Canvis en la fotosíntesi, creixement i composició mineral de Nepenthes x ventrata sotmesa a diverses dietes orgàniques i inorgàniques

Abstract

[cat] Nepenthes x ventrata és una planta insectívora i formadora de pitxers, endèmica de les Filipines. L’objectiu d’aquest treball és determinar com les diferents vies de nutrició mineral, ja sigui via carnivoria o via radicular, són capaces de canviar la capacitat fotosintètica i creixement de Nepenthes x ventrata. Per realitzar aquest objectiu, es sotmeteren plantes d’aquest híbrid a un període d’estrès nutricional, després del qual s’assignaren als següents tractaments: un grup de plantes seguí les condicions d’estrès nutricional (tractament C, control, sense aportació de nutrients a l’aigua de reg ni aportació d’insectes), un grup es sotmeté a tractament de nutrició inorgànica aplicada al sòl (tractament I, inorgànic) i quatre grups de plantes a tractaments orgànics als que es van aplicar dosis de vespes (Polistes fuscatus, tractament W), de formigues (Crematogaster scutellaris, tractament A), d’escarabats (Phyllognathus silenus, tractament B) i de mosques (Musca domestica, tractament F). A totes les plantes es realitzaren mesures de biomassa i creixement així com també d’intercanvi de gasos i fluorescència de la clorofil·la a. A més, es feren mesures de contingut en proteïna total soluble, composició elemental i clorofil·la així com una anàlisi isotòpica i una detecció de proteïnes fotosintètiques per Western Blot. Els resultats demostraren una millora de la taxa fotosintètica tan a nivell fotoquímic com a nivell de carboxilació, tan en els tractaments orgànics com al tractament inorgànic. A més, aquesta millora fotosintètica es correlacionà amb un increment del creixement. Les millores observades s’atribuïren a la major disponibilitat de nutrients, especialment al contingut en de N. També es demostrà la dualitat d’aquesta espècie a l’hora d’absorció de nutrients via carnivoria i via radicular. Les diferències entre els tractaments orgànics i inorgànics no varen recaure en la capacitat fotosintètica, sinó en diferències en la redistribució dels assimilats cap a altres fraccions de biomassa, on en el tractament I presentà una inhibició de la producció de pitxers i un augment en la producció de biomassa verda. Respecte als tractaments orgànics, no s’hi observà una clara especificitat per a un taxó d’insecte en concret.