[cat] Ja fa temps que el sistema educatiu imperant és qüestionat per diverses veus
divergents que en critiquen la rigidesa i la incapacitat de proporcionar
aprenentatge real per a l’alumnat. Però, a Espanya, no ha estat fins als darrers
anys quan hem començat a familiaritzar-nos amb les noves pràctiques docents
que segueixen unes directrius pedagògiques diferents (Reifop, 2018). Aquestes
posen al centre de l’educació a l’alumne i en defensen les seves capacitats
d’autonomia, protagonisme i activitat. Poc a poc, els centres educatius van
introduint aquesta nova concepció de l’educació on es planteja que sigui el
sistema el que s’adapti a l’alumnat, i no al revés.
La societat és cada cop més canviant, així com també ho són els nostres
estudiants, pel que es reclama que el sistema educatiu s’hi adapti i s’actualitzi.
Sobretot als centres d’Educació Infantil i Primària, el canvi de paradigma es va
generalitzant, procés que arriba amb més lentitud als centres de Secundària.
Però, és possible adaptar els currículums d’ESO i Batxillerat a les noves
tendències pedagògiques i a les necessitats que la societat demana?
El present treball pretén analitzar la filosofia del treball per projectes dins del
context històric de les pedagogies alternatives i entendre la relació que hi té
amb l’aprenentatge significatiu de l’alumnat. A més, mostrar alguns exemples
del treball per projectes a centres d’Educació Secundària, com és el cas de
l’IES Cap de Llevant, a Menorca, i dissenyar-ne un com a proposta didàctica.