La fotosíntesi, procés fisiològic clau per a la vida a la Terra, ha experimentat un procés evolutiu a través de tota la història evolutiva de les plantes, des dels primers grups que colonitzaren el medi terrestre fins a les Angiospermes. Els principals factors que condicionen la fotosíntesi són la conductància estomàtica (incloent la resposta estomàtica enfront diferents estímuls ambientals), la conductància del mesòfil i la maquinària bioquímica. No obstant, es tenen molt poques dades completes de les espècies i grups més basals, com els equisets, les falgueres, les Gimnospermes i les Angiospermes basals. El present treball pretén ampliar el coneixement de la fotosíntesi en els grups més basals, i per això s’estudiaren 11 espècies dels grups següents: equisets, falgueres, Gimnospermes i Angiospermes (nenúfars). Es realitzaren mesures d’intercanvi de gasos i fluorescència per a determinar els paràmetres fotosintètics en condicions òptimes i també s’observà la resposta estomàtica enfront a variacions en la irradiància i el CO2. Els resultats mostraren una resposta estomàtica variada entre els grups, on la majoria d’espècies mostraren una resposta baixa, especialment per al CO2. En la caracterització dels paràmetres fotosintètics s’observà un augment de la fotosíntesi en avançar la filogènia, relacionada amb l’augment general de les conductàncies i els components bioquímics. Finalment, s’observà una disminució progressiva de la limitació per la conductància del mesòfil acompanyada d’un augment en la limitació de la fotosíntesi per la conductància estomàtica a través de les espècies estudiades.