[cat] Avui en dia, encara hi ha una considerable bretxa de gènere en molts d’àmbits de la nostra societat, així com en l’empresa privada, on les posicions de poder romanen majoritàriament en el gènere masculí. Un exemple és que Espanya no ha tingut encara una dona presidenta de govern, una governadora del Banc d’Espanya, una ministra d’Interior, una cap de l’Estat Major de Defensa o una directora de la RAE. Un altre exemple és que dels 2095 bilionaris de la llista Forbes, només 244 són dones o que de les 930 persones guanyadores d’un Premi Nobel, només 57 són dones. (12) En el curs 2020-21, un 56% del total d’alumnat matriculat al sistema universitari foren dones, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Aquesta dada ens mostra que, generalment hi ha certa equitat de gènere en la preparació universitària. No obstant això, segons l’informe “Descifrar las claves: la educación de las mujeres y las niñas en materia de STEM, de la UNESCO”, només el 35% dels estudiants matriculats en els graus STEM són dones. El tema de la desigualtat de gènere és molt ample, així que en aquest treball analitzarem per què si un 56% de les persones matriculades en universitats espanyoles són dones, aquest percentatge es redueix tant quan es tracta de graus relacionats amb la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques. Així mateix, als cicles formatius de la família d’Electricitat i d’Electrònica, pràcticament la totalitat de les persones matriculades són de gènere masculí. Llavors, analitzarem la motivació de les dones que han elegit aquest tipus d’estudis, per reflexionar sobre com es pot fomentar que el gènere femení sigui més present als camps STEM. Aquesta desigualtat s’observa ja en l'educació primària i continua a l’ESO. Per això, estudiarem les preferències i motivacions dels estudiants d’ESO, en quines assignatures treuen millors i pitjors notes, què és el que volen estudiar... segons el seu gènere.