Modelo Pedagógico para la facultad de estudios virtuales de la Universidad Adventista del Plata

Abstract

[spa] El trabajo que se presenta a continuación describe como es el modelo pedagógico virtual que se ha creado como resultado de la tesis doctoral de Tecnologías educativas: E-learning y Gestión del conocimiento de la Universidad de las Islas Baleares de España. El modelo pedagógico obtenido será aplicado en la Universidad Adventista del Plata (UAP), más específicamente para la Escuela de Estudios Virtuales (EEVi). El trabajo de creación del modelo pedagógico virtual se ha llevado adelante utilizando el modelo instruccional ADDIE en sus etapas de análisis, diseño, desarrollo, implementación y evaluación. Se ha tenido en cuenta el modelo pedagógico de la universidad para la modalidad presencial, las teorías del aprendizaje existente, las posturas teóricas de expertos, los modelos pedagógicos de otras universidades con educación virtual y el modelo presentado por el Grupo de Tecnologías Educativas de la Universidad de Islas Baleares. Con esta información se definió el modelo pedagógico en el cual se definió al alumno como el centro y luego en círculos concéntricos se definieron las dimensiones organizativas, pedagógicas y tecnológicas y los elementos que las componen a cada una de las dimensiones que a saber son los siguientes: Organizativa: Grado de virtualización, nivel de dependencia, modalidad formativa, financiación del proyecto, destinatarios de la formación, acuerdos y convenios, flexibilidad, distribución de los materiales, tipología de los cursos, cantidad de cursos, infraestructura tecnológica, características de la institución y estrategias de integración de las TIC. Pedagógica: Tipo de comunicación, infraestructura tecnológica, tipología de los materiales, distribución de los materiales, metodología utilizada, grado de virtualización, modalidad formativa, rol del estudiante y del profesor, flexibilidad, tipología de los cursos, destinatarios de la formación, tipo evaluación de los aprendizajes y financiación del proyecto. Tecnológica: Infraestructura tecnológica, materiales digitales, conocimientos tecnológicos de los usuarios, tipo de comunicación, integración de las TIC y distribución de los materiales. Además se detalla la infraestructura tecnológica, materiales digitales, conocimientos tecnológicos de los usuarios, tipo de comunicación, integración de las TIC y distribución de los materiales, cómo deben ser implementados y finalmente los criterios de calidad. Se definieron cuales son los actores intervinientes juntos con sus perfiles y roles. Con el objetivo de probar el pedagógico y sus elementos constitutivos se diseño un curso utilizando los elementos de las tres dimensiones y se dicto el mismo a un colectivo de estudiantes universitarios.

[eng] The present work describes the virtual pedagogic model created as a result of the doctoral dissertation on Educational Technologies: E-Learning and Knowledge Management of the University of the Balear Islands, Spain. The resulting pedagogic model will be applied at the Universidad Adventista del Plata (UAP), Argentina, for the School of Virtual Studies (Escuela de Estudios Virtuales - EEVi). Research Content The virtual pedagogic model was created using the ADDIE instructional model and its five phases of analysis, design, development, implementation and evaluation. The pedagogic model of the university for the traditional face to face modality was taken into account, along with the existing learning theories, the theoretical position of the experts, the pedagogic model of other universities with virtual learning programs and the model developed by the Group of Educational Technologies of the University of the Balear Islands. The pedagogic model was defined, placing the student as its center and then defining the organizational, pedagogical and technological dimensions in concentric circles. Also detailed in this work are the technological infraestructure, digital materials, the users’ technical knowledge, communication types used, integration of the ICTs, distribution and implemmentation of materials and the quality criteria. The involved actors were also defined as well as their profiles and roles. With the purpose of testing the pedagogic model and its constitutive elements, a course was designed using the elements of the three dimmensions. The course was given to a group of university students. Conclusion After concluding the testing of the pedagogic model in the prototype course Introduction to Virtual Education a satisfaction survey was administered to the students. A group of experts were asked to evaluate the course applying the ADECUR instrument (Spanish acronym meaning Educational Analysis of Teaching Strategies in University Courses on the Net). A group of informants were also interviewed. The evaluation of the students was positive with an average of 88,4% while the experts satisfaction was 91,05% which shows that the course was evaluated similarly and with high levels of satisfaction. On the other hand, the informants’ appraisal was qualitative in nature and was very positive. Considering these evaluations it is safe to conclude that the implementation of the pedagogic model is viable.

[cat] El treball que es presenta a continuació descriu el model pedagògic virtual que s’ha creat com a resultat de la tesi doctoral en Tecnologia Educativa: E-learning i Gestió del Coneixement de la Universitat de les Illes Balears d’Espanya. El model pedagògic obtingut serà aplicat a la Universidad Adventista del Plata (UAP), concretament a la Escuela de Estudios Virtuales (EEVi) Contingut de l’investigació El model pedagògic virtual s’ha duit a terme a partir del model instruccional ADDIE amb les etapes d’anàlisi, disseny, desenvolupament, implementació i avaluació. S’ha tingut en compte el model pedagògic de la universitat per a la modalitat presencial, les teories de l’aprenentatge existents, les postures teòriques d’experts, els models pedagògics d’altres universitats amb educació virtual i el model presentat pel Grup de Tecnologia Educativa de la Universitat de les Illes Balears. Amb aquesta informació es va definir el model pedagògic el qual té a l’alumne com a centre del procés educatiu i després en cercles concèntrics es van definir les dimensions organitzatives, pedagògiques i tecnològiques, així com els elements que les composen, els quals són els següents: Organitzativa: grau de vitrualització, nivell de dependència, modalitat formativa, finançament del projecte, destinataris de la formació, acords i convenis, flexibilitat, distribució dels materials, tipologia dels cursos, quantitat de cursos, infraestructura tecnològica, característiques de la institució i estratègies d’integració de les TIC. Pedagògica: tipus de comunicació, infraestructura tecnològica, tipus de materials, distribució dels materials, metodologia, grau de virtualització, modalitat formativa, rol de l’estudiant i del professor, flexibilitat, tipus de cursos, destinataris de la formació, tipus d’avaluació dels aprenentatges i finançament del projecte. Tecnològica: infraestructura tecnològica, materials digitals, coneixements tecnològics dels usuaris, tipus de comunicació, integració de les TIC i distribució dels materials. A més de la infraestructura tecnològica es detalla com ha de ser implementada i els criteris de qualitat. Es varen definir els actors intervinents juntament amd els seus perfils i rols. Amb l’objectiu de provar la dimensió pedagògica i els seus elements constitutius es va dissenyar un curs utilitzant els elements de les tres dimensions i se va impartir a un grup d’estudiants universitaris. Conclusió Després d’haver aplicat el model pedagògic amb el curs prototip: Introducció a l’Educació Virtual i realitzada una enquesta de satisfacció als estudiants, se va sol·licitar a un grup d’experts que avaluessin el curs mitjançant l’instrument A.D.E.C.U.R. i es va entrevistar a un grup d’informants claus. Aixó ens va permetre arribar a la conclusió, que tant els estudiants com els experts i els informants han avaluat l’experiència amb un valor molt similar. Els estudiants van proporcionar un 88,4% de satisfacció i l’avaluació dels experts va ser d’un 91,05%, essent la diferència entre ambdós de 2,65%. Per tant, es pot afirmar que els dos grups van avaluar el curs amb valors similars i tot dos amb valors molt positius. En canvi l'apreciació dels informants va ser qualitativa i es pot considerar com a molt bona. D’acord al que s’ha dit anteriorment es pot inferir que el model pedagògic proposat és factible de ser implementat.