[spa] Uno de los principales objetivos en ecología de poblaciones es conocer a que se deben
las diferencias encontradas en los rasgos de vida entre individuos de una población y
determinar cómo se relacionan con el entorno.
Para comprender mejor los parámetros de las historias de vida de los individuos
(longevidad, senescencia, esfuerzo reproductor, frecuencia de la reproducción), son
varios los estudios que han invertido un gran esfuerzo en investigar variables
individuales o ambientales en distintos parámetros demográficos. Sin embargo, son
menos los trabajos que han analizado ambos tipos de variables en un mismo estudio y
especialmente escasos los que han estudiado las posibles interacciones entre los distintos
tipos de variables. Debido a ello, el principal objetivo de esta tesis ha sido tratar de
proporcionar una mejor base para la comprensión de como variables individuales y
fluctuaciones de carácter ambiental, u antropogénico, pueden influenciar los rasgos de
vida de los individuos. Para conseguirlo, se han realizado estudios a largo plazo basados
en diferentes poblaciones de animales marinos longevos, y apicales en la cadena trófica
(i.e. aves marinas y delfines). El objetivo central fue estudiar cómo la edad de los
individuos (factor esencial que influencia los diferentes rasgos de una especie) y distintos
tipos de fluctuaciones (las más importantes según cada población de estudio), podrían
estar ejerciendo un efecto sobre diferentes parámetros demográficos (i.e. reproducción,
supervivencia y reclutamiento).
En los tres primeros capítulos de la tesis se estudiaron diferentes poblaciones de aves
marinas del Mediterráneo, evaluando distintos índices climáticos y/o condiciones
ambientales (i.e. descartes pesqueros, Índice de Oscilación del Atlántico Norte, Índice
de Oscilación Sur y temperatura superficial del agua de mar). Encontramos un claro
efecto de la edad en todas las poblaciones y parámetros demográficos estudiados. En
los estudios con Ichthyaetus audouinii (capítulo 1) e Hydrobates pelagicus melitensis
(capítulo 3) se encontró un patrón cuadrático, indicando un mecanismo de senescencia
en las últimas clases de edad, mientras que en el estudio con Calonectris diomedea
(capítulo 2) no pudo encontrarse este patrón posiblemente debido a una falta de
potencia de datos. Otro de los principales resultados, fue el efecto de la edad en
interacción con las fluctuaciones ambientales encontrado en los parámetros
reproductores (capítulo 1 y 2). Resultado no encontrado en la tercera población de
estudio (capítulo 3) donde se encontró un efecto temporal en reproducción y ninguno
en supervivencia. De manera inesperada, se descubrió heterogeneidad individual en
todas las poblaciones estudiadas. Los resultados encontrados sugieren que ante
condiciones ambientales adversas sólo individuos de mayor calidad fenotípica o con mayor experiencia se reproducen, mientras otros evitarían la reproducción para no
comprometer su supervivencia futura.
En el último capítulo, a diferencia de los anteriores donde el alimento podía ser el
factor más limitante en las poblaciones, en esta población se evaluó el impacto
antropogénico que causa el tráfico marítimo en la población de delfines mulares
(Tursiops truncatus) del Estrecho de Gibraltar. En este trabajo, debido a una falta de
crías y juveniles con marcas identificables, no fue posible analizar la edad. Los
resultados obtenidos indicaron un efecto del número de ferries sobre la supervivencia,
reclutamiento y tamaño de población, mientras que el efecto de los barcos dedicados al
avistamiento de cetáceos fue casi despreciable. Los cambios detectados en estos
parámetros se correlacionaron con la construcción de un nuevo puerto en la costa
marroquí, el cual incrementó un 40% el tráfico de ferries en el Estrecho. La explicación
más plausible sugiere que los individuos pueden estar migrando permanentemente a
otras áreas más prístinas. Bajo nuestro conocimiento, este es el primer estudio que ha
conseguido cuantificar el efecto de los ferries en una población de cetáceos.
[eng] One of the main objectives in population ecology is to know what causes the differences
found in life history traits between individuals of the same population and to determine
how they are related with the environment.
In order to better understand the life histories of individuals (longevity, senescence,
reproductive effort, frequency of reproduction), several studies have invested great
effort in researching individual or environmental variables in different demographic
parameters. However, fewer studies have analyzed both types of variables in the same
study, and even fewer have studied the possible interactions between the different types
of variables. Thus, the main objective of this thesis was to attempt to provide a better
basis for the understanding of how individual variables and environmental, or
anthropogenic, fluctuations can influence individuals' life traits. To achieve this goal,
long-term studies were carried out with different populations of marine top predators
(i.e. seabirds and dolphins). The main objective was to study how the age of individuals
(an essential factor that influences the different traits of a species) and different
environmental conditions (the most important ones for each population studied) could
be influencing different demographic parameters (i.e. reproduction, survival, and
recruitment).
In the first three chapters of the thesis, different populations of Mediterranean
seabirds were studied, evaluating distinct climate indices and/or environmental
conditions (i.e. fishing discards, North Atlantic Oscillation Index, South Oscillation
Index, and surface water temperature). A clear effect of age was found in all the
populations and demographic parameters studied. In two of the three species studied,
Ichthyaetus audouinii (Chapter 1) and Hydrobates pelagicus melitensis (Chapter 3), a
quadratic age pattern was found, indicating a mechanism of senescence in the last age
classes; whereas in the other species, Calonectris diomedea (Chapter 2), it was not
possible to find this pattern, maybe due a lack of data power. Another of the main
results found was the effect of age on interaction with environmental fluctuations upon
reproductive parameters (Chapters 1 and 2); a result not found in the third population
studied (Chapter 3) where a temporary effect was found in reproduction but none in
survival. Unexpectedly, individual heterogeneity was found in all the populations
studied. The results suggest that under adverse environmental conditions only the
better quality individuals (phenotypically or those with the greatest experience)
reproduce, while the worse quality individuals would avoid reproduction so as not to
compromise their future survival. In the last chapter, unlike the previous ones where food was the most likely limiting
factor in populations, the anthropogenic impact caused by maritime traffic in the
population of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in the Strait of Gibraltar was
assessed. In this study, due to a lack of calves and juveniles with identifiable marks, it
was not possible to analyze age. The results obtained indicated an effect of the number
of ferries on survival, recruitment, and population size, while the effect of whalewatching
vessels was almost negligible. The changes detected in these parameters were
correlated with the construction of a new port on the Moroccan coast, which increased
ferry traffic in the Strait by 40%. The most plausible explanation suggests individuals
may be permanently migrating to other more pristine areas. To our knowledge, this is
the first study that has managed to quantify the effect of ferries on different
demographic parameters in a cetacean population.
[cat] Un dels principals objectius en ecologia de poblacions és conèixer a què es deuen les
diferències trobades en els trets de vida entre individus d'una mateixa població, i
determinar com aquests es relacionen amb l'entorn.
Per comprendre millor les històries de vida dels individus (longevitat, senescència, esforç
reproductor, freqüència de la reproducció), són diversos els estudis que al llarg dels últims
anys han invertit un gran esforç en investigar variables individuals o ambientals en
diferents paràmetres demogràfics. No obstant això, són menys els treballs que han analitzat
els dos tipus de variables en un mateix estudi, i especialment escassos els que han estudiat
les possibles interaccions entre els diferents tipus de variables. A causa d'això, el principal
objectiu d'aquesta tesi ha estat tractar de proporcionar una millor base per a la comprensió
de com variables individuals i fluctuacions ambientals, o antropogèniques, poden influenciar
els trets de vida dels individus. Per aconseguir-ho, s'han realitzat estudis a llarg termini
basats en diferents poblacions d'animals marins longeus, i apicals en la cadena tròfica (i.e.
aus marines i dofins). L'objectiu central va ser estudiar com l'edat dels individus (factor
essencial que influència els diferents trets d'una espècie) i diversos tipus de fluctuacions
(les més importants segons cada població d'estudi), podrien estar exercint-hi un efecte sobre
diferents paràmetres demogràfics (i.e reproducció, supervivència i reclutament).
En els tres primers capítols de la tesi es van estudiar diferents poblacions d'aus marines
de la Mediterrània, avaluant diferents índexs climàtics i / o condicions ambientals (i.e
descarts pesquers, Índex de Oscil·lació de l'Atlàntic Nord, Índex de Oscil·lació Sud i
temperatura superficial de l'aigua de mar). Trobem un clar efecte de l'edat en totes les
poblacions i paràmetres demogràfics estudiats. En els estudis amb Ichthyaetus audouinii
(capítol 1) i Hydrobates pelagicus melitensis (capítol 3) es va trobar un patró quadràtic,
indicant un mecanisme de senescència en les darreres classes d'edat, mentre que en l'estudi
amb Calonectris diomedea (capítol 2) no es va trobar aquest patró, possiblement degut a
la falta de potència de dades. Un altre dels principals resultats, va ser l'efecte de l'edat en
interacció amb les fluctuacions ambientals trobat en els paràmetres reproductors (capítol
1 i 2). Resultat no trobat en la tercera població d'estudi (capítol 3) on es va trobar un
efecte temporal en la reproducció i cap en la supervivència. De manera inesperada, es va
descobrir en totes les poblacions estudiades, que l'heterogeneïtat individual mostrava una
diferència de qualitat entre individus. Els resultats suggereixen que davant de condicions
ambientals adverses, només individus de major qualitat fenotípica o amb més experiència
es reprodueixen, mentre que d’altres evitarien la reproducció per no comprometre la seva
supervivència futura.En l'últim capítol, a diferència dels anteriors, on l'aliment podia ser el factor més
limitant en les poblacions, es va avaluar l'impacte antropogènic que causa el trànsit marítim
a la població de dofins mulars de l'Estret de Gibraltar. En aquest capítol, a causa d'una
falta de cries i juvenils amb marques identificables, no va ser possible analitzar l'edat. Els
resultats obtinguts van indicar un efecte del nombre de ferris sobre la supervivència,
reclutament i grandària de la població, mentre que l'efecte dels vaixells dedicats a
l'albirament de cetacis va ser gairebé menyspreable. Els canvis detectats en aquests
paràmetres es van correlacionar amb la construcció d'un nou port a la costa marroquina,
el qual va incrementar un 40% el trànsit de ferris a l'Estret. L'explicació més plausible
suggereix que els individus poden estar migrant permanentment a altres àrees més prístines.
Sota el nostre coneixement, aquest estudi és el primer que ha aconseguit quantificar l'efecte
dels ferris en diferents paràmetres demogràfics d'una població de cetacis.