[cat] Els jocs sempre han format part de la nostra cultura. En podem trobar exemples a l'antiga civilització egípcia, en el quart mil·lenni aC, on trobam representacions a l'Egipte predinàstic d'un joc de fitxes i daus, o, més recentment, a Mallorca, on s'han localitzat daus de la ciutat romana de Pollentia (Alcudia).
D'altra banda, el joc no només és interessant des del punt de vista lúdic, sinó també des del punt de vista didàctic, ja que és un recurs valuós a tenir en compte a les nostres aules i, en particular, a les classes de matemàtiques. En aquesta direcció, cal recordar les paraules de M. Gagner: «Sempre he cregut que el millor camí per fer les matemàtiques interessants a alumnes i profans és acostar-s’hi en to de joc». Així mateix, el joc com a recurs didàctic pot ser emprat adequadament per descobrir, consolidar o reforçar continguts, a més de potenciar habilitats socialitzadores, com poden ser l'acceptació de normes, de torns de paraula, etc.; sense perdre de vista que, alhora, serveix per potenciar el raonament lògic o desenvolupar estratègies per a la resolució de problemes.
Per aquests motius, hem trobat adient fer una pràctica en la qual el joc sigui usat com a recurs facilitador del procés d'ensenyament-aprenentatge a l'àrea de les matemàtiques. Així, el nostre alumnat ha tingut la possibilitat de construir el seu propi joc (tot justificant-ne les raons), de coavaluar-se i, en definitiva, d’experimentar una altra manera d'ensenyar i aprendre aquesta matèria.