[cat] L’atenció a la diversitat dins les aules no és un fet recent, sinó que és el resultat
de tot un procés que ha anat evolucionant al llarg del temps. Des de que
l’escolarització a nivell europeu passà a ser obligatòria, la diversitat de l’alumnat
començà a fer-se més notòria. A partir d’aquí, es començaren a crear sistemes
paral·lels a l’ordinari per aquells col·lectius més vulnerables. A més, començaren
a sorgir nous principis com el de normalització i integració, gràcies els quals
s’obtingué una major visibilitat respecte la diversitat. No obstant això, no ha estat
fins l’arribada de l’educació inclusiva que s’ha abandonat la perspectiva
segregadora i el model rehabilitador que es defensaven a l’inici i s’ha apostat per
incorporar pràctiques educatives equitatives i heterogènies dins les aules. Així i
tot, a dia d’avui encara es segueix treballant per afavorir la implantació d’un
sistema educatiu inclusiu, sobretot al llarg de l’educació secundària, on ens
trobem amb nombroses barreres que impedeixen o dificulten l’atenció a la
diversitat.