Discursos sobre la seguridad del paciente de los profesionales de la salud de atención especializada de Mallorca: ¿posibilidades para una atención centrada en el paciente?

Abstract

[spa] Las prácticas en seguridad del paciente continúan inmersas en una orientación biomédica, en la que no se reconocen las competencias de todos los profesionales, por lo que se limita la colaboración interprofesional y la participación del paciente en vistas a una orientación holística. Este proyecto de investigación tiene como objetivo general explorar los discursos sobre la seguridad clínica de los profesionales de la salud de atención especializada de Mallorca, según la profesión –Enfermería, Fisioterapia, Medicina y Trabajo Social- y el ámbito de ejercicio profesional –práctica clínica y gestión asistencial-. Para ello, se plantean cinco objetivos específicos: (1) analizar la conceptualización de la seguridad del paciente, (2) identificar factores de práctica clínica y gestión asistencial relacionados, (3) analizar la relación de la seguridad del paciente con la práctica colaborativa y la participación del paciente, (4) identificar estrategias de mejora de prácticas clínicas seguras y de gestión del riesgo y (5) analizar similitudes y diferencias en los discursos según profesión y contexto, y las desigualdades que generen en la atención al paciente; De este modo, se ha diseñado un estudio de análisis crítico del discurso desde el paradigma crítico-social y en concreto haciendo uso de conceptos de la Teoría del Reconocimiento de Axel Honneth. En este caso, se realizará un muestreo teórico-intencional para seleccionar a enfermeras, fisioterapeutas, médicos y trabajadores sociales que ejerzan en los ámbitos de la práctica clínica y la gestión asistencial. Para la recogida y generación de datos, se realizará una entrevista semiestructurada a un total de 32 profesionales, flexible a la saturación teórica, y dos grupos focales a un total de 16 participantes, homogéneos en cuanto a contexto profesional, un grupo de 8 profesionales clínicos y otro grupo de 8 profesionales gestores. Se realizará un análisis de discurso con un enfoque crítico en las desigualdades y las relaciones de poder, dominancia y opresión en relación a la seguridad del paciente, según la profesión y el ámbito de ejercicio de los participantes. También, se contemplarán los criterios de rigor de credibilidad, transferibilidad, dependabilidad y confirmabilidad y las consideraciones éticas según los principios bioéticos y mediante el consentimiento informado, además de las posibles limitaciones del estudio. Finalmente, se ha realizado un pilotaje de dos entrevistas, para la mejora del guión de entrevista, la toma de contacto con el trabajo de campo y la generación de intuiciones preanalíticas. Los resultados de esta futura investigación serán de utilidad para obtener un diagnóstico de situación de la cultura de los profesionales sobre la seguridad de los pacientes, según profesión y ámbito de ejercicio profesional. Este diagnóstico será un valioso instrumento para detectar similitudes y diferencias entre profesiones y contextos de práctica, y plantear futuras estrategias de mejora de prácticas y políticas seguras y centradas en los pacientes y sus familias.

