refleja una disminución significativa. En este orden de ideas se tiene una evidencia de la posible efectividad del modelo, no obstante, hace falta la implementación del modelo con más personas y con un horizonte temporal más amplio para poder generalizar los resultados previamente indicados.

[cat] El punt de partida d'aquesta tesi va ser la situació problemàtica de la deserció a l'educació a distància. A partir de l'anàlisi de les possibles causes, es va trobar que gran part d'aquestes causes eren explicades com una totalitat, per la qual cosa es coneix com la teoria de la distància transaccional. D'entre aquestes possibles causes es va identificar la percepció estudiantil de la distància transaccional com el problema de recerca i, davant d'això, es va proposar com a alternativa de solució a aquest problema, el disseny d'un model pedagògic que, basat en la teoria de la distància transaccional, promogui la mitigació de la percepció de la distància transaccional i, per tant, la tendència a disminuir els índexs de deserció. En la realització d'aquesta tesi es va acudir a la investigació basada en disseny que és un tipus de metodologia orientada cap a la innovació educativa i la característica principal de la qual consisteix en la introducció d'un nou element per transformar una situació; a més, aquesta metodologia té coincidències amb el mètode enginyer que és usat per solucionar problemàtiques de la vida real. Per fer la tesi, inicialment es va fer una revisió de literatura buscant textos que estiguessin relacionats amb la situació problemàtica per identificar les possibles causes de la deserció en educació a distància. Es va trobar algunes explicacions del sorgiment de la situació problemàtica que van des de la proximitat del docent, la presència social, fins a la teoria de la distància transaccional. Es van trobar explicacions clàssiques de la deserció que la ubiquen com a dependent d'almenys cinc grans dimensions, l'econòmica, la institucional i organitzacional, la interaccionista, l'acadèmica i el docent i la personal i els estudiants. Posteriorment es va dissenyar i validar un model pedagògic partint de la revisió de models d'educació a distància i virtuals d'universitats colombianes i una de mexicana, d'on es van extreure els components principals dels models pedagògics. A partir d'aquests elements i tenint en compte la teoria de la distància transaccional, els desenvolupaments previs del grup de recerca en tecnologia educativa de la UIB i assumint una perspectiva sistèmica es va dissenyar el model pedagògic, com si fos un sistema. Després es va validar amb un panell d'experts i es va provar amb un grup d'estudiants amb seminari virtual. Els resultats mostren que, en fer un curs basat en les idees fonamentals del model pedagògic proposat, disminueix la percepció de la distància transaccional per una banda i per l'altra, es mostra que la intensió de desertar, del grup d'estudiants, a partir del seu experiència en l’educació virtual contrastada contra l’experiència en el seminari virtual, reflecteix una disminució significativa. En aquest ordre d'idees es té una evidència de la possible efectivitat del model, però cal la implementació del model amb més persones i amb un horitzó temporal més ampli per poder generalitzar els resultats prèviament indicats.

[eng] The starting point of this thesis was the problematic situation of attrition in distance education. From the analysis of the possible causes, it was found that most of these causes were explained by the transactional distance theory. Among these possible causes, the student perception of transactional distance was identified as the research problem and, in view of this, the design of a pedagogical model based on the theory of transactional distance was proposed as an alternative solution to the problem, to promote the mitigation of the perception of transactional distance and, therefore, the tendency to reduce dropout rates. In the realization of this thesis, design-based research was used, which is a type of methodology oriented towards educational innovation and whose main characteristic consists in the introduction of a new element to transform a situation; in addition, this methodology has coincidences with the engineering method that is used to solve real-life problems. To carry out the thesis, initially a bibliographic review was made looking for texts that were related to the problematic situation to identify the possible causes of desertion in distance education. Some explanations were found about the emergence of the problematic situation, ranging from the proximity of the teacher, social presence, to the theory of transactional distance. Classical explanations of attrition were found that place it as dependent on at least five major dimensions: economic, institutional, and organizational, interactionist, academic and teaching, and personal and student. Subsequently, a pedagogical model was designed and validated based on the review of distance and virtual education models of Colombian and Mexican universities, from which the main components of the pedagogical models were extracted. Based on these elements and considering the transactional theory of distance, the previous developments of the research group in educational technology of the UIB and assuming a systemic perspective, the pedagogical model was designed as if it were a system. Subsequently, it was validated with a panel of experts and tested with a group of students through a virtual seminar. The results show that, by conducting a course based on the fundamental ideas of the proposed pedagogical model, the perception of transactional distance decreases, on the one hand, and on the other hand, it is demonstrated that the intention to drop out of the group of students, based on their experience in virtual education contrasted with the experience in the virtual seminar, reflects a significant decrease. In this order of ideas, the possible effectiveness of the model is evident; however, it is necessary to implement the model with more people and with a longer time horizon to be able to generalize the results previously indicated.