L’educació i la pedagogia musical en el creixement personal i la interculturalitat

Abstract

[cat] El desenvolupament personal, en qualsevol de les grans dimensions humanes, no pot excloure la cura de la interioritat o “l’aprenentatge a ser” obert a la dimensió espiritual de la persona (Delors, 1996). És un àmbit de gran incidència pels corrents pedagògics que apunten a un paradigma holístic, però poc investigat en relació amb l’educació musical, malgrat que, en les últimes dècades, els estudis sobre els efectes cognitius, emocionals i socials de la pràctica musical posen de manifest el fort potencial de la música per promoure el desenvolupament integral de la persona (Campayo-Muñoz i Cabedo-Mas, 2017; Varner, 2019). A partir, per una banda, d’aportacions de la psicologia humanista, de la pedagogia de la interioritat, de la musicoteràpia i de la filosofia praxial de l’educació musical, i per altra, de la consideració de nocions tal com les “intel·ligències múltiples” (Gardner, 1983), la “intel·ligència emocional” (Salovey i Mayer, 1990) i els “estats de flux” (Csikszentmihalyi, 1988), s’elabora l’estat de la qüestió pel que fa a les relacions entre educació musical, creixement de la persona i interculturalitat. Constatant la manca actual de presències legislatives clares i línies metodològiques programàtiques que responguin a la potencialitat de l’educació musical d’afavorir el creixement psicoespiritual de la persona, aquest estudi pretén iniciar una investigació dels àmbits metodològics fonamentals per a una pedagogia musical intercultural centrada en l’aprenentatge a ser i a viure junts, conceptes que es troben en sinergia en una comprensió aconfessional d’espiritualitat com a cura del ser. Es passa així a elaborar un model conceptual que permet identificar quatre àmbits de praxi musical, a partir dels quals s’esbossa una proposta didàctica que permet treure unes conclusions conseqüents, suggerint en fi perspectives d’investigació i de desenvolupament ulterior.