[cat] El present treball de fi de Màster té la finalitat de dissenyar una proposta
d’intervenció dins l’aula per tal de prevenir l’aparició d’estrès acadèmic en
alumnes que cursen ESO i Batxillerat.
El fet més rellevant que caracteritza el context dels adolescents és la creixent
pressió a la qual es troben sotmesos els alumnes dins uns ambients educatius
que són de cada vegada més exigents i competitius.
A més, l’adolescència és una etapa vital de transició a la vida adulta
caracteritzada per grans canvis físics, biològics i psicosocials que
s’acompanyen de la pubertat i la maduració sexual, per la qual cosa l’alumne
adolescent és molt vulnerable i inestable davant el seu entorn. Totes aquelles
àrees neurològiques que es dediquen a les sensacions d’emocions (sistema
límbic) maduren abans que les àrees reguladores de l’expressió emocional
(còrtex prefrontal). En conseqüència, l’adolescent és un individu capaç de sentir
tantes emocions com un adult, però no és capaç de moderar-les mitjançant un
pensament racional i poden ser més vulnerables a patir estrès. A més, els
alumnes presenten moltes mancances a l’hora de gestionar el temps i les
responsabilitats acadèmiques, de manera que el desenvolupament de
tècniques d’estudis és essencial durant aquesta etapa.
Tot i que un estrès agut pot millorar l’aprenentatge, l’estrès crònic pot resultar
en conseqüències molt negatives relacionades amb alteracions tant somàtiques
com de caràcter psicològic, conductual i cognitiu. Per tant, l’ús d’estratègies i
eines personals per part dels adolescents per afrontar els reptes i les
demandes de la vida acadèmica durant aquesta etapa és molt important.
Com a proposta d’intervenció, primer es farà un diagnòstic de l’estat de la
qüestió que s’aplicarà a un grup d’alumnes de Secundària i Batxillerat fent
servir indicadors que ajudin a detectar i identificar la percepció d’estrès
acadèmic. A partir dels resultats es plantejarà una proposta teòrica
d’implantació dins el Pla d’Acció Tutorial que pretén proveir als adolescents
d’eines i estratègies, tant actives com cognitives, que els permetin minimitzar la
influència de tots aquells factors estressants acadèmics que generen estrès.