[cat] Teniu a les mans un treball de final de màster que a més de ser fruit de l’estudi
del contingut d’aquesta Formació del Professorat, també és producte de la il·lusió
i de les ganes de posar en pràctica tota una sèrie d’aprenentatges adquirits al
llarg de molts d’anys de feina puntual i esporàdica amb infants i adolescents.
Llegireu, si en teniu l’amabilitat, la importància que pot adquirir la poesia oral
improvisada en el desenvolupament de la societat; no només pels objectius
últims de creació artística i de performativitat d’un producte, sinó pels valors que
s’hi treballen, com el diàleg, l’escolta, la comprensió, el respecte, la tolerància, la
col·laboració i la creació d’opinió personal respecte de temes d’actualitat. Tot
això partint del punt de vista de la immersió total en la llengua pròpia de les Illes
Balears, cosa que en garanteix un millor coneixement tant en la part oral com en
l’escrita.
Aquest projecte parteix, també, de la necessitat de vèncer la por de parlar en
públic, de combatre la no acceptació d’un mateix i de guanyar fluïdesa i habilitats
en dir allò que volem dir, en ser qui volem ser i en esdevenir part activa del nostre
poble.
Toni Gomila, a Acorar diu que “És la paraula, l’ànima d’un poble”, quan temps
abans, Blai Bonet va dir que “dita en el moment just, una frase talla més que un
trinxet nou”. Amb tot això i per tot això, propòs aquest MOT DE DEBAT per a ser
practicat a 4t d’ESO, amb l’esperança que l’alumnat prengui consciència de la
utilitat de la llengua, de les paraules, com a eina de superació personal, de
resolució de conflictes i d’autoconeixement.