El diagnòstic i la prevenció de les resistències a antibiòtics

Abstract

[cat] La resistència als antibiòtics és la capacitat de les bactèries per a resistir l’acció d’un fàrmac antimicrobià. Aquesta capacitat d’adaptació és deguda a la selecció natural i a les mutacions que esdevenen en mecanismes de resistència per tal d’augmentar la taxa de supervivència dels bacteris. Les estratègies típiques per fer front als antibiòtics inclouen la inactivació del fàrmac, la modificació de la diana d’aquest i la reducció de la concentració intracel·lular del antimicrobià. Posteriorment, els gens que confereixen aquests mecanismes poden transferir-se entre diferents microorganismes a través d’elements genètics mòbils. Aquesta evolució natural ha estat impulsada per l’ús indiscriminat i inadequat d’aquests medicaments. Actualment, la presència de múltiples resistències a bacteris patògens és un dels problemes més importants dins l’àmbit de la salut humana i animal, una situació de crisi que es veu agreujada arreu del món cada any i que provoca una disminució de la reserva de fàrmacs disponibles per a combatre les infeccions. Per tal de canviar la situació és necessari realitzar una prevenció efectiva, basada amb una detecció precoç dels mecanismes de resistència per poder realitzar un bon ús dels antibiòtics i corregir les males pràctiques que han desembocat a n’aquesta situació. Per aquests motius, l’objectiu d’aquest treball va ser realitzar una recerca sobre l’origen i els mecanismes de les resistències als antibiòtics, els mètodes diagnòstics actuals basats principalment amb les característiques fenotípiques dels bacteris patògens més rellevants i les estratègies de prevenció recomanades per les institucions més importants en aquest àmbit.