[cat] Els antics grecs van desenvolupar un complex sistema educatiu que té, al
mateix temps, semblances i diferències amb el nostre programa educatiu
actual. L’etapa de l’educació secundària, que tenia lloc entre els 14 i els 18
anys, estava conformada per assignatures d’un doble caire: científic i literari,
essent aquestes últimes les que, sens dubte, dominaven el panorama educatiu
secundari. Després d’un temps de servei militar, als 20 anys, la joventut
hel·lena podia accedir a estudis de nivell superior, entre els quals es trobaven
la medicina, la retòrica i la filosofia.
La retòrica i la filosofia, a l’Antiga Grècia, eren molt més que dues branques
de l’alta cultura: eren dues formes contraposades de concebre el coneixement i
la vida. Cadascuna d’aquestes disciplines comptava amb un mètode propi
d’entrenament: la retòrica es valia dels progymnásmata o exercicis preliminars,
mentre que la filosofia recorria a la pràctica de l’espiritualitat. El que pretenem
en aquest treball és aprofundir en el coneixement d’aquests mètodes
d’ensinistrament tan singulars i estudiar la possibilitat d’aplicar-los a l’actualitat
de l’aula de filosofia de secundària.