Estudi pilot sobre l’efectivitat de la teràpia lumínica sobre la cronodisrupció a causa de l’envelliment

Abstract

[cat] La cronodisrupció (CD) és una alteració del correcte funcionament del sistema circadiari. La CD a causa de l’envelliment, es manifesta amb una fragmentació i reducció de l’amplitud dels ritmes circadiaris, una inestabilitat de fase entre els dies i un avanç de fase; tot plegat causa un deteriorament i pèrdua de ritmicitat del supraquiasmàtic (NSQ). Un dels motius més importants que causen la CD és la debilitat dels zeitgebers (senyals d’entrada), on la llum és el major sincronitzador del NSQ. La CD pot detectar-se a partir del registre de variables rítmiques controlades pel NSQ com la temperatura perifèrica (TP) i ritme d’activitat-repòs i la secreció de melatonina nocturna. El present treball té per objectiu valorar l’eficàcia de la teràpia lumínica en la millora dels ritmes citats, ja que actuen com indicadors del bon funcionament del ritme son-vigília. L’estudi pilot s’ha realitzat emprant una mostra de 15 subjectes amb deteriorament cognitiu lleu i demència moderada (13 dones i 2 homes, amb edat mitjana 80±5 anys) institucionalitzats en un centre de dia. La recerca comprèn tres setmanes: durant la primera setmana es va establir els nivells de referència dels ritmes circadiaris; a la segona els subjectes es van sotmetre a la teràpia lumínica (una mitjana d’uns 50 minuts diaris); i a la tercera setmana es va valorar l’efecte de la llum sobre els ritmes. Al llarg de tota la investigació els subjectes varen dur uns activímetres de braç (Actiwatch Cambridge Neurotechnology Ltd.), sensors iButton al canell per mesurar la TP i sensors de llum Hobbo Light. Es varen recollir les mostres d’orina nocturna (23:00 a 07:00 hores) i s’analitzaren les concentracions de 6-sulfatoximelatonina (aMT6s) utilitzant un kit d’ELISA competitiu de IBL-Hamburg (Hamburg, Alemania). La teràpia lumínica va produir millores significatives en els ritmes circadiaris de TP i activitat nocturns, permetent un major contrast dia/nit que repercuteix sobre el ritme de son-vigília. En ambdós casos va augmentar l’amplitud durant la setmana de tractament i es va produir un retard de fase. Es pot intuir una millora de l’estabilitat del ritme (constant de Rayleigh) i de la secreció de melatonina, però sense implicar diferències significatives entre les diferents setmanes d’estudi. Així i tot, els valors obtinguts de l’hormona són inferiors als senyalats per altres estudis amb ancians sans amb majors de 65 anys. Per tant, s’ha mostrat que la teràpia lumínica ha suposat una millora general en els ritmes circadiaris d’ancians amb demència.

[eng] Chronodisruption (CD) is an alteration of the proper functioning of the circadian system. CD due to aging is manifested as a fragmentation and a reduction of the amplitude of circadian rhythms, phase instability between days and an advanced phase; all these causes an impairment and a loss of rhythmicity of the suprachiasmatic nucleus (SCN). One of the most important reasons that produces CD is weakness of zeitgebers (input signals), where the light is the major synchronizer of SCN. CD can be detected by recording controlled variables from the SCN, such as peripheral temperature rhythm (PT), rest-activity rhythm and nocturnal melatonin secretion. The present study aims to evaluate the efficiency of light therapy as an improving of the mentioned rhythms, because they act as indicators of the proper functioning of the sleep-wake rhythm. The pilot study has been realised using a sample of 15 patients with moderate dementia and mild cognitive impairment (13 women and two men, mean age 80±5 years) institutionalized in a day care centre. The research includes three weeks: the first week were set reference levels of circadian rhythms; second week subjects underwent light therapy (an average of 50 minutes daily); the third week was used to assess the effect of light on rhythms. Throughout the research subjects carried an arm actimeter (Actiwatch Cambridge Neurotechnology Ltd.), wrist iButton sensors to measure peripheral body temperature and light sensors Hobbo Light. Urine night samples (23:00 to 7:00 h) were collected and concentrations of 6-sulfatoximelatonina (aMT6s) were analysed using a competitive ELISA kit from IBL-Hamburg (Hamburg, Germany). The light therapy produced significant improvements in circadian rhythms of activity and TP at night, allowing a greater contrast day/night that affects the sleep-wake rhythm. In both cases, amplitude increased during the week of treatment and there was a phase delay. It is shown an improvement in rhythm stability (Rayleigh constant) and of melatonin secretion, but there are not significant differences through different weeks studied. However, values obtained of the hormone are lower than signalled by other studies with healthy elderly over 65 years. Therefore, it has shown that light therapy produces a general improvement in circadian rhythms in elderly patients with dementia