Evaluación de la supervivencia de Aedes albopictus con diferentes concentraciones de azúcares

Abstract

[spa] Las especies invasoras son un grave problema a nivel mundial. Ciertas especies de mosquitos son vectores capaces de transmitir enfermedades como: la fiebre amarilla, el dengue, el zika, la fiebre del Nilo, etc. Los mosquitos se alimentan de gran variedad de carbohidratos. En el presente estudio observamos poblaciones que provenían de poblaciones estables de Aedes albopictus de laboratorio. Se llevó a cabo en unas condiciones de temperatura de 25°C ± 3 °C, una humedad relativa del 75% ± 3 y con un fotoperiodo de 12 horas de luz y 12 de oscuridad y se les alimentó con diferentes tipos de sustancias azucaradas (azúcar, agave, miel y sacarina) a concentraciones del 10%, 30%, 50% y 70% con el fin de observar con que tratamiento tenían mayor tasa de supervivencia. Estos estudios se hicieron dentro de pequeños contenedores cerrados. Los mejores y los peores resultados de esta primera parte se emplearon a posteriori con poblaciones de campo para ver si era posible extrapolar los resultados a poblaciones salvajes. Para observar si las poblaciones de mosquitos se alimentaban se emplearon colorantes alimenticios que permitían exponer de forma cualitativa si estos se alimentaban o no. A grandes rasgos se pudo observar que los mosquitos que provenían de poblaciones estables de laboratorio tenían mayor tasa de supervivencia a medida que la concentración aumentaba y menor tasa de supervivencia cuando la sustancia azucarada era más artificial. En las poblaciones de campo se observó que la tasa de supervivencia era muy inferior a la de campo y que se mantenía de forma muy similar sin importar que sustancia azucarada se empleara.

[cat] Les espècies invasores són un greu problema a nivell mundial. Certes espècies de mosquits són vectors capaços de transmetre malalties com la febre groga, el dengue, el zika, la febre del Nil, etc. Els mosquits es nodreixen d'una gran varietat de carbohidrats. En el present estudi vam observar poblacions que provenien de poblacions estables de Aedes albopictus de laboratori. Es va dur a terme en unes condicions de temperatura de 25°C ± 3 °C, una humitat relativa del 75% ± 3 i amb un fotoperíode de 12 hores de llum i 12 d'obscuritat i se'ls va alimentar amb diferents tipus de substàncies sucrades (sucre, agave, mel i sacarina) a concentracions del 10%, 30%, 50% i 70% amb la finalitat d'observar amb quin tractament tenien major taxa de supervivència. Aquests estudis es van fer dins de petits contenidors tancats. Els millors i els pitjors resultats d'aquesta primera part es van emprar a posteriori amb poblacions de camp per veure si era possible extrapol·lar els resultats a poblacions salvatges. Per observar si les poblacions de mosquits s'alimentaven es van emprar colorants alimentaris que permetien exposar de forma qualitativa si aquests s'alimentaven o no. A grans trets es va poder observar que els mosquits que provenien de poblacions estables de laboratori tenien major taxa de supervivència a mesura que la concentració augmentava i menor taxa de supervivència quan la substància sucrada era més artificial. En les poblacions de camp es va observar que la taxa de supervivència era molt inferior a la de camp i que es mantenia de forma molt similar sense importar quina substància sucrada s'empleés.

[eng] Invasive species are a serious global problem. Certain species of mosquitoes are vectors capable of transmitting diseases such as yellow fever, dengue, Zika, West Nile fever, etc. Mosquitoes feed on a wide variety of carbohydrates. In the present study, we observed populations that originated from stable laboratory populations of Aedes albopictus. It was conducted under conditions of temperature at 25°C ± 3 °C, relative humidity at 75% ± 3, and with a photoperiod of 12 hours of light and 12 hours of darkness. They were fed with different types of sugary substances (sugar, agave, honey, and saccharin) at concentrations of 10%, 30%, 50%, and 70% in order to observe which treatment had the highest survival rate. These studies were conducted within small closed containers. The best and worst results from this first part were subsequently used with field populations to see if it was possible to extrapolate the results to wild populations. To observe whether mosquito populations were feeding, food dyes were used to qualitatively expose whether they were feeding or not. In general, it was observed that mosquitoes from stable laboratory populations had a higher survival rate as the concentration increased and a lower survival rate when the sugary substance was more artificial. In field populations, it was observed that the survival rate was much lower than in the laboratory, and it remained very similar regardless of which sugary substance was used.