Estudi de l’efecte de l’α-tocoferol en el declivi de la neurotransmissió dopaminèrgica, noradrenèrgica i serotoninèrgica que ocorre durant l’envelliment

Abstract

Uns dels problemes principals avui en dia als països desenvolupats són aquells derivats de l'augment de l'esperança de vida, com per exemple l’aparició de malalties neurodegeneratives associades al deteriorament cognitiu característic de l’envelliment. S’ha observat que alguns antioxidants presenten un efecte favorable millorant les habilitats cognitives durant l’envelliment i inclús, retardant el mateix procés d’envelliment. Un d’aquests antioxidants és l'α-tocoferol, una de les 8 isoformes de la vitamina E, considerat un dels més potents de la naturalesa. De fet, molts d'estudis mostren efectes prometedors de l'administració de vitamina E en la prevenció de diverses malalties, moltes d'elles relacionades amb l'envelliment. Un dels efectes que provoca l’administració d’antioxidants és, en general, l’augment de la quantitat de monoamines cerebrals, fet que contribueix a prevenir el deteriorament monoaminèrgic causat per l’envelliment, millorant conseqüentment les funcions cognitives en rates. Així, el present estudi té com a objectiu principal estudiar l’esmentat efecte protector de l’administració d’α-tocoferol en el declivi dels sistemes monoaminèrgics i disminució de les funcions cognitives, característics del procés de l’envelliment. Per aconseguir-lo s’analitza el metabolisme de la 5-HT, DA i NA en hipocamp i estriat, ja que representen les principals regions on arriben els axons de les neurones que els sintetitzen. S’estudien aquestes monoamines ja que són els neurotransmissors vinculats per excel·lència amb la memòria i aprenentatge. El procediment utilitzat es basa en la quantificació de les monoamines susdites, els seus precursors i metabòlits després de la inhibició de l’enzim L-aminoàcid aromàtic descarboxilasa mitjançant la tècnica HPLC. Els resultats bioquímics es comparen amb els comportamentals derivats de la prova del Radial Maze, que permet avaluar la memòria espacial i donar una idea de l’activitat motora. Els resultats obtinguts corroboren la disminució de la síntesi de 5-HT, DA i NA paral·lela a l’envelliment, però a més, han revelat que el tractament amb α-tocoferol pot contrarestar aquest declivi ja que suposa un augment de l’activitat de la tirosina hidroxilasa i, en menor grau, de la triptòfan hidroxilasa, suggerint una millora principalment del sistema dopaminèrgic i noradrenèrgic. Aquest efecte concorda amb les proves cognitives, les quals, a partir de la reducció del temps en completar la prova i del nombre d’errors realitzats, evidencien una millora de la memòria de treball. Així, aquest estudi confirma l’efecte protector del tocoferol sobre la pèrdua neuronal deguda a l’edat i suggereix la possibilitat d’utilitzar aquest compost com a teràpia per a frenar el declivi cognitiu característic del procés de l’envelliment o vinculat a malalties neurodegeneratives.