[eng] Patient safety practices continue to be immersed in a biomedical orientation, in which the competencies of all professionals are not recognized, limiting interprofessional collaboration and patient participation in view of a holistic orientation. This research project has as general objective exploring clinical safety discourses of health professionals of specialized care in Mallorca, according to the profession –Nursing, Physiotherapy, Medicine and Social Work- and the professional practice scope –clinical practice and care management-. Consequently, five specific objectives are proposed: (1) analyzing the conceptualization of patient safety, (2) identifying related factors with clinical practice and care management, (3) analyzing the relationship of patient safety with collaborative practice and patient participation, (4) identifying strategies to improve safety clinical practices and risk management, and (5) analyzing similarities and differences in discourses according to profession and context, and the inequalities that it generates in patient care; Thus, a study of critical discourse analysis has been designed from the critical-social paradigm and in particular using concepts from Axel Honneth's Theory of Recognition. In this case, a theoretical-intentional sampling will be carried out to select nurses, physiotherapists, physicians and social workers who practice in the scope of clinical practice and care management. For data collection and generation, a semi-structured interview will be conducted to a total of 32 professionals, flexible to theoretical saturation, and two focus groups will be conducted to a total of 16 participants, homogeneous in terms of professional context, a group of 8 clinical professionals and another group of 8 management professionals. A discourse analysis will be performed with a critical focus on inequalities and power relations, dominance and oppression in relation to patient safety, depending on the profession and the professional practice scope of the participants. Furthermore, rigor criteria of credibility, transferability, dependability and confirmability and ethical considerations according to bioethical principles and through informed consent have been considered, in addition to the possible limitations of the study. Finally, two interviews have been piloted, for the improvement of the interview script, the contact with the field work and the generation of preanalytical intuitions. The results of this future research will be useful to obtain a diagnosis of the situation of the professionals’ culture of patient safety, according to profession and professional practice scope. This diagnosis will be a valuable tool to detect similarities and differences between professions and practice contexts, and to propose future strategies to improve safety practices and policies focused on patients and their families.

[cat] Les pràctiques en seguretat del pacient continuen immerses en una orientació biomèdica, en la qual no es reconeixen les competències de tots els professionals, per la qual cosa es limita la col·laboració interprofessional i la participació del pacient en vistes a una orientació holística. Aquest projecte d’investigació té com a objectiu general explorar els discursos sobre la seguretat clínica dels professionals de la salut d'atenció especialitzada de Mallorca, segons la professió –Infermeria, Fisioteràpia, Medicina i Treball Social- i l’àmbit d'exercici professional –pràctica clínica i gestió assistencial-. Per a això, es plantegen cinc objectius específics: (1) analitzar la conceptualització de la seguretat del pacient, (2) identificar factors de pràctica clínica i gestió assistencial relacionats, (3) analitzar la relació de la seguretat del pacient amb la pràctica col·laborativa i la participació del pacient, (4) identificar estratègies de millora de pràctiques clíniques segures i de gestió del risc i (5) analitzar similituds i diferències en els discursos segons professió i context, i les desigualtats que generin en l'atenció al pacient; D'aquesta manera, s'ha dissenyat un estudi d'anàlisi crítica del discurs des del paradigma crític-social i en concret fent ús de conceptes de la Teoria del Reconeixement d'Axel Honneth. En aquest cas, es realitzarà un mostreig teòric-intencional per seleccionar a infermeres, fisioterapeutes, metges i treballadors socials que exerceixin en els àmbits de la pràctica clínica i la gestió assistencial. Per a la recollida i generació de dades, es realitzarà una entrevista semiestructurada a un total de 32 professionals, flexible a la saturació teòrica, i dos grups focals a un total de 16 participants, homogenis quant a context professional, un grup de 8 professionals clínics i un altre grup de 8 professionals gestors. Es realitzarà una anàlisi de discurs amb un enfocament crític en les desigualtats i les relacions de poder, dominància i opressió en relació a la seguretat del pacient, segons la professió i l'àmbit d'exercici dels participants. També, es contemplaran els criteris de rigor de credibilitat, transferibilitat, dependabilitat i confirmabilitat i les consideracions ètiques segons els principis bioètics i mitjançant el consentiment informat, a més de les possibles limitacions de l'estudi. Finalment, s'ha realitzat un pilotatge de dues entrevistes, per a la millora del guió d'entrevista, la presa de contacte amb el treball de camp i la generació d'intuïcions preanalítiques. Els resultats d'aquesta futura investigació seran d'utilitat per obtenir un diagnòstic de situació de la cultura dels professionals sobre la seguretat dels pacients, segons professió i àmbit d'exercici professional. Aquest diagnòstic serà un valuós instrument per detectar similituds i diferències entre professions i contextos de pràctica, i plantejar futures estratègies de millora de pràctiques i polítiques segures i centrades en els pacients i les seves famílies.