[cat] En general, el concepte historiogràfic i l’experiència de la "lluita de classes"
només fan acte de presència a les aules com a elements decoratius per
adornar terminològicament temes específics com la Revolució Industrial o la
Guerra Freda. Amb la intenció de contribuir a la reflexió pedagògica i didàctica,
concretament en el camp de la docència d’Història i Cultura de les Illes Balears,
aquest Treball de Final de Màster subscriu que si ampliam la referència a la
lluita de classes en un sentit conceptual, pràctic i transversal serem capaços
d’ensenyar i aprendre amb major fonament tota mena de processos històrics
relacionats amb el poder i el canvi social. La investigació s’organitza en dues
parts: una, de caire diagnòstic i teòrico-metodològic en base a una aproximació
marxista al concepte historiogràfic; l’altra, una proposta d’aplicació didàctica
que aquí, a partir de la combinació de l’aprenentatge basat en conceptes i de la
dinàmica narrativa de rols, he exemplificat i desenvolupat per mitjà d’un cas
hipotètic emmarcat en la II República a Mallorca. Tot plegat, si s’ajusta a les
contingències d’aula i es concreta amb rigor històric, no només és d’interès per
reforçar l’aprenentatge de les relacions de poder a les Illes Balears i al món.
També, possibilita que fonguem la història –habitualment recreada enllà dels
interessos i les condicions de l’alumnat dels centres públics– amb l’experiència,
afavorint la participació, la creativitat i el pensament històric dels adolescents. A
més, en un pla pràctic que sintonitza però també tensa els límits de la
normativa curricular (com ha de fer qualsevol aprenentatge emancipador), fa
l’alumnat protagonista d’una manera que l’ajuda a prendre consciència del seu
lloc a la societat i, per bé que a través d’un altre rol i un altre temps, ofereix un
espai per imaginar models d’actuació política en relació al poder i a la classe.