[cat] La Meteorologia i les Matemàtiques tenen un passat comú. Des de temps antics,
aquestes dues ciències anaven moltes vegades lligades de la mà, però des de
fa unes dècades han anat separant-se i pareix que ja no convergeixen.
En els darrers anys, han anat sortint nous corrents que intenten reintegrar
diferents disciplines que al cap i a la fi no estan tan separades les unes de les
altres. Un exemple d’aquests és l’STEM, acrònim de Science, Technology,
Engineering and Mathematics, un corrent que pretén reagrupar aquestes quatre
àrees amb la construcció d’un marc comú que en faci una comunicació més
ràpida i efectiva.
D’altra banda, pel que fa a la didàctica en les Matemàtiques, en les últimes
dècades han anat apareixent diferents corrents: estructuralisme, mecanicisme,
empirisme i realisme, entre d’altres. L’objectiu d’aquest últim, que fou fundat en
els anys 60’s per l’holandès Hans Freudenthal, és matematitzar allò que ens
envolta, és a dir, exemplificar les activitats i exercicis que es fan en classe amb
allò quotidià que sigui fàcil d’entendre i imaginar pels alumnes.
Aquest treball està basat en aquestes dues idees. Es pretén contextualitzar els
exercicis i activitats Matemàtiques de secundària, amb conceptes i problemes de
l’àrea de Meteorologia, seguint sempre el currículum establert en els diferents
cursos de Matemàtiques. De manera que allò tan present en el seu dia com és
la temperatura que fa o si plou o fa sol, serveixi per a treballar d’una forma més
realista les Matemàtiques. Per tal de fer-ho, es planteja una proposta didàctica
basada en activitats relacionades amb la Meteorologia, que es resolen amb l’ús
de les Matemàtiques seguint el currículum d’ESO de les Illes Balears.