Edat Moderna no és Decadència

Abstract

[cat] El període de la història i la cultura catalanes que abasta els segles XVI-XVIII és de gran importància, però de signe més aviat negatiu. Hom ha considerat que aquesta època fou pobra literàriament, a part de conflictiva (Guerra dels Segadors, Guerra de Successió…). El que va començar, per part d’alguns literats catalans, com una emulació de la llengua de la nova dinastia (el castellà dels Trastàmara), va acabar en una autèntica persecució del català el segle XVIII. En definitiva, la literatura catalana es divideix, podríem dir, en: a) la grandesa medieval; b) la decadència de l’edat moderna; c) la Renaixença i recuperació dels segles XIX-XX. Alguns estudiosos com Albert Rossich han fet notar que tot plegat no és ben bé així. Per fer una valoració adequada de la situació de l’època s’han de conèixer els condicionaments que influeixen en el període estudiat i també l’opinió que n’ha tingut la posteritat. És important, doncs, que els alumnes estudiïn aquests segles tenint en compte la complexitat que els acompanya. Com veurem més endavant, l’edat moderna encara pateix els efectes d’haver estat considerada una època de decadència. A més, la idea que aquesta època suposa una davallada en la quantitat i qualitat de la producció literària catalana segueix vigent, tot i els canvis que, com hem indicat, s’han produït en els estudis i la valoració d’aquests segles. Ens interessa simplificar la informació i fer-la més digerible als estudiants, de manera que tinguin una visió de conjunt que no suposi un excés de dades