[cat] Tant en el currículum com en molts d'articles trobam evidències del fet que les
pràctiques de laboratori tenen un paper fonamental en l'aprenentatge de les
ciències. Emperò, el que està clar és que no tots els tipus d'experiències de
laboratori contribueixen en la mateixa mesura en aquest aprenentatge. Un
exemple en són les pràctiques del tipus "recepta" on els alumnes segueixen les
passes d'un guió i en molts de casos no saben per què estan fent el que fan.
Per això, el que s'intenta és fer les experiències de laboratori més obertes, on
es fomenti la indagació i l'alumne participi en el disseny de l'experiment.
D'aquesta forma els alumnes prenen consciència dels fonaments teòrics que
utilitzen i de per què empren un procediment i no un altre.
L’autonomia exigida per a aquest tipus de pràctiques no ve donada de manera
innata en els alumnes, sinó que necessita un procés d'aprenentatge. Per això,
l’objectiu d’aquest treball és prendre consciència de la necessitat d’un canvi en
la concepció de les experiències de laboratori i donar unes pautes per a la
millora d’aquestes. De forma específica, en aquest treball s’han dissenyat
diverses pràctiques estructurades en tots els nivells educatius en què
s’imparteix l’assignatura de física i química: 2n, 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de
Batxillerat. En aquestes el grau d'autonomia dels alumnes va en augment i, per
tant, comporten un aprenentatge gradual. Les pràctiques poden ser utilitzades
per assimilar nous conceptes que després vendran recolzats per la teoria o,
viceversa, com a ajuda en l'assimilació d'un concepte ja vist prèviament a l'aula.
El disseny d'aquestes pràctiques ve acompanyat per una temporització, una
forma d'avaluació dels alumnes i una possible estratègia de renovació i millora
d’aquestes al llarg dels anys.