[cat] La cultura clàssica grecollatina, estesa per tota la Mediterrània, es va incorporar
a la tradició i a la cultura catalanes a través d’un procés d’assimilació i
adaptació dels seus referents al propi territori i a la pròpia manera de ser. En el
present treball es rastregen les empremtes que la mitologia clàssica ha deixat
en la narrativa popular de Menorca, constituïda per tot un conjunt de rondalles i
llegendes classificades d’acord amb una tipologia.
Comparant aquests dos tipus de textos narratius, rondalles i llegendes per una
banda, i mites clàssics per una altra, s’estableixen una sèrie de
correspondències que es concreten, entre altres, en els referents dels cicles
heroics que es troben en les rondalles meravelloses; en la relació existent entre
la titanomàquia i les llegendes megalítiques; en els referents als éssers
mitològics menors i als ritus oraculars que es localitzen en les llegendes
d’encantaments; en la connexió que es pot constatar entre les transformacions
de les rondalles meravelloses i les metamorfosis de les divinitats, o en les
similituds que hi ha entre les faules menorquines i les faules gregues d’Isop.
L’evidència de totes aquestes correspondències entre la mitologia clàssica i el
corpus narratiu de la literatura popular de Menorca ofereix la possibilitat de
plantejar una proposta de pràctica interdisciplinària per aplicar a l’educació
secundària obligatòria i postobligatòria a fi d’introduir l’estudi de la mitologia
clàssica a partir d’uns textos, les rondalles i les llegendes menorquines, que
poden resultar més propers a l’alumnat, a fi de tractar ambdós temes de
manera transversal i connectada des de l’òptica de matèries diferents com són
Cultura clàssica, Llatí, Grec, i Llengua i literatura catalanes, sense descartar la
possibilitat d’implicar-hi altres assignatures del currículum.