[cat] En l'ensenyança a l'educació secundària pràcticament sempre s'ha tractat
d'organitzar la impartició de continguts en blocs temàtics o "unitats
didàctiques". Un dels seus principals inconvenients recau en el fet que cada
una unitat didàctica és veu de manera bastant aïllada, i els coneixements
assolits generalment o bé no es relacionen amb altres unitats, o en el cas que
sí, l’alumnat no és capaç de veure la relació per si mateixos.
Per altra banda, en l'assignatura de tecnologia, és comú la realització de
projectes, que sovint permeten tractar continguts de diferents blocs de forma
simultània. En aquest treball es planteja la possibilitat de deixar de banda les
unitats didàctiques tradicionals, i basar la impartició de coneixements en
activitats transversals (transversals dins la pròpia assignatura), que maximitzin
les interrelacions entre els diferents blocs de continguts. O bé a través de la
realització de projectes, o bé a partir activitats d’investigació guiada sobre el
funcionament objectes reals o aplicacions pràctiques en la vida quotidiana.
D'aquesta manera es pretén assolir aprenentatges més significatius, i que
l'alumnat pugui tenir una visió global dels continguts teòrics i les seves
interaccions, més pròxima a la realitat.
En el treball, es revisen els avantatges que aquest canvi de mentalitat podria
suposar, algunes idees generals i exemples més concrets de la seva possible
aplicació, i els reptes a afrontar.