El procés de litoralització a la Marina de Llucmajor; Transformació dels assentaments tradicionals i la consolidació del contínuum urbà de segona residencia.

Abstract

De forma semblant a com ha passat a altres províncies del litoral mediterrani, les Balears vénen assistint, des de la dècada dels 60, a un procés de concentració de població i d'acumulació d’activitat econòmica en el seu litoral. Un espai fronterer entre el territori d’interior i la mar, que ha sofert una progressiva antropització amb la successió dels anys. D’una situació de por i rebuig a la costa ben palesa fins ben avançat el segle XIX, es passar, progressivament, a una ocupació del turisme i la segona residència de manera desigual. El terme municipal de Llucmajor, situat al migjorn mallorquí també es va veure influenciat per aquest fet. Les seves costes, espais en alçada gens adients pel turisme del sol i platja, es van veure embolicades en un altre format de litoralització, la urbanització residencial. Aquest creixement urbanístic costaner es basa en la seva totalitat en el capital privat, ja sigui en la venda de terrenys per part de terratinents necessitats de capitalització, com de promotors àvids en l'obtenció de sòl rústic barat i assequible. L'àmbit a estudi no deixa de ser petit amb comparació amb el dimensionat del municipi, el més gran de la comunitat autònoma, ja que es tracta de la seva franja litoral espai molt específic però d'interessant valor pel seu desenvolupament urbà. A Llucmajor el seu planejament urbanístic s'inicia abans de l'aplicació del primer Pla General d'Ordenació (1965). Establertes les pautes del creixement cap a una orientació turística dels nuclis tradicionals de s’Arenal i s’Estanyol, el creixement a la resta del litoral no es va fer esperar. El resultat del procés han estat diferents nuclis que han anat apareixent a l'empara del planejament municipal. El desenvolupament de cada un d'ells a estat desigual i el seu estudi s'ha basat en dades numèriques no aportades per al municipi (perquè senzillament no existeixen) sinó cadastrals (encara que amb mancances) que ens aproximen millor a la realitat urbanística dels diferents nuclis